Viquipèdia

Maulets, el jovent independentista revolucionari: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: "fins el"
Revisió general de l'article
Línia 1:
{{Infotaula d'organització|bandera=Ca maulets.png}}
'''Maulets''' foren una organització política juvenil creada el 1988. El 1999 es fusionà amb els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|Joves Independentistes Revolucionaris]] per a formar '''Maulets, el jovent independentista revolucionari'''. El 2012 es fusionà amb la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista]] per a formar [[Arran]].
[[Fitxer:ca_maulets.png|miniatura|Bandera de Maulets]]
'''Maulets''' va ser una organització juvenil [[Independentisme|independentista]] creada el [[1988]], originàriament lligada a [[Catalunya Lliure]] com les Joventuts del Front Patriòtic, integrant del [[MCAN|Moviment Català d'Alliberament Nacional]] i ideològicament enquadrada dins l'[[Esquerra Independentista]].<ref>{{Ref-web|títol=Passat, present i futur de l'esquerra independentista|url=https://www.eltemps.cat/article/4700/passat-present-i-futur-de-lesquerra-independentista|consulta=2020-06-20|llengua=Catalan}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Tres dècades de l'inici del “combat maulet”|url=https://www.ara.cat/politica/Tres-decades-inici-combat-maulet_0_2094390543.html|data=2018-09-24|consulta=2020-06-20}}</ref>
 
== Història ==
L'any 1998 es va fusionar amb els i les [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|Joves Independentistes Revolucionàries]] i el 2012 es va dissoldre dins la nova organització juvenil [[Arran (organització)|Arran]].
=== Precedents i fundació ===
El 1987, a la {{II}} Assemblea Nacional del [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT) es presentaren dues ponències: «Fem Front Patriòtic», que tenia el suport del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN), i «Per una Política Independentista de Combat». Les dues posicions resultares irreconciliables i l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]] es partí en dos.{{Sfn|Cuéllar|2021|p=727}}
 
El 5 i 6 de desembre de 1987 se celebrà una assemblea preconstituent dels joves del Front Patriòtic a [[Lligordà]]. Allà adoptaren el nom de Maulets, en referència als [[Maulets (història)|maulets]] de la [[Guerra de Successió Espanyola]], i els principis ideològics: unitat nacional de [[Països Catalans|Catalunya]], l'acceptació de [[Terra Lliure|totes les formes de lluita]] i la [[Independentisme català|independència]] com a única via al [[socialisme]]. Maulets es fundà oficialment l'abril de 1988 a [[Cervelló]]. Agrupà diversos col·lectius locals com les Joventuts Independentistes del [[Gironès]], la Trepa del [[Vallès Occidental]] o la Coordinadora d'Estudiants Independentistes del [[Maresme]].{{Sfn|Cuéllar|2021|pp=728-729}}
== Origen del nom ==
El terme «[[Maulets (història)|Maulets]]» prové del nom satíric que es donava als partidaris de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Àustria]] al [[Regne de València]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Al seu torn, aquests van prendre el nom de Maulets en referència al vocable "mawla", que significa "esclau" en [[àrab]] col·loquial.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrando i Francés |nom=Antoni |cognom2=Nicolás Amorós |nom2=Miquel |títol=Història de la llengua catalana |url=http://books.google.cat/books?id=vhcpsXJH-osC&pg=PA235&dq=Maulets+mawla&hl=ca&sa=X&ei=rkwkUrq9F-bR7AaY3YDYAg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=Maulets%20mawla&f=false |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=235 |isbn=8497883802}}</ref>
 
El 9 de setembre de 1988 fou detinguda una militant de Maulets, [[Núria Cadenes i Alabèrnia|Núria Cadenes]], acusada de pertànyer a [[Terra Lliure]]. Més tard es detingué un altre militant, Jun Sànchez. Aquestes detencions provocaren una campanya de solidaritat que donà a conèixer Maulets. Altres campanyes que es portaren a terme inicialment foren contra les [[Drogoaddicció|drogodependències]], la [[Servei militar|mili]] espanyola, les forces d'ocupació, el [[Castellà a Catalunya|bilingüisme]] a l'escola i les [[Central nuclear|nuclears]].{{Sfn|Cuéllar|2021|p=729}}
== Cronologia ==
[[Fitxer:Mural Països Catalans.JPG|miniatura|esquerra|Mural a Argentona]]
 
A les [[eleccions al Parlament Europeu de 1989]] es creà una coalició electoral anomenada [[Catalunya Lliure]] (CL) entre el [[Front Nacional de Catalunya]] (FNC) i el sector de l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]] favorable al Front Patriòtic. Després de les eleccions, [[Catalunya Lliure|CL]] es convertí en un partit polític, cosa que provocà que l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]] s'hi dissolgués i que el [[Front Nacional de Catalunya|FNC]] l'abandonés. Així, [[Catalunya Lliure|CL]] es convertí en l'organització de masses del Moviment Català d'Alliberament Nacional, que agrupava altres organitzacions com [[Terra Lliure (IV Assemblea)]], membres dels [[Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans]] favorables al Front Patriòtic, la [[Coordinadora Obrera Sindical]], el [[Bloc d'Estudiants Independentistes]] i Maulets.{{Sfn|Cuéllar|2021|p=728}}
=== Naixement de Maulets i primers anys ===
El desembre de 1987 té lloc una trobada de joves a Lligordà, municipi de [[Beuda]] ([[Garrotxa|la Garrotxa]]), per tal d'assentar les bases de l'Assemblea Constituent de l'organització. El nom triat per la nova organització és Maulets, a proposta del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN), i s'acorden els seus punts bàsics. L'abril de 1988 va celebrar-se l'assemblea de constitució a [[Cervelló]] ([[Baix Llobregat]]) on Maulets va néixer<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bassa |nom=David |títol=L'independentisme català, 1979-1994 |url=http://books.google.cat/books?id=TwsrAQAAMAAJ&q=maulets+1988&dq=maulets+1988&hl=ca&sa=X&ei=c7TFUuKRM4Wp7AaI_oCYAQ&ved=0CFgQ6AEwBjgK |editorial=Llibres de l'Índex |data=1994 |pàgines=198 |isbn=8487561705}}</ref> i ràpidament es convertiren en les joventuts del MDT-[[PSAN]] esdevenint el 1989 la branca juvenil de [[Catalunya Lliure]].
 
[[Fitxer:Sticker Guillem Agulló from Maulets.jpg|thumb|Adhesiu de Maulets en record de [[Assassinat de Guillem Agulló i Salvador|Guillem Agulló]]]]
=== Anys 1990 ===
L'11 d'abril de 1993 uns [[Neonazisme|neonazis]] espanyols assassinaren un militant de Maulets a [[Burjassot]], [[Assassinat de Guillem Agulló i Salvador|Guillem Agulló]].{{Sfn|Cuéllar|2021|p=729}}
Aprovada la seva declaració de principis el 1990, afirmava ser l'organització de «joves del Front Patriòtic Català» i encetar «una línia de lluita col·lectiva i organitzada, que impliqui tot el jovent català i totes les classes populars catalanes».<ref>{{Ref-web|títol=Declaració de principis de Maulets de 1990|url=https://joventei.wordpress.com/2012/07/26/declaracio-de-principis-de-maulets-de-1990/|data=2012-07-26|consulta=2020-06-20}}</ref>
 
=== Confluència amb lesels JIR ===▼
Durant la [[dècada de 1990|dècada del 1990]], Maulets va dur a terme una campanya contra les Empreses de Treball temporal (ETT), que consistia a tapiar les entrades d'aquests establiments nous amb totxanes, denunciant les pràctiques abusives que suposaven les ETT i els seus efectes nocius sobre els i les joves treballadores.
A principis dels anys 90, Maulets mantingué una activitat elevada. Impulsaren el [[Diada del Soldat Català|Dia del Combatent Català]] el 26 de gener, l'organització de dones [[L'Esguard]], campanyes conjuntes amb el [[Front d'Alliberament Gai de Catalunya]] i el programa de ràdio ''Sense Treva'' a [[Contrabanda FM]]. Malgrat això, l'activitat restà focalitzada a [[Barcelona]].{{Sfn|Cuéllar|2021|p=732}}
 
Aquesta activitat de Maulets contrastava amb la de [[Catalunya Lliure]], que havia entrat en crisi. A [[Catalunya Lliure]] es perfilaren dos sectors: d'una banda, el sector de la direcció, amb més pes a [[València]] i amb el suport del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]]; i de l'altra, el sector del [[Barcelonès]], tant de [[Catalunya Lliure]] com de Maulets. El sector del Barcelonès criticava que es deixés de banda l'eix programàtic sobre la defensa dels interessos del [[Classe treballadora|poble treballador]]. A més, també defensava que calia lluitar pel [[feminisme]] i els drets [[LGBT|LGBTI]]. Finalment, també criticava el tracte diferenciat que rebia [[Núria Cadenes i Alabèrnia|Núria Cadenes]] d'un costat i els militants de [[Terra Lliure]] Guillem Godó i Jaume Palou de l'altre. Tots tres havien estat empresonats conjuntament, però [[Catalunya Lliure]] només defensava políticament Núria Cadenes, perquè Godó i Palou estaven en contra de la decisió de [[Terra Lliure]] d'abandonar la lluita armada.{{Sfn|Vega|Teran|p=349|2021}}
El 1992 l'[[Esquerra Independentista]] fou colpejada amb l'anomenada [[Operació Garzón]], duta a terme pel jutge [[Baltasar Garzón]] contra [[Terra Lliure]]. L'Esquerra Independentista que quedà afeblida i a l'ombra d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) que intentà captar militants per al projecte liderat per [[Àngel Colom]] i [[Pilar Rahola]]. Però Maulets, amb el PSAN i Catalunya Lliure, sobreviurà a la mencionada operació liquidacionista de l'independentisme combatiu i esdevindrà una peça clau en la continuïtat de la lluita.
 
Paral·lelament al conflicte entre Maulets Barcelonès i [[Catalunya Lliure]], els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|Joves Independentistes Revolucionaris]] (JIR) també entraren en conflicte amb el seu referent adult, l'[[Assemblea d'Unitat Popular]] (AUP). L'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]] aprovà la política d'Esquerra Nacional, és a dir, un acostament a [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) i a [[Iniciativa per Catalunya Verds|Iniciativa per Catalunya]] (IC). A les [[eleccions municipals espanyoles de 1995]], moltes [[Candidatura d'Unitat Popular|Candidatures d'Unitat Popular]] (CUP) i d'altres candidatures de l'[[Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista]] (AMEI) es presentaren en coalició amb [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] o [[Iniciativa per Catalunya Verds|IC]]. La direcció de l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]], però, volia anar encara més enllà i, per això, signaren un protocol de col·laboració amb [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]. Els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]] i part de l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]] s'hi oposaren.{{Sfn|Cuéllar|2021|pp=733, 736}}
A finals dels anys 1990, Maulets farà campanyes molt actives en contra la [[globalització]] i el [[sistema capitalista]], participant en les mobilitzacions internacionals que aquells anys es van esdevenir. Fruit de disputes internes entre dos projectes estratègics, Unitat Popular i Front Patriòtic, el 1995 alguns militants del [[Barcelonès]] van participar en la creació de la [[Plataforma per la Unitat d'Acció]].
 
Aquestes dues crisis suposaren l'acostament entre Maulets i els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]]. Els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]] ja pensaven en unificar-se amb Maulets d'ençà la {{II}} Assemblea Nacional, que havien celebrat el 1992. L'agost del 1992 i el febrer de 1993, el Secretariat Nacional dels [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]] s'havia reunit amb la Comarcal del Barcelonès de Maulets per tal d'acordar, com a mínim, una unitat d'acció en l'àmbit antirepressiu. Malgrat això, la direcció de Maulets s'oposava a la unió i només el Barcelonès ho veia bé. Per acostar-se a aquesta unitat, el 1995 els JIR i Maulets Barcelonès fundaren la [[Plataforma per la Unitat d'Acció]] (PUA) amb altres grups ocals com Orgull [[Bolxevisme|Bolxevic]], exmilitants de les [[Jovent Republicà|JERC]] i joves de casals. L'[[Diada Nacional de Catalunya|Onze de Setembre]], la [[Plataforma per la Unitat d'Acció|PUA]] boicotà un acte conjunt de l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]] i [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] al [[Fossar de les Moreres]] amb un cartell sense signar on apareixia [[Àngel Colom i Colom|Àngel Colom]] d'[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] amb un [[Tricorn|tricorni]] de la [[Guàrdia Civil]] i amb el lema «[[Fossar de les Moreres#no s'hi enterra cap tra%C3%AFdor|Al Fossar no hi parla cap traïdor]]. Per vèncer cal lluitar!». L'acte començà amb una intervenció crítica dels JIR sobre el protocol de col·laboració entre [[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]] i [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] i posteriorment els manifestants xiularen la intervenció de l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]]. El setembre de 1995 l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]] celebrà una assemblea on la majoria de representants s'oposaren a l'acostament a [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]. Un cop reconduït el rumb de l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]], els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]] abandonaren la [[Plataforma per la Unitat d'Acció|PUA]].{{Sfn|Cuéllar|2021|pp=733, 736-737}}{{Sfn|Vega|Teran|2021|p=350}}
▲=== Confluència amb les JIR ===
El 1998, Maulets es va fusionar amb els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries]] (JIR), vinculats anteriorment a l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]]-IPC per crear Maulets, el jovent independentista revolucionari, reconstituint així la unitat de l'Esquerra Independentista entre les joventuts perduda després de la divisió de finals dels anys 1980 del [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT). Com a conseqüència d'això modificà la seua declaració de principis i tal com diu en la nova [[s:Declaració de principis de Maulets|declaració]] afirmava lluitar per la independència, la [[revolució]] i la reunificació dels [[Països Catalans]], ecològics, no patriarcals i sense classes. Maulets rebutjava en aquella declaració «tots els sistemes i formes de dominació, d'explotació i d'opressió (econòmica, militar, patriarcal i ecològica)» i es declarava una organització integrant del MCAN i ideològicament s'enquadrava dins l'Esquerra Independentista.<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/noticia/44028/maulets-cajei/nom/cosa|títol=Maulets-CAJEI, el nom i la cosa|consulta=1/9/2013|editor=Nació digital|data=23/06/2012}}</ref> La seu nacional de Maulets es trobava a [[Mataró]] (el [[Maresme]]).
 
En canvi, Maulets i [[Catalunya Lliure]] del Barcelonès, s'hi involucraren més. Arran d'això, la Comissió Política i la Mesa Nacional de Maulets inicià un procés disciplinari contra diversos militants del Barcelonès. Se'ls acusava d'haver llançat un senyal de trànsit a la taverna Foc i Fum, d'haver criticat al programa ''Sense Treva'' una editorial de la revista Lluita del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]], d'esbroncar al militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] i exmilitant de [[Catalunya Lliure]] Josep Aixalà, de provocar avalots en un concert de [[Catalunya Lliure]] i de no comunicar a la direcció nacional la detenció d'un militant. El resultat del procés fou l'expulsió d'un militant i la suspensió d'uns quants més. Les assemblees de [[Catalunya Lliure]] i Maulets al Barcelonès enviaren una carta a la Direcció Nacional per intentar solucionar el conflicte a Maulets. Però el novembre de 1995 se celebrà una Mesa Nacional de Maulets a [[Lleida]] i en acabat els militants del Barcelonès feren una crida a abandonar l'organització fins que es retiressin les sancions. Aquests militants entraren a l'assemblea de [[Catalunya Lliure]] de Barcelona però també en foren expulsats després que provoquessin uns incidents al local de la [[Ronda de Sant Antoni]]. Finalment, Maulets celebrà una Mesa Nacional a [[Reus]] on es produí el trencament definitiu de l'organització. A part del Barcelonès, també deixaren l'organització les assemblees del [[Camp de Morvedre]], la [[Ribera del Xúquer|Ribera]], la major part de la de [[L'Horta de València|l'Horta]] i part de la del [[Vallès Oriental]]. La crisi de [[Catalunya Lliure]] s'agreujà quan el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]] l'abandonà després d'uns incidents a la sortida de la Coordinadora Nacional de [[Catalunya Lliure]]. El 22 de juliol de 1996 al [[Berguedà]] es dissolgué [[Catalunya Lliure]] i part dels seus membres entraren a la [[Plataforma per la Unitat d'Acció|PUA]].{{Sfn|Vega|Teran|2021|pp=350-352}}
=== Anys 2000 ===
[[Fitxer:Barcelona.Maulets.jpg|miniatura|Pintada de Maulets a Barcelona, any 2005]]
A principis dels anys 2000, Maulets iniciarà una campanya que durarà pràcticament 8 anys en contra l'especulació i en defensa del territori. La campanya portarà per lema «Les arrels no neixen del ciment. Països Catalans, futur en venda». La campanya tindrà una important repercussió als llocs on Maulets té més presència i accions com llaurar un camp de golf a [[Sant Cugat del Vallès]] seran prou conegudes o la implicació en la campanya contra el [[PHN|Pla Hidrològic Nacional]] o en contra les [[Centrals nuclears als Països Catalans|centrals nuclears]] seran algunes de les lluites més actives.
 
Així doncs, el 1996 Maulets havia perdut el seu referent adult. I també al 1996 es dissolgué l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]], el referent dels [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]]. Això feu que les dues organitzacions es tornessin a acostar. Feren campanyes conjuntes com la denúncia de les [[Empresa de treball temporal|Empreses de Treball Temporal]], la participació a la Mesa Cívica pels Drets Socials, a la Marxa Europea contra l'Atur, la Precarietat i l'Exclusió Social, al {{XVI}} Festival de la Joventut i els i les Estudiants a [[Cuba]] i al [[Correllengua]]. També organitzaren conjuntament l'[[Diada Nacional de Catalunya|11 de setembre]] de 1997.{{Sfn|Cuéllar|2021|p=738}}
Al desembre de 2005 els Maulets de Girona boicoten un acte de [[Ciutadans de Catalunya]] en el qual havia d'intervenir [[Albert Boadella]].<ref>{{ref-web | url=http://www.informativos.telecinco.es/boadella/maulets/independentistas/dn_17119.htm| títol=Un grup d'independentistes boicotegen un acte d'Albert Boadella amb crits de "hipócrita, vendedor de mierda"| editor=Informativos Telecinco| llengua=castellà|data=14/12/2005|consulta=28/5/2010}}</ref>
 
Entre novembre de 1997 i el 28 de març de 1998 se celebrà la {{V}} Assemblea Nacional dels [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]], on foren majoritaris els partidaris d'unir-se amb Maulets. A l'[[Aplec dels Ports]] celebrat l'estiu de 1998 a [[Cinctorres]], els JIR i Maulets feren una trobada entre els seus militants per tal d'acordar la unió. L'11 de setembre tornaren a organitzar un acte conjunt i anunciaren que estaven en procés d'unió. La confluència es produí a l'Assemblea Nacional Reconstituent celebrada a Berga el 9 i 10 de gener de 1999. La nova organització s'anomenà Maulets, el jovent independentista revolucionari. S'aprovà una nova declaració de principis que la definia com una «organització política de joves, [[Independentisme català|independentista]] i revolucionària, que lluita per uns [[Països Catalans]] unificats, independents, [[Ecologisme|ecològics]], no [[Patriarcat|patriarcals]] i sense [[Classe social|classes]]».{{Sfn|Cuéllar|2021|pp=739-740}}
Se celebra el 2006 una Assemblea Nacional a [[Argentona]], on es declararen com a referents de l'organització: el [[Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans]] (SEPC) en l'àmbit de sindicalisme estudiantil, la [[Candidatura d'Unitat Popular]] (CUP) com afront electoral i [[Alerta Solidària]] en l'àmbit antirepressiu. També es definí la lluita de Maulets com la lluita pel [[comunisme]], cosa que ja era així a la pràctica però que no constava en els estatuts de l'organització, que es van modificar.
 
[[Fitxer:Catalunya Graffitti Especulacio maulets.JPG|thumb|Mural de Maulets [[Baix Maresme]] contra l'especulació urbanística]]
L'octubre de 2007 l'[[València|Ajuntament de València]] no va autoritzar la Festa per la Independència que l'organització celebrava des de 1990 al [[El Carme (barri de València)|barri del Carme]]. L'entitat independentista va denunciar la [[censura]] i al final la festa es va fer al barri de [[Benimaclet]].<ref>{{ref-web | url=http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3695_16_359323__Valencia-ayuntamiento-impide-acto-Maulets-barrio-Carmen| títol=El ayuntamiento impide un acto de Maulets en el barrio del Carmen|llengua=castellà| editor=levante-emv.com| data=21/10/2007|consulta=28/5/2010}}</ref>
La unió de Maulets i els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]] suposà un increment de l'activitat. Un dels temes principals d'aquesta època fou la defensa del territori amb campanyes contra els [[Túnel de Bracons|túnels de Bracons]], contra el [[B-40|Quart Cinturó del Vallès]], en defensa de les [[Cinc Sénies]], en defensa de l'[[L'Horta de València|Horta de València]], contra la interconnexió elèctrica de la [[Alta tensió|MAT]], contra el [[Pla Hidrològic Nacional|transvasament de l'Ebre]], contra la construcció de més carreteres a [[Mallorca]] o contra el [[Pla CAUFEC]]. El 2001 se celebrà a [[Berga]] la primera edició del Rebrot, l'aplec de joves dels [[Països Catalans]]. Se celebrà durant l'Aplec del [[Pi de les Tres Branques]] amb l'ajuda del Casal Panxo i tingué espais dedicats a la cultura popular, a la música combativa, a la promoció de grups musicals novells i espais de trobada amb organitzacions juvenils d'altres països.{{Sfn|Cuéllar|2021|pp=740}}
 
Entre 1999 i el 2000, Maulets, el jovent independentista revolucionari creà una Comissió per a la Reestructuració de l'Independentisme amb l'objectiu d'estendre el seu procés de confluència a la resta de l'[[Esquerra Independentista]]. D'aquesta comissió en sortí el Manifest de Vinaròs, que fou signat per 117 persones reunides a Vinaròs el 2 d'abril de 2000. En aquest manifest es comprometien a iniciar un procés polític que s'anomenà [[Procés de Vinaròs]], que consistí d'assemblees plenàries que es produïren fins el novembre de 2002. El [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]] refusà de participar-hi i la [[Plataforma per la Unitat d'Acció|PUA]] inicialment també. Però a l'estiu de 2000 la [[Plataforma per la Unitat d'Acció|PUA]] es convertí en el partit [[Endavant|Endavant (OSAN)]], assumí l'estratègia de la [[Unitat popular|Unitat Popular]] i defensà la necessitat d'una conferència d'organitzacions nacionals per articular l'[[Esquerra Independentista]]. El fruit principal del [[Procés de Vinaròs]] foren l'acceptació per part de Maulets i [[Endavant]] de la proposta d'[[Unitat popular|Unitat Popular]] que havia fet anys enrere l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]] i, per tant, l'impuls de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] i les altres candidatures de l'[[Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista|AMEI]]. Altres fruits del Procés foren la creació d'[[Alerta Solidària]] i la creació de canals de contacte estables entre les organitzacions de l'[[Esquerra Independentista]]. Malgrat això, el Procés no resolgué diverses qüestions plantejades, com la visibilitat de les organitzacions durant les diades nacionals o la unitat entre la [[Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans]] i l'[[Alternativa Estel]]. Un dels desacords principals fou sobre com s'havien de tractar els presos catalans d'[[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]]. [[Endavant]] considerava que se n'havia de fer una defensa política, mentre que Maulets i l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]] els consideraven militants bascos i, per tant, que la seva defensa no era prioritària. Aquesta discrepància fou un dels motius que feren que Maulets tampoc no fos reconegut com a referent juvenil per totes les organitzacions del Procés i [[Endavant]] impulsés la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista]] (CAJEI). Altres diferències entre la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]] i Maulets eren que la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]] es definí específicament com a [[Socialisme|socialista]], mentre que Maulets es definia senzillament com a [[Revolució|revolucionari]], i que la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]] tenia una estructura més decentralitzada.{{Sfn|Cuéllar|2021|pp=740-741}}{{Sfn|Roger|2021|pp=749-750}}
L'octubre de 2008 se celebra un Assemblea Nacional a [[Jesús (Tortosa)|Jesús]]. Es ratifiquen els referents de l'organització: SEPC en l'àmbit estudiantil, Alerta Solidària en l'àmbit antirepressiu i la CUP en l'àmbit de la representació institucional. Així mateix, es decideix engegar una campanya de denúncia de la crisi capitalista. Maulets aposta en aquesta assemblea engegar un procés de confluència que acabi amb la dualitat juvenil a l'Esquerra Independentista, de manera que obre un procés d'unitat amb la [[CAJEI|Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista]] (CAJEI).
 
Les limitacions del [[Procés de Vinaròs|Procés de Vinarós]] portaren la direcció de Maulets a impulsar el 2002 el Corrent [[Altea]] (Corrent d'Opinió d'Esquerra Independentista). Aquest corrent acostà el posicionament de Maulets al d'altres organitzacions com Terra i Llibertat o l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]]. El 2004 les tres organitzacions defensaren la necessitat que la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] es presentés a les [[eleccions al Parlament Europeu de 2004]], per a donar a conèixer la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] com a organització nacional més enllà del municipalisme i per a fer campanya contra la [[Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa|Constitució Europea]]. El 2005 el Corrent Altea es dissolgué.{{Sfn|Cuéllar|2021|p=742}}
El 2008 l'organització celebrà el seu vintè aniversari amb diversos actes i està present en les diades celebrades durant l'any. També es pot destacar l'edició d'un documental en [[DVD]] sobre aquest aniversari amb la intervenció d'exmilitants de l'organització on expliquen la història de Maulets amb les seves experiències dins l'organització.<ref>{{ref-web |url=http://www.naciodigital.cat/noticia/9805/onze/setembre/sortira/venda/dvd/maulets/20/anys/lluita |títol=L'Onze de Setembre sortirà a la venda el DVD «Maulets, 20 anys de lluita» |consulta=3/9/2013 |editor=Nació digital |data=05/09/2008}}</ref>
 
=== Confluència amb la CAJEI i creació d'Arran ===▼
El 24 de juliol de 2009 alguns membres de Maulets tenien previst desplegar una pancarta al Ple de l'[[Ajuntament de Reus]], en el moment de la votació del projecte urbanístic de la Sedera. L'acció no va arribar a realitzar-se per la ràpida intervenció de les forces de seguretat. Des de l'entitat independentista es denuncià que l'actuació de Maulets va estar durament reprimida.<ref>{{ref-web| url=http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=1038| títol=Maulets i la CUP en contra del pla urbanístic de la Sedera| editor=delCamp.cat| consulta=29/5/2010| data=24/7/2010| lloc=[[Reus]]| autor=Laura Rosich}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>
[[Fitxer:Independentismo catalán - Casal Independentista Manel Viusà.jpg|thumb|Casal Independentista [[Manel Viusà]] de [[Vic]] amb cartells de Maulets a la façana el 2007]]
El novembre de 2006 Maulets celebrà una Assemblea Nacional on es definí oficialment com a [[Socialisme|socialista]]. El 29 de setembre de 2008 en celebraren una altra a [[Jesús (Tortosa)|Jesús]] on s'aprovà treballar per unir-se amb la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]]. Maulets i la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]] ja havien treballat conjuntament en manifestacions com la del [[12 d'octubre]] de 2007 a Lleida, en la campanya «[[Diada del 25 d'abril de 2007|300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència]]» o en campanyes de la [[Coordinadora Nacional de l'Esquerra Independentista]]. A part del treball conjunt que havien fet, un altre factor que facilità la unitat fou que s'havien alleugerit les discrepàncies que havien motivat la fundació de la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]]. D'una banda, Maulets s'havia definit com a [[Socialisme|socialista]] i, d'altra banda, s'havien anat alliberant alguns presos catalans d'[[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] i, per tant, havia disminuït la importància del debat sobre com tractar-los. També havien guanyat importància organitzacions com la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], el [[Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans|SEPC]] o [[Alerta Solidària]], on militants de les dues organitzacions coincidien.{{Sfn|Cuéllar|2021|p=743}}{{Sfn|Roger|2021|pp=761-763}}
 
[[Fitxer:Jove, el capitalisme ens arruïna el futur - CAJEI - MAULETS.JPG|thumb|Pancarta conjunta de Maulets i la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]] durant la manifestació del [[Diada del 25 d'abril|25 d'abril]] de 2012]]
▲=== Confluència amb la CAJEI i creació d'Arran ===
Un dels conflictes que sorgiren durant el procés de confluència fou la creació de nous nuclis allà on l'altra organització ja en tenia. Per exemple, la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]] en creà a [[Benimaclet]] i a [[València]] i Maulets al [[Barcelonès]]. Malgrat aquests casos, el procés de confluència continuà i l'estiu del 2009 l'Assemblea de Joves de [[Manresa]] i el nucli local de Maulets decidiren fusionar-se en l'anomenat Jovent de l'Esquerra Independentista de Manresa, que es presentà el gener del 2010. El 2011 a [[Llíria]], la manifestació del [[Diada del 25 d'abril|25 d'abril]] que organitzava cada any la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]] fou organitzada per les dues organitzacions amb el lema «Pobles i comarques cap a la [[Unitat popular|Unitat Popular]]». I al maig, se celebrà una trobada a [[Reus]] on s'aprovà l'anomenada «Declaració de Reus» on Maulets i la [[Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista|CAJEI]] es comprometien a confluir. Tant en aquesta trobada com en les següents, també hi participaren diversos col·lectius locals de joves que volien unir-se a la futura organització. Algun dels primers acords establien que a escala nacional l'única bandera que s'utilitzaria seria l'[[Estelada|estelada vermella]], i no la [[Bandera roja|bandera vermella]], [[Bandera negra (símbol)|negra]] o [[Feminisme#Simbologia|lila]]. D'altres símbols que es podien utilitzar eren la silueta dels [[Països Catalans]], el [[Símbol de gènere|símbol de la dona]], el sol [[Ecologisme|ecologista]], el símbol [[Moviment ocupa|ocupa]] o el símbol [[Internacionalisme|internacionalista]]; però no [[Falç i martell|la falç i el martell]], la A [[Anarquisme|anarquista]] o cap [[Estrella (símbol)|estel]], mentre no es discutís més endavant. A escala local, però, cada nucli tenia autonomia per continuar utilitzant els símbols que cregués.{{Sfn|Cuéllar|2021|pp=743-744}}{{Sfn|Roger|2021|pp=763-765}}
A partir de l'Assemblea Nacional de 2007 a Jesús, Maulets va apostar per portar a terme un procés de confluència amb l'organització [[CAJEI]], justificat per la proximitat ideològica entre les dues organitzacions i el treball conjunt que ambdues portaven desenvolupant des de feia uns anys. L'any 2011 tenien presència a més de trenta comarques dels [[Països Catalans]], repartides per tot el territori nacional ([[Catalunya Nord]], [[Principat de Catalunya]], [[País Valencià]] i [[Illes Balears]]).
 
El 30 de juny i el 1r de juliol de 2012 se celebrà a [[Capellades]] l'Assemblea Nacional Constituent de la nova organització. Hi assistiren uns 400 militants d'una seixantena de nuclis. Malgrat que alguns militants havien defensat que la nova organització conservés el nom de Maulets,{{Efn|referència={{Ref-publicació|article=Maulets: molt més que un nom|publicació=[[L'Accent]]|url=https://laccent.cat/maulets-molt-mes-que-un-nom/|data=1 juny 2012|consulta=3 setembre 2021}}}}<ref>{{Ref-publicació|nom=Bernat|article=Maulets-CAJEI, el nom i la cosa|publicació=[[Nació Digital]]|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/44028/maulets-cajei/nom/cosa|data=23 juny 2012|enllaçautor=Bernat Ferrer i Frigola|consulta=3 setembre 2021|cognom=Ferrer}}</ref> la majoria optaren per un nom nou. Així doncs, en aquell cap de setmana es fundà [[Arran]].{{Sfn|Roger|2021|pp=765-766}} A la nova organització també s'hi integraren nuclis locals independents com l'Assemblea de Joves de [[Terrassa]], la de [[Sant Sadurní d'Anoia|Sant Sadurní]] i la d'[[Horta-Guinardó|Horta]], o l'Associació de Joves Pinyol Vermell de [[Sa Pobla]].<ref name="números">{{ref-publicació|url=http://www.setmanaridirecta.info/noticia/neix-arran-fruit-del-proces-d%E2%80%99unio-entre-maulets-cajei|títol=Neix l'organització Arran, fruit del procés de confluència entre Maulets i la CAJEI|data=4 de juliol 2012|publicació=[[Setmanari de Comunicació Directa]]|consulta=2021-09-03|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120708014521/http://setmanaridirecta.info/noticia/neix-arran-fruit-del-proces-d%E2%80%99unio-entre-maulets-cajei|arxiudata=2012-07-08}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120708014521/http://setmanaridirecta.info/noticia/neix-arran-fruit-del-proces-d%E2%80%99unio-entre-maulets-cajei|date=2012-07-08}}</ref> En total, en el moment de la fundació, Arran comptava amb més de 600 militants repartits en una seixantena de nuclis locals de 36 comarques diferents. Finalment, es presentà públicament a l'aplec de joves del Rebrot, celebrat el 14 de juliol a [[Berga]], i Maulets es dissolgué el 13 i 14 d'octubre a [[l'Aldea]].<ref name="Rebrot + naixement">{{Ref-publicació|url=https://www.llibertat.cat/2012/07/l-aplec-del-rebrot-veu-neixer-la-nova-organitzacio-juvenil-arran-18621|títol=L'aplec del Rebrot veu néixer la nova organització juvenil Arran|data=16-07-2012|publicació=[[Llibertat.cat]]}}</ref>{{Sfn|Cuéllar|2021|p=744}}
El procés culminà el 30 de juny i 1 de juliol de 2012 en l'Assemblea Nacional Constituent de la nova organització juvenil [[Arran (organització)|Arran]], fruit de la unitat de Maulets, la CAJEI i sis assemblees locals més no adscrites a cap de les dues organitzacions (Assemblea de Joves de [[Terrassa]], Assemblea de Joves l'Esbarzer de [[Santa Maria de Palautordera]], Pinyol Vermell de [[Mallorca]], etc.). La nova organització juvenil de l'[[esquerra independentista|Esquerra Independentista]] reconeix com a objectius ideològics la independència dels [[Països Catalans]], el [[socialisme]] i el [[feminisme]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/politica/Maulets-Arran-CAJEI_0_729527144.html|títol=Maulets desapareix en unir-se amb la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) per crear Arran|consulta=1(9/2013|editor=Ara|data=02/07/2012}}</ref>
 
== RebrotNotes ==▼
Després de la confluència, Arran organitzà el primer Rebrot unitari el 2012 a [[Berga]] tal com Maulets havia estat fent fins al 2011, donant continuïtat al projecte. També l'Aplec al Pi Jove de les Tres Branques que antigament organitzava Maulets amb el Casal Panxo de Berga actualment s'organitza des d'[[Arran (organització)|Arran]].
{{Notes}}
 
▲== Rebrot ==
La primera edició del Rebrot - Aplec de joves dels Països Catalans es va realitzar el 2001 a [[Berga]], en el marc de l'[[Aplec del Pi de les Tres Branques]], amb la cobertura del Casal Panxo, i va desenvolupar activitats totalment [[Autogestionat|autogestionades]], espais per a compartir lluites d'arreu de la [[Països Catalans|nació catalana]], espais dedicats a la [[cultura popular]], a la música combativa i a la promoció de grups novells, així com trobades d'intercanvi i [[Internacionalisme|solidaritat internacionalista]], principalment amb les organitzacions juvenils [[Esquerra abertzale|basques]], [[Yesca|castellanes]], [[Nacionalisme cors|corses]] i [[Nacionalisme sard|sardes]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Història de l'Esquerra Independentista|url=https://www.worldcat.org/oclc/1245841217|editorial=Tigre de Paper|data=2021|lloc=Manresa|isbn=978-84-16855-83-4|cognom=Cuéllar|nom=Juli|pàgines=740|capítol=Una aproximació històrica a les organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista|editor=Carles Viñas}}</ref>
 
El Rebrot es realitzà fins al 2006 a Berga, llevat de l'any 2007 que es realitzà a [[Argentona]].<ref>{{ref-web |url=http://www.directe.cat/noticia/2199/avui-comenca-el-rebrto-festival-de-joves-dels-paisos-catalans-2199 |títol=Avui comença el Rebrot, festival de joves dels Països Catalans |consulta=3/9/2013 |editor=directe.cat |data=26/7/2007}}</ref> L'any 2008 es decidí suspendre l'aplec per a tenir una major implicació en els actes dels 20 anys d'història de Maulets. El 2009, però, tornà el Rebrot a la població de Berga coincidint altra volta amb l'Aplec del Pi de les Tres Branques. A partir del 2009 es realitzà un Rebrot amb un format més reduït, apostant més per l'aplec polític i menys per fer un festival de masses. Les edicions de 2013 i 2014 es realitzaren a [[Sant Celoni]]<ref>{{Ref-web|títol=El Rebrot 2013 ha aplegat a Sant Celoni una vintena de concerts|url=https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/2767/rebrot-2013-aplegat-sant-celoni-vintena-concerts|consulta=2021-05-16|editor=NacióBaixMontseny|data=8 jul 2013}}</ref> i després d'una breu aturada el 2015, el 2016 es realitzà als [[Guiamets]] i l'any següent a [[Tortosa]], [[L'Aldea]] i [[Amposta]].
 
Dins el marc del Rebrot s'organitzà també l'Esclat, el concurs de grups novells en català. Els grups guanyadors accedien a tocar al Rebrot. Des de l'any 2007, totes les obres artístiques que participaven en l'Esclat es publicaren amb llicència [[Creative Commons]]. En les diverses edicions del festival hi actuaren grups com [[Dusminguet]], [[Els Pets]], [[Barricada (banda)|Barricada]], [[The Wailers]], [[Obrint Pas]], [[Inadaptats]], [[Bad Manners]], [[KOP]], [[Sara Hebe]] i [[Habeas Corpus]], entre altres.<ref>{{Ref-web|títol=Primera dècada del Rebrot de Maulets|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/33309/primera-decada-rebrot-maulets|consulta=2021-05-16|editor=NacióDigital|data=8 juliol 2011}}</ref>
 
== Referències ==
Linha 60 ⟶ 53:
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|autor=Arran|enllaçautor=Arran|títol=D'aquells sacs de dormir|data=febrer 2019|editorial=Tigre de Paper|lloc=Manresa|isbn=9788416855308}}
* ''D'aquells sacs de dormir''. Manresa: [[Tigre de Paper Edicions]], 2019. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-16855-30-8|ISBN 978-84-16855-30-8]].
* {{ref-wd|cognom=Cuéllar|nom=Juli|capítol=Una aproximació històrica a les organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista|Q108318597}}
* {{ref-wd|Q108318597|cognom=Roger|nom=Joan|capítol=Revolta amb accent juvenil. De les Assemblees de Joves a Arran}}
* {{ref-wd|cognom=Vega|nom=Laure|capítol=La Plataforma per la Unitat d'Acció (1995-2000)|Q108318597|cognom2=Teran|nom2=Joan}}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquitexts=Declaració de principis de Maulets}}
* {{Ref-web|títol=Maulets|url=https://ddd.uab.cat/search?f=author&p=Maulets&sc=1|consulta=13 octubre 2022|obra=Dipòsit Digital de Documents de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]}}
* [http://www.maulets.org/decpr.php Declaració de principis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071213044549/http://www.maulets.org/decpr.php |date=2007-12-13}}
* ''[{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=dQE8KSbTqIY |títol=20 anys en lluita,: el combat maulet continua (1988-2008]'')|consulta=13 octubre 2022|editor=Youtube|data=20 març 2013}}
 
[[Categoria:Entitats desaparegudes de l'Esquerra Independentista]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Maulets,_el_jovent_independentista_revolucionari»