Ernesto Herrera
Ernesto Herrera (Montevideo, 20 de març de 1889 - ibídem, 19 de febrer de 1917) va ser un dramaturg uruguaià.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 març 1889 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 19 febrer 1917 (27 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Uruguai |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg |
| Gènere | Teatre |
| Nom de ploma | Ginesillo de Pasamonte R. Herita Junius |
Biografia modifica
Va fer les seves primeres armes literàries dins el periodisme (Bohemia, El Pueblo, La Semana), va viatjar després per Europa i va publicar el 1910 la seva primera obra, Su majestad el hambre (subtitulada Cuentos brutales), històries tosques de prèdica social, a la qual van seguir els seus dramas El estanque, Mala laya, El león ciego (1911), cant de comiat als cabdills rurals, que ha estat considerada com a l'obra teatral millor construïda d'aquella època, i El caballo del comisario, que parla així mateix de les inquietuds socials de l'autor. La seva última obra seria El pan nuestro (1913?), concebuda durant un viatge a Espanya que va fer.[2]
Obra modifica
Referències modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernesto Herrera |