|
La relació de propietaris és la següent: la finca va passar del seu primer propietari Ignasi Girona i Targa al seu fill Ignasi Girona i Agrafel que la va deixar als seus fills Ignasi i Joan Girona i Vilanova, passant finalment la seva totalitat a Joan Girona i Vilanova, que va morir en 1950 deixant-la als seus nebots Escubós-Girona i Folch-Girona, que en 1982 la van vendre a la família Cusiné..<ref name=Correo>{{ref-publicació|títol= El mayor latifundio de regadío catalán centra numerosas tradiciones populares. Los nuevos dueños del Castell del Remey quieren que la finca siga abierta a las gentes de Urgel |llengua= español |any= 1982 |revista = El Correo Catalán, de Barcelona |data= 13 de març de 1982 |exemplar= |pàgines= | id = | url = | cita =}}</ref>
== La bodega ==
[[Fitxer:Ignacio Girona Vilanova.jpg|thumb|right|Ignasi Girona i Vilanova circa 1900]]
La primera referència a un celler és de 1780. Els cellers actuals daten de finals del [[segle XIX]]. Estan formades per 6 naus adossades que ocupen una superfície de 5.500 m2, amb una estructura de forjat de ferro i construïdes sobre murs de pedra de fins a 60 cm d'amplària. Les naus es troben semienterrades per evitar les variacions de temperatura, i entre elles destaca una nau coberta amb una [[volta catalana]] de 12,5 metres.<ref name="vins">{{ref-llibre|títol=Els vins de Costers del Segre|pàgines=211|lloc=Lleida|editorial=Pagès|any=2015|isbn=978-84-9975-687-5}}</ref> La meitat del celler està destinada a la criança dels vins i l'altra meitat per a l'expedició.
El desenvolupament dels cellers ho va fer [[Ignasi Girona i Vilanova]], fill d'Ignasi Girona i Agrafel i nét d'Ignasi Girona i Targa. Ignasi Girona i Vilanova, a més d'enginyer industrial, va estudiar ciències exactes a Barcelona i agronomia en [[París]] i, influït per la viniviticultura francesa, va prendre la iniciativa d'ampliar i reconvertir el petit celler del Castell del Remei. Per a això es va traslladar a [[Bordeus]], i allí va buscar els elements necessaris per portar a terme el projecte. Després d'estudiar l'estructura i els mètodes de criança dels grans vins bordelesos, es va portar un [[enologia|enòleg]] i quatre famílies d'agricultors, perquè ensenyessin i garantissin la bona elaboració dels vins as Castell del Remei.
A més de vins, el celler elaborava un [[brandi]], un licor de camomila molt popular en tota la zona, misteles i un vinagre molt original, tots ells de gran qualitat. Inicialment es van plantar 70 Ha de vinya en fileres separades per 2,5 m per facilitar les operacions agrícoles entre aquestes, que després es van anar ampliant. En aquesta època la finca es va ampliar fins a 600 Ha.
Ignasi Girona va iniciar l'elaboració i criança dels vins en [[roure americà]] i el Castell del Remey (sic) va ser un dels primers cellers catalans a introduir al mercat un vi embotellat amb marca pròpia. La cellers, ja bicentenàries, en haver estat concebudes per a l'elaboració dels millors vins, poden considerar-se com una mostra tradicional i autèntica de celler tipus ''chateâu'' bordelès, doncs s'hi elabora i cria el vi procedent de les vinyes que l'envolten.
Entre els anys 1889 i 1907, els vins del Castell del Remey (sic) van guanyar nombrosos premis entre els quals destaquen:
• Medalla d'Or i Plata en l'Exposició Internacional de [[Brussel·les]] de 1887.
• Medalla d'Or en l'Exposició Internacional de Torí de 1902.
• Medalla d'Or en l'Exposició Internacional d'Atenes de 1903.
• Medalla d'Or en l'Exposició Internacional de Budapest de 1907.
En [[1921]], passada la [[fil·loxera]], Ignasi Girona i Vilanova va construir un annex als cellers per elaborar vins blancs. També va importar els ceps [[cabernet sauvignon]] (vins negres) i [[semillón]] (vins blancs), per replantar les vinyes afectades, sent un dels pioners en la utilització d'aquests ceps en [[Espanya]]. Entre aquestes varietats i les pròpies de la zona, la finca tenia una extensió de vinya de més de 400 ha, que van convertir al Castell del Remei en el major celler de producció de vins de qualitat de tota [[Catalunya]] i en exportadora a tots els països del món.
L'any [[1923]] va morir Ignasi Girona i Vilanova. El celler va continuar amb el mateix impuls a les mans del seu germà Joan Girona i Vilanova, aconseguint la Medalla d'Or de l'[[Exposició Universal de Barcelona]] de 1929. Joan Girona va continuar amb la labor de mecanització i industrialització de la finca. Va ampliar la finca comprant propietats veïnes i va ser anivellant les parcel·les per preparar-les per al regadiu.
Juan Girona i Vilanova va morir l'any [[1950]] i la [[societat anònima]] propietària de la finca (Castell del Remey, S.A) va passar als seus nebots i hereus, els germans Escubós-Girona i Folch-Girona. Durant aquesta època el celler va anar decaient. L'any [[1983]] va adquirir la finca la família Cusiné, reconvertint el celler, a principis dels anys 1990, en una completament actualitzada que solament produeix vins i de gran qualitat.
== L'acte de reversió del Canal d'Urgell als regants ==
| 