Viquipèdia

Eric Clapton

guitarrista britànic i compositor de rock i blues

Eric Patrick Clapton Shaw (Ripley, Surrey, Anglaterra, 30 de març de 1945) és un guitarrista, cantant i compositor de rock i blues, conegut per la seva mestria amb la guitarra elèctrica, en concret amb la seva Stratocaster.[1] És conegut amb el renom de "Slowhand" (Mà lenta), des de la seva època a The Yardbirds. Clapton és membre del Saló de la Fama del Rock per partida triple; per ser membre de The Yardbirds, de Cream i per la seva carrera en solitari. A la vista de molts crítics, Clapton ha estat un dels artistes més respectats i influents de tots els temps.[2] A més, apareix al lloc número 4 de la llista dels "100 millors guitarristes de tots els temps"[3] i en el lloc número 53 de l'especial "100 Greatest Artists"[4] de la revista Rolling Stone.

Infotaula de personaEric Clapton

Eric Clapton, juny de 1977.
Biografia
NaixementEric Patrick Clapton Shaw
30 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Ripley (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsSlowhand (Mà lenta)
FormacióUniversitat de Kingston
The Hollyfield School and Sixth Form Centre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGuitarrista
Cantant
Compositor
Activitat1963 − present
Membre de
Derek and the Dominos (1970–1971)
Blind Faith (en) Tradueix (1969–1969)
Cream (1966–1968)
John Mayall & the Bluesbreakers (en) Tradueix (1965–1966)
The Yardbirds (1963–1965)
The Dirty Mac Modifica el valor a Wikidata
GènereRock, blues, blues rock, rock psicodèlic, jazz fusió i rock dur Modifica el valor a Wikidata
EstilBlues
Rock
Hard rock
Blues rock
Rock psicodèlic
InstrumentGuitarra elèctrica
Guitarra acústica
Veu
Segell discogràficWarner Bros. Records
Atco Records
Polydor Records Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsThe Yardbirds, John Mayall & the Bluesbreakers, Powerhouse, Cream, The Beatles, George Harrison, The Dirty Mac, Blind Faith, Sheryl Crow, Freddie King, J.J. Cale, The Plastic Ono Band, Delaney, Bonnie & Friends, Derek and the Dominos, John Mayer, T.D.F.
Participà en
13 juliol 1985Live Aid
1r agost 1971The Concert for Bangladesh Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePattie Boyd (1979–1983, 1989), divorci
Melia McEnery (en) Tradueix (2002–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaYvonne Kelly (en) Tradueix (1983–1985)
Lory Del Santo (1985–1989) Modifica el valor a Wikidata
FillsConor Clapton (en) Tradueix
 ( Lory Del Santo) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webericclapton.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0002008 Allocine: 2633 Allmovie: p85122 IBDB: 84072 TMDB.org: 2585
Facebook: ericclapton Twitter (X): EricClapton Instagram: ericclapton Youtube: UCtCOFqqGGGunX71nfZgPQOQ Souncloud: ericclapton Spotify: 6PAt558ZEZl0DmdXlnjMgD iTunes: 123853 Last fm: Eric+Clapton Musicbrainz: 618b6900-0618-4f1e-b835-bccb17f84294 Songkick: 387667 Discogs: 17827 Allmusic: mn0000187478 Deezer: 192 Modifica el valor a Wikidata

El seu estil musical ha experimentat diversos canvis durant la seva carrera, però les seves arrels sempre han estat profundament lligades amb el blues. És reconegut com un innovador en diverses etapes de la seva carrera, practicant el blues rock amb John Mayall's Bluesbreakers i The Yardbirds, i el rock psicodèlic amb Cream, a més d'haver tocat estils molt diversos a la seva etapa en solitari; Delta blues al seu àlbum Me and Mr. Johnson, pop a la seva cançó "Change the World" o reggae a la versió de la cançó de Bob Marley ("I shot the Sheriff"). Possiblement el gran èxit fou la cançó Layla de la seva època amb Derek and the Dominos.

L'any 1999 va fundar el Crossroads Guitar Festival, que són una sèrie de concerts benèfics i festivals musicals que recapten fons per al Crossroads Centre, un centre de tractament de la drogoaddicció establert a l'illa d'Antigua.

Influències modifica

Clapton ha tocat temes d'artistes molt diversos, però sobretot de Robert Johnson i J.J. Cale. Altres artistes que ha homenatjat són Bob Marley, Bo Diddley i Bob Dylan. Segons cità, les seves influències principals han estat Freddie King, B. B. King, Albert King, Buddy Guy, Hubert Sumlin i Robert Johnson. Clapton digué de Johnson:

« "... el músic de blues més important que mai ha existit. Ell era el veritable, absolutament, mai he trobat res amb més sentiment que Robert Johnson. La seva música és el plor més potent que pots trobar en una veu humana, de veritat... semblava resonar amb quelcom que jo sempre vaig sentir.[5]" »

Músics modifica

Membres en algun moment de la seva carrera en solitari

Discografia modifica

  • Àlbums d'estudi
Any Títol Discogràfica RIAA (U.S.A)
1970 Eric Clapton Atco (primera edició USA), Polydor Cap
1974 461 Ocean Boulevard RSO Or[6]
1975 There's One in Every Crowd RSO Cap
1976 No Reason to Cry Polydor Cap
1977 Slowhand Polydor Triple Platí[7]
1978 Backless Polydor Platí[8]
1981 Another Ticket Polydor Or[9]
1983 Money and Cigarettes Warner Bros. Records Cap
1985 Behind the Sun Warner Bros. Records Platí[10]
1986 August Reprise Records Or[11]
1989 Journeyman Reprise Records Doble Platí[12]
1994 From the Cradle Reprise Records Triple Platí[13]
1998 Pilgrim Reprise Records Platí[14]
2000 Riding with the King amb B. B. King Reprise Records Doble Platí[15]
2001 Reptile Reprise Records Or[16]
2004 Me and Mr. Johnson Warner Bros. Records Or[17]
2004 Sessions For Robert J Warner Bros. Records Cap
2005 Back Home Reprise Records Or[18]
2006 The Road to Escondido amb J.J. Cale Reprise Records Or[19]


Bandes sonores modifica

Clapton ha col·laborat a diverses bandes sonores, ja sigui aportant cançons o component cançons noves. Resum:

Filmografia i videografia modifica

  • "Farewell Cream" (1968)
  • "Rock And Roll Circus" (1968)
  • "The Concert For Bangladesh" (1971)
  • "Film About Jimi Hendrix" (1973)
  • "Tommy" (l'ópera rock de The Who) (1974)
  • "Circasia" (1975)
  • "The Last Waltz" (Martin Scorsese) (1976)
  • "Eric Clapton's Rolling Hotel" (1978)
  • "Water" (1985)
  • "Hail Hail Rock N Roll" (1986)
  • "Blues Brother's 2000 " (1998)
  • "Concert For George" (2002)

Documentals:

  • "Can You Hear The Wind Howl" (1997)
  • "Tom Dowd: The Language of Music" (2003)
  • "J.J. Cale To Tulsa and Back" (2006)
  • "Before The Music Dies" (2006).

Bibliografia seleccionada modifica

  • Steve Turner, "Conversations with Eric Clapton" (Londres: Abacus, 1976)
  • Ray Coleman, Clapton! The Authorised Biography (Warner Books, 1985; publicada originalment sota el títol de "Survivor")
  • D. Widgery, Beating Time (Chatto & Windus, 1986)
  • Fred Weiler, Eric Clapton (Smithmark, 1992)
  • Marc Roberty, Eric Clapton - The Complete Recording Sessions 1963-1992
  • Marc Roberty, Eric Clapton: The New Visual Documentary (Omnibus Press, 1994)
  • Marc Roberty, Clapton - The Complete Chronicle (Mitchell Beazley, 1993)
  • Robin Bextor, Eric Clapton - Now & Then (Carlton Books, 2006)
  • Eric Clapton, Clapton, The Autobiography (Broadway Books, 2007)

Col·laboracions modifica

Eric Clapton ha col·laborat en àlbums i en directe amb gran quantitat d'artistes, entre els quals destaquen Ashton Gardner & Dyke, John Astley, Babyface, The Band, The Beatles, Marc Benno, Chuck Berry, Stephen Bishop, Leona Boyd, Paul Brady,Gary Brooker, Jack Bruce, J.J. Cale, Jim Capaldi, Joe Cocker, Phil Collins, The Crickets, Brendan Croker, Sheryl Crow, The Crusaders, King Curtis, Roger Daltrey, Rick Danko, Jesse Ed Davis, James Luther Dickinson, Dr. John, Gail Anne Dorsey, Danny Douma, Lamont Dozier, Champion Jack Dupree, Bob Dylan, Aretha Franklin, Kinky Friedman, Bob Geldof, The Wrong, Rick Grech, Buddy Guy, George Harrison, Corey Hart, Jools Holland, Bruce Hornsby, Howlin' Wolf, Elton John, Johnnie Johnson, Michael Kamen, Jonathon Kelly, Bobby Keys, B.B. King, Carole King, Freddie King, Alexis Korner, Corky Laing, Ronnie Lane, Cyndi Lauper, Ijaham Levi, Jerry Lee Lewis, Jackie Lomax, John Martyn, Bob Marley & The Wailers, John Mayall, John Mayer, Davinna McCall, Paul McCartney, Christine McVie, Marcus Miller, Yoko Ono, Les Paul, Shawn Phillips, Plastic Ono Band, The Powerhouse, Billy Preston, Lionel Richie, The Rolling Stones, Leon Russell, Richie Sambora, David Samborn, Otis Spann, Vivian Stanshall, Ringo Starr, Rod Stewart, Stephen Stills, Sting, Hubert Sumlin, Taj Mahal, Tom and Don, Toots and The Maytals, Doris Troy, Tina Turner, Martha Velez, Roger Waters, Bobby Whitlock, The Who, Brian Wilson, Steve Winwood, Stevie Wonder, Ronnie Wood, Bill Wyman's Rhythm Kings, Zucchero and Buckwheat Zydeco. Algunes d'aquestes col·laboracions mai es van arribar a editar.[20]

Reconeixements i premis modifica

Reconeixements modifica

Any Reconeixement
1983
  • Se li fa entrega del "Premi Silver Clef" per les seves contribucions al món de la música.[21]
1994
2004

Grammys modifica

Any Premi Notes
1972 Àlbum de l'any per The Concert For Bangladesh. Compartit amb George Harrison, Ravi Shankar, Bob Dylan, Leon Russell, Ringo Starr, Billy Preston i Klaus Voorman.
1990 Millor intèrpret solista de rock per "Bad Love".
1992 Millor cançó de rock per "Layla". Compartit amb Jim Gordon.
1992 Millor intèrpret solista de rock per Unplugged.
1992 Millor intèrpret solista de pop per "Tears in Heaven".
1992 Cançó de l'any per "Tears in Heaven".
1992 Àlbum de l'any per Unplugged.
1992 Gravació de l'any per "Tears in Heaven".
1994 Millor àlbum de blues tradicional per From the Cradle.
1996 Millor intèrpret de rock instrumental per "SRV Shuffle". Compartit amb Jimmie Vaughan, Bonnie Raitt, Robert Cray, B.B. King, Buddy Guy, Dr. John i Art Neville.
1996 Millor intèrpret pop masculí per "Change the World".
1996 Gravació de l'any per "Change the World".
1998 Millor intèrpret masculí de pop per "My Father's Eyes".
1999 Millor intèrpret instrumental de rock per "The Calling". Compartit amb Santana.
2000 Millor àlbum de blues tradicional per Riding with the King. Compartit amb B.B. King.
2001 Millor intèrpret instrumental de pop per Reptile.
2007 Millor àlbum de blues contemporani per The Road to Escondido. Compartit amb J.J. Cale.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «"Biography Channel: Eric Clapton"». Arxivat de l'original el 2007-02-05. [Consulta: 6 abril 2009].
  2. ↑ «Eric Clapton». Little Steven. Rolling Stone #946. Revista Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2009-04-15. [Consulta: 6 abril 2009].
  3. ↑ «The 100 Greatest Guitarists of All time». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2009-04-09. [Consulta: 6 abril 2009].
  4. ↑ «The Immortals: The First Fifty». Rolling Stone #946. Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2011-08-20. [Consulta: 6 abril 2009].
  5. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-04-30. [Consulta: 7 abril 2009].
  6. ↑ RIAA 461 Ocean Boulevard
  7. ↑ RIAA Slowhand
  8. ↑ RIAA Backless
  9. ↑ RIAA Another Ticket
  10. ↑ RIAA Behinh the Sun
  11. ↑ RIAA August
  12. ↑ RIAA Journeyman
  13. ↑ RIAA From the Cradle
  14. ↑ RIAA Pilgrim
  15. ↑ RIAA Riding with the King
  16. ↑ RIAA Reptile
  17. ↑ RIAA Me and Mr. Johnson
  18. ↑ RIAA Back Home
  19. ↑ RIAA The Road to Escondido
  20. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-11-12. [Consulta: 6 abril 2009].
  21. ↑ Michael Schumacher, Crossroads: The Life and Music of Eric Clapton. Consultat el 6 d'abril 2009.
  22. ↑ "Eric Clapton: Blues guitar legend", 31 de diciembre de 2003
  23. ↑ "CBEs - lista completa", 31 de diciembre de 2003

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eric Clapton
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eric_Clapton&oldid=33187262»