Escorça (anatomia vegetal)
L'escorça o corfa[1] és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses. També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites.
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de bossoga.[2]
L'escorça està formada per les capes més externes de la tija de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del cambium vascular i no és un terme tècnic.[3]
Entre els productes, d'utilització humana, que deriven de l'escorça s'inclouen les espècies i altres saboritzants, tanins, resines, làtex, medicines, diversos verins, al·lucinògens, i el suro. L'escorça s'ha utilitzat per a fer vestits, canoes, cordes i com a superfície per a pintar-hi o fer mapes.[4]
Per extensió la pela corretjosa dels melons i síndries també rep el nom d'escorça.
Descripció botànica modifica
Allò que normalment s'anomena escorça inclou un nombre de teixits vegetals diferents. El suro és un teixit secundari externs que és impermeable a l'aigua i als gasos i també s'anomena fel·lema El suro el produeix el cambium del suro (també anomenat fel·logen) el qual és una capa de cèl·lules actives meristemàticament. Junts el fel·lema, el fel·logen i el fel·loderma (que no sempre es forma i que és una capa de cèl·lules formada cap a l'interior pel cambium de suro) formen el periderma.[5]
Vegeu també modifica
Referències modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorça |
- ↑ «corfa». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «bossoga». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Raven, Peter H.; Evert, Ray F.; Curtis, Helena. Biology of Plants. New York, N.Y.: Worth Publishers, 1981, p. 641. ISBN 0879011327. OCLC 222047616.
- ↑ Taylor, Luke. 1996. Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology. Oxford: Clarendon Press.
- ↑ Dickison, WC. 2000. Integrative Plant Anatomy, Academic Press, San Diego, 186-195.