Església dels Sants Just i Pastor
L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Dedicat a | Just i Pastor | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Sant Just, 6, Hèrcules, 4-6 i Rere Sant Just, 3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 4194-MH-EN | |||
| Id. IPAC | 30771 | |||
| Id. Barcelona | 1207 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | basilicasantjust.cat | |||
.jpg)
Història modifica
Tot i que la tradició la fa remuntar al segle iv, està documentada des del 801 quan el rei franc Lluís el Piadós n'impulsà la reconstrucció,[2] i l'advocació actual als Sants Just i Pastor està testimoniada des del segle x.[3] Va ser cedida pels almoiners del comte Mir, el 965[4] (ó 966), a la catedral amb tots els béns, delmes, primícies i drets parroquials. A la seva demarcació parroquial s'hi situaven el Palau Reial i moltes residències nobles de la ciutat, que col·laboraren a la construcció de l'església.
L'església gòtica es construí sobre l'antiga església romànica i la capella de Sant Celoni. Les obres començaren l'1 de febrer de 1342 i s'allargaren fins al 1574.[3] Hi participaren els mestres d'obres Pere Blai, Joan Safont i Joan Granja.
El 1363 ja estaven acabats els tres primers trams de la nau, i la volta dels peus s'acabaria al segle següent. Sembla que els promotors preveien un edifici de gran distinció i magnificència com Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, però no va ser possible materialitzar les aspiracions del projecte inicia. Aquesta ambició va ser renovada –i novament frustrada– al segle xvi, quan es va mirar de bastir una nova capçalera i una façana, ambdós elements monumentals, que tampoc van acabar sent una realitat completa.[5]
Arran de la rectificació del carrer Rere de Sant Just (actualment d'Hèrcules), el 1839 es va construir un edifici annex amb façanes a aquest i el tros que quedava sense sortida, projectat per l'arquitecte Ramon Molet.[6]
Durant el segle xix, el cor passà del centre de la nau a l'absis, i per a fer-ho s'avançà l'altar. També s'hi reconstruí la façana en estil neogòtic entre els anys 1880 i 1887, obra atribuïda per algunes fonts a Josep Oriol Mestres, però en realitat amb plànols originals signats per August Font.[7] Altres reformes foren la de la capella del Santíssim el 1904 pel mateix Font i quan el 1944 s'eliminà la policromia de la nau i voltes, del s. XIX. L'any 1946 es restaurà a les ordres de l'arquitecte Jeroni Martorell.
L'any 1948, aquesta església assolí el rang de basílica menor, títol que li fou concedit pel papa Pius XII.[8]
Edifici modifica
Està formada per una nau central de cinc trams coberta per voltes de creueria amb claus de volta policromades, absis poligonal i sis capelles rectangulars entre els contraforts a cada costat. Recorren la part alta finestres calades amb vitralls de colors del segle xvi.
Les façanes són austeres i força simples; a la façana principal s'havien previst dues torres, però només se'n va arribar a construir una.,[3] situada a la dreta de la façana i amb forma semioctogonal.
L'altar major que hi ha actualment, i que en substitueix un d'anterior realitzat per Damià Forment, és del 1832, amb sis columnes monolítiques de marbre de Tarragona en hemicicle i mitja cúpula, d'estil neoclàssic. Té escultures d'Agapit i Venanci Vallmitjana del 1854. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, i la tradició vol que la imatge que es venera a Montserrat hagués estat venerada en aquesta església fins que fou amagada a la muntanya per salvar-la de la invasió musulmana; tot i això, el seu culte només hi està testimoniat des de principi del segle xix.[2]
Els altars de Sant Llorenç i del Cor de Maria varen ser realitzats a la segona meitat del segle xix per l'arquitecte Modest Fossas i Pi.[9]
A prop de l'absis, la capella dedicada a Sant Feliu i la Santa Creu conté un retaule del segle xvi, conegut com el de la Passió, pintat per Pere Nunyes durant els anys 1528 i 1530. A la capella de Sant Pacià, es troba un altarpiece del segle xviii, davant del qual reposa una urna amb les relíquies del sant, destacat bisbe i escriptor del segle iv. Des del 2002, una rèplica de la Mare de Déu de la Candela, ha estat exhibida també aquí gràcies a la Casa Canària de Catalunya.[10]
-
Campanar -
Nau -
Retaule de 1832, pels germans Vallmitjana -
Retaule de la Passió, del pintor Pere Nunyes i l'ebenista Joan de Brussel·les -
Pica baptismal del segle v -
Sant Pau, escultura del segle xiv -
Sant Cristòfol, talla del segle xvi -
Santa Maria del Cervelló, talla del segle xviii
_-_2.jpg)
Intervencions arqueològiques modifica
El 2011 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica a la zona del deambulatori, on es trobaren estructures i estratigrafia d'època medieval, amb algun material romà descontextualitzat. Les restes es podien emmarcar en dos grans moments: l'església actual i les construccions anteriors. Les restes documentades de l'església es basen en fonamentacions de la construcció gòtica i en dos enterraments afectats per la fonamentació del deambulatori i la façana. Com a construccions anteriors es documentaren una estructura que travessava la cala amb orientació est-oest i del que no fou possible identificar la seva funció, i un mur, que podria correspondre a un àmbit de culte anterior a l'església gòtica, que segons la historiografia clàssica, podria tractar-se de la capella de Sant Celoni. L'absència de restes romanes podria explicar-se pel fet de no haver-se esgotat l'estratigrafia per raons de seguretat.[11]
Referències modifica
- ↑ «El Govern declara bé cultural d'interès nacional l'església dels sants Just i Pastor». Generalitat de Catalunya, 26-06-2012.
- ↑ 2,0 2,1 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed. Barcelona: Teide, 1971, p. {{{1}}} (Què cal saber, 8). ISBN 84-307-8187-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 BERNAUS, M. Sants Just i Pastor de Barcelona dins de L'Art Gòtic a Catalunya: Arquitectura I. Barcelona, 2002. Ed. Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0887-5
- ↑ Mas, Josep (1909-1914). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona vol. IX, n. 44.
- ↑ Vidal, Fumanal, Duran «Dues hipòtesis i tres excursos sobre l'església gòtica dels sants Just i Pastor de Barcelona». isbes, màrtirs, menestrals i comerciants a la basílica dels sants màrtirs Just i Pastor, V Jornades de les basíliques històriques de Barcelona (novembre de 2019), 2021, pàg. 159-178.
- ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-130, 26-3-1839.
- ↑ El Periodico, 12 de setembre del 2013,L'arquitecte oblidat
- ↑ EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV) Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine., FRA VALENTÍ SERRA, caputxí
- ↑ Vega i March, Manuel «Necrologia de Modest Fossas» (en castellà). Arquitectura y construcción, num. 194, des-1904, pàg. 356-357 [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑ La Casa Canaria de Cataluña entronizó a la Virgen de Candelaria en Barcelona
- ↑ «Església dels Sants Just i Pastor». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia modifica
- Ramos, M. Lluïs. Catedrals, monestirs i gran edificis religiosos. Geoestel, 2005. ISBN 84-96295-15-X.
- Huertas Arroyo, J. «Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Capella del Santíssim». A: Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Servei d'Arqueologia de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2012, p. 31-33.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església dels Sants Just i Pastor |
- Església dels Sants Just i Pastor - Lloc web oficial
- «Església dels Sants Just i Pastor». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Església dels Sants Just i Pastor