Erich Bessel-Hagen
Erich Bessel-Hagen (Charlottenburg, 12 de setembre de 1898 - Bonn, 29 de març de 1946) va ser un matemàtic alemany.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Erich Paul Werner Bessel-Hagen 12 setembre 1898 Charlottenburg |
| Mort | 29 març 1946 (47 anys) Bonn |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen (1920–1921) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1917–1920) Kaiserin-Augusta-Gymnasium (1908–1917) |
| Tesi acadèmica | Ueber eine Art singulärer Punkte der einfachen Variationsprobleme in der Ebene (1920 ) |
| Director de tesi | Constantin Carathéodory i Erhard Schmidt |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Bonn (1928–1946) Universitat de Halle (1927–1928) Universitat de Göttingen (1921–1927) |
| Professors | Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Bruno Ritzdorff |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pares | Fritz Karl Bessel-Hagen i Auguste Emilie Helene Frentzel |
| Germans | Hermann B. Hagen |
Vida i Obra modifica
Bessel-Hagen va néixer a Charlottenburg (avui un barri de Berlín), fill del cirurgià Friedrich Carl Bessel-Hagen, director de l'hospital de la ciutat, cap del seu consell mèdic i professor de cirurgia. El seu germà gran va ser el reconegut geògraf Hermann B. Hagen, que va arribar a ser director de l'Institut Iberoamericà de Berlín.[1] El 1917 va acabar el estudis secundaris a Charlottenburg amb mencions especials en grec clàssic, matemàtiques i física. El mateix any va ingressar a la universitat de Berlín, on a més d'estudiar matemàtiques, també va assistir a classes d'altres disciplines, especialment de filologia clàssica amb els professors Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff i Hermann Alexander Diels.[2] Aquesta passió pel grec clàssic va fer que mantingués un llarga relació d'amistat amb l'arqueòleg grec Spirídon Marinatos, a qui va conèixer durant els seus estudis.[3]
L'any 1920 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Constantin Carathéodory[4] i el curs següent va seguir cursos post-doctorals a la universitat de Göttingen. Allà va cridar l'atenció de Felix Klein, qui el va incorporar com coeditor dels seus tractats de matemàtiques i per fer-li d'assistent.[5] Al 1925 va aconseguir l'habilitació docent; durant aquests anys a Göttingen va establir unes fortes i duradores amistats amb Otto Neugebauer i, sobre tot, amb Carl Siegel.
El 1927 va ser contractat per la universitat de Halle; però només hi va estar un curs, ja que el curs 1928/29 es va incorporar a la universitat de Bonn, en la qual va fer la resta de la seva carrera acadèmica.[6] A Bonn va dirigir, juntament amb Otto Toeplitz i Oskar Becker, el seminari d'història de les matemàtiques.[7] El seu coneixement de llengües, sobre tot del grec clàssic però també de l'àrab, el feien especialment adequat per aquesta tasca.[8]
Bessel-Hagen tenia una personalitat molt tímida, cosa que sempre el va fer blanc dels acudits dels alumnes... i dels col·legues: Béla Kerékjártó en un llibre seu de 1923 posava en el seu índex onomàstic que a la pàgina 151 hi havia una referència a Bessel-Hagen, però en anar a aquesta pàgina, no era citat; el que si hi havia a la pàgina era un diagrama d'una esfera amb una mena de grans nanses que semblaven gran orelles.[9] Sanford L. Segal recordava que en els anys 60's (vint anys després de la mort de Bessel-Hagen), quan encara era estudiant de grau, havia sentit acudits matemàtics que tenien com protagonista Bessel-Hagen.[10] Aquest caràcter i la seva honestedat, van fer que patís de forma extrema el nazisme, convertint-se en un exponent de l'exili interior. Va ser l'únic professor que va continuar visitant regularment Felix Hausdorff després que fos destituit i li portava llibres de la biblioteca a la que Hausdorff tenia prohibit l'accés.[11]
Aquest mateix caràcter retret, i amant de la veritat i de l'exactitud, va fer que publiqués molt poc: només una dotzena d'articles científics i una desena de recensions.[12]
Referències modifica
- ↑ Neuenschwander, 1993, p. 383.
- ↑ Neuenschwander, 1993, p. 386.
- ↑ Marinatos, 2015, p. 180.
- ↑ Segal, 2003, p. 170.
- ↑ Neuenschwander, 1993, p. 384.
- ↑ Neuenschwander, 1993, p. 385.
- ↑ Folkerts, Scriba i Wussing, 2002, p. 135.
- ↑ Segal, 2003, p. 171.
- ↑ Fiedorowicz, p. web.
- ↑ Segal, 2003, p. 171-172.
- ↑ Segal, 2003, p. 172.
- ↑ Neuenschwander, 1993, p. 406-407.
Bibliografia modifica
- Folkerts, Menso; Scriba, Christoph J.; Wussing, Hans. «Germany». A: Joseph W. Dauben, Christoph J. Scriba (eds.). Writing the History of Mathematics: Its Historical Development (en anglès). Birkhäuser, 2002, p. 109-150. ISBN 3-7643-6166-2.
- Marinatos, Nanno. Sir Arthur Evans and Minoan Crete (en anglès). I.B. Tauris & Co., 2015. ISBN 978-1-78076-811-3.
- Neuenschwander, Erwin «Der Nachlass von Erich Bessel-Hagen im archiv der Universität Bonn» (en alemany). Historia Mathematica, Vol. 20, Num. 4, 1993, pàg. 382-414. DOI: 10.1006/hmat.1993.1032. ISSN: 0315-0860.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 978-0-691-00451-X.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Bessel-Hagen |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Erich Bessel-Hagen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Fiedorowicz, Zbigniew. «The Bessel-Hagen reference in Kerékjártó's book». Ohio State University. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2020. [Consulta: 13 febrer 2021]. (anglès)