Erik Gunnar Asplund
Erik Gunnar Asplund (22 de setembre de 1885 – 20 d'octubre de 1940) va ser un arquitecte suec, pioner del moviment modern nòrdic als anys 1920s i 1930s.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 setembre 1885 Estocolm (Suècia) |
| Mort | 20 octubre 1940 (55 anys) Engelbrekt (Suècia) |
| Sepultura | Skogskyrkogården, Kvarter 38, Grav 1B (1940–) 59° 16′ 36″ N, 18° 06′ 00″ E / 59.27655°N,18.1001°E |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Institut de Tecnologia Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estocolm |
| Ocupació | arquitecte |
| Activitat | 1905 – 1940 |
| Ocupador | Reial Institut de Tecnologia |
| Obra | |
Obres destacables
| |
  | |
Asplund es forma artísticament en l'escola romàntica sueca. Les seves primeres obres segueixen aquesta orientació, de la qual s'allunya a poc a poc per a crear una versió modernitzada i molt personal del neoclàssic. El 1930 construeix els pavellons de l'Exposició Internacional d'Estocolm, completament moderns. En aquell any l'arquitectura moderna està representada principalment pel racionalisme d'Alemanya, Països Baixos i França.
Asplund adopta les formes d'aquest moviment, però l'interpreta d'una forma personal, més lliure i espontània, en una línia que pot considerar-se d'estil orgànic. De 1934 a 1937 treballa en l'ampliació de l'Ajuntament de Göteborg, obra de gran interès perquè planteja de manera pionera el problema de juxtaposar a un edifici antic una construcció moderna. Asplund el resol generant un diàleg entre nou i vell en el que cap de les dues parts predomina sobre l’altra i es reforcen mútuament, creant un precedent de gran significació, sobretot a partir de la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial.
Dues de les seves obres més conegudes són la biblioteca pública d'Estocolm,[2] construida entre la tardor de 1924 i la tardor de 1927 i model per a moltes altres biblioteques posteriors;[3] i el Cementiri del Bosc d'Estocolm (Skogskyrkogården), dissenyat conjuntament amb Sigurd Lewerentz, un cementiri-paisatge en el que els edificis dissenyats per Asplund i Lewerentz expressen la solemnitat i lirisme de la funció funerària amb una gran sobrietat formal i que ha estat declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erik Gunnar Asplund |
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.42. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 11 novembre 2014].
- ↑ Gil Solés, Daniel «Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d'Estocolm, entre la tradició i la modernitat». ELIS, 2009.
- ↑ Gil Solés, Daniel. Del temple simbòlic a la desmaterialització : un recorregut per l'arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI. Terres de l'Ebre: Petròpolis, 2018, p. 22 (Mirades ; 5). ISBN 9788409032037. OCLC 1077258448.