Epifani el Monjo
Epifani el Monjo (grec antic: Ἐπιφάνιος; llatí: Epiphanius), també anomenat Epifani Hagiopolita o de Jerusalem, fou un escriptor religiós grec d'època desconeguda encara que es conjectura que podria ser del segle xii, ja que menciona a Joan de Tessalònica el Vell i a Andreu de Creta, que van viure als segles vi i vii i els situa entre els Pares de l'Església. Nicèfor Cal·list Xantòpul el considera també Pare de l'Església.
| Nom original | (grc) Επιφάνιος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 790 (<790) |
| Mort | 840 (>840) (49/50 anys) |
| Rector | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox i iconodulia |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo, escriptor, hieromonjo |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Va escriure una Vida de la Verge Maria de la qual Lleó Al·laci en dona un extracte. Parla de la seva genealogia, del casament de Joaquim i Anna, i de la seva Assumpció, basant-se sobretot en textos apòcrifs. Johann Albert Fabricius també en fa un resum a la seva obra Codex Apocryphus N. T.
També va escriure una història de la vida i actes d'Andreu Apòstol. Es considera que podria ser l'autor d'una descripció sobre Jerusalem i Síria, que va signada per Ephiphanius Hagiopolita ("que viu a la Ciutat Santa").[1]
Referències modifica
- ↑ 8.Epiphanius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 39