Viquipèdia

Esmeril


L'esmeril[1][2] o pedra de llima[3][4] és una roca molt dura, usada des de temps antics per a fer pólvores abrasives. Està composta principalment del mineral corindó (òxid d'alumini), barrejat amb altres varietats com espinel·la, hercynita i magnetita i també rútil (Titania). L'esmeril industrial pot contenir una varietat d'altres minerals i compostos sintètics com la magnèsia, mullita i sílice. Es fa servir com a pedra d'esmolar per polir i donar brillantor a metalls i pedres precioses, etc.

Infotaula de rocaEsmeril
Tipusroca metamòrfica i abrasiu Modifica el valor a Wikidata
Causa deemery exposure (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició5 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
15 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

 
Mina d'esmeril a Naxos.[5]

El terme esmeril prové d'un cap de l'illa de Naxos: el cap Emeri (σμύριδα) [6]

Plini el Vell l'esmentava amb el nom de "naxium".[7]

Propietats físiques modifica

L'esmeril és de color negre o gris fosc, amb una densitat que varia entre 3,5 i 3,8. Es tracta d'una barreja de minerals, principalment magnetita i corindó. Així, la duresa de l'esmeril depèn de la seva composició i pot oscil·lar entre uns valor a l'escala de Mohs des de 6 (magnetita) i 9 (corindó). Com més magnetita hi hagi, menys duresa.

Història modifica

Durant gairebé dos mil anys l'esmeril es produïa, principalment, a l'illa de Naxos. Des del segle xvii, s'aprofitaren industrialment algunes mines de Turquia. Actualment, Grècia i Turquia continuen sent els principals productors d'esmeril, tot i que la demanda mundial ha minvat molt per causa dels abrasius sintètics.

Usos modifica

Els usos tradicionals de l'esmeril aprofitaven les seves propietats abrasives. Afegint pólvores d'esmeril a un líquid (aigua, oli…) els artesans podien polir diverses peces, des de gemmes fins a metalls. L'esmeril era usat, per exemple, pels espasers per a polir les fulles d'espasa (fabrir o brunyir). Sovint el mètode d'esmerilar emprava una eina rotatòria de ferro o de fusta que aplicava l'esmeril contra la peça a polir o rebaixar.

Les moles d'esmeril podien ser d'una peça tallada directament de la roca o fabricada barrejant laca i pólvores d'esmeril.

Una altra forma tradicional era la tela d'esmeril o el paper d'esmeril.

Vidre esmerilat modifica

Una aplicació molt antiga de l'esmeril consistia en ajustar un tap de vidre cònic (mascle) al forat –també cònic- del recipient (femella). Hom aplicava una pasta d‘esmeril i aigua entre el tap i el forat, i aplicava un moviment relatiu. El resultat final era un tap que tancava hermèticament, molt adequat per a recipients que havien de contenir líquids volàtils o quan calia un tancament estanc per qualsevol concepte.

Setrill antidegoteig modifica

Article principal: Setrill antidegoteig

L'any 1961 Rafel Marquina i Audouard va inventar un setrill molt pràctic que va guanyar un premi de Disseny Industrial (Primer premi Delta d'or de Barcelona. Premis Delta.). Una de les característiques principals era el tap de vidre esmerilat amb un ranura de ventilació.[8]

  •  
    Flascó de laboratori de vidre fosc, amb tap esmerilat
  •  
    Tres taps de vidre esmerilat
  •  
    Tela d'esmeril de grau 320
  •  
    Condensador de vidre de laboratori químic. Amb extrems esmerilats.

Superfícies antilliscants modifica

Una publicació de 1970 indicava que l'ús principal de l'esmeril als Estats Units era per a afegir-lo als paviments per a obtenir superfícies anti-lliscants.[9][10]

Documents modifica

  • Segle III dC. En el tractat Mappae clavicula s'esmenta l'esmeril: “...Laminam cupri habeto, et subtilem pulverem de smeril...”.[11]
  • 1050? “Pedra d'esmerill”. Ibn Wàfid Kitāb al-adwiya al-mufrada (كتاب الأدوية المفردة), Libre de les medicines particulars. (Vegeu traducció catalana, any 1350?)
  • 1248. Segons el Lapidario del rei Alfons X el Savi, azumbedic (àrab) equival a esmeril en llatí.[12]
  • 1323. Inventari de joies i altres objectes repartits per ordre de Jaume II: “...item quendam lapidem rotundum de esmerill...”[13]
  • 1350? "Pedra d'esmerill". Traducció catalana del Libre de les medicines particulars d'Ibn Wàfid.[14]
  • 1422. “Dues o tres lliures d'esmarill”
  • 1423. “Una trencadura de ferra per a trancar ferra e picar asmarill”
  • 1424. “Per portar pedra esmerill...”
  • 1519. Expedició de Magalhães-Elcano. En l'inventari de despeses hi figura: “... 4 cueros para guarnecer las armas; 6 libras de esmeril para limpiarlas ...” [15]
  • 1583. Carta de Pompeo Leoni indicant una manera més econòmica d'obtenir esmeril.[16]
  • 1601. Esmeril per a miralls.[17]
  • 1666. Esmeril esmentat en francès.[18]
  • 1701. Taxes sobre l'esmeril importat a València.[19]
  • 1727. Esmeril en castellà.[20]
  • 1749. Moles fetes de laca i pólvores d'esmeril.[21]
  • 1843. Article anglès sobre l'esmeril i el trípoli de polir.[22]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esmeril
  1. ↑ DCVB: Esmeril.
  2. ↑ Diccionario de la lengua castellana en que se explica el verdadero de las voces etc.... Del Hierro, 1732, p. 586–. 
  3. ↑ Oriol Riba Arderiu. VOCABULARI MINERALOGIA. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 110–. ISBN 978-84-931001-0-0. 
  4. ↑ DCVB: Pedra.
  5. ↑ Van Nostrand's Eclectic Engineering Magazine. D. Van Nostrand, 1875, p. 472–. 
  6. ↑ J. Girardin. y tomo 2. Imprenta de José Matas y de Bodallés, 1841, p. 1–. 
  7. ↑ Gertrude Whiting. Old-Time Tools & Toys of Needlework. Courier Corporation, 5 març 2013, p. 152–. ISBN 978-0-486-16654-4. 
  8. ↑ Video del setrill Marquina.
  9. ↑ Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1970. 
  10. ↑ Carlsbad Caverns National Park (N.P.) General Management Plan (General Management Plan (GMP)), Eddy County: Environmental Impact Statement, 1996, p. 206–. 
  11. ↑ Archaeologia: Or, Miscellaneous Tracts, Relating to Antiquity... Society of Antiquaries of London. Sold at the house of the Society [of Antiquaries], in Chancery-Lane; and by Messieurs Whiston, White, Robson Baker and Leigh, and Brown., 1847, p. 223–. 
  12. ↑ Alfonso X el Sabio. Lapidario. Biblioteca Cervantes Virtual, p. 112–. ISBN 978-84-15219-97-2. 
  13. ↑ Antonio Rubió y Lluch; Albert Balcells Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 46–. ISBN 978-84-7283-546-7. 
  14. ↑ Llibre de les medicines particulars. Ibn Wafid. Lluís Faraudo de Saint-Germain.
  15. ↑ Martín Fernández de Navarrete. Expediciones al Maluco, viage de Magallanes y de Elcano. Imprenta Nacional, 1837, p. 6–. 
  16. ↑ Revista de archivos, bibliotecas y museos, 1875, p. 157–. 
  17. ↑ Giovambattista Birelli. Opere ... si tratta dell'Alchimia, suoi membri, utili, curiosi et dilettevoli. Con la vita d'Hermete. Giorgio Marescotti, 1601, p. 1–. 
  18. ↑ Melchisédech Thévenot; Nieuhof Relations de divers voyages curieux: qui n'ont point esté publiées ou qui ont esté traduites d'Hacluyt, de Purchas et d'autres voyageurs anglois, hollandois, portugais, alemands, espagnols, et de quelques persans, arabes, & autres autheurs orientaux..., 1666, p. 45–. 
  19. ↑ Memorial de totes les robes, y mercaderies que dehuen dret de General en la present Ciutat, y Regne de Valencia, així de entrada com de eixida, com de verdader passatge, conforme actes de cort, capitols del general, usos, pratiques, y bons costums del present regne. en la Imprenta de Antoni Bordazar, 1701, p. 9–. 
  20. ↑ George Storkey. El mayor thesoro tratado del arte de la alchimia, ò chrysopoeya, que ofrece la entrada abierta, al cerrado palacio del rey, 1727, p. 238–. 
  21. ↑ Bibliothèque raisonnée des ouvrages des savans de l'Europe. Chez J. Wetstein & G. Smith, 1749, p. 274–. 
  22. ↑ Penny Magazine of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge. G. Knight & Company, 1843, p. 270–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esmeril&oldid=31946759»