Fonts d'Argentona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Breus canvis. |
||
Línia 116:
=== Font de Sant Sebastià ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/41%C2%B033'26.6%22N+2%C2%B024'02.5%22E/@41.557387,2.3984933,17z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x0:0x8e9e7640dbc6b2a8!8m2!3d41.557387!4d2.400682?hl=ca&authuser=0 41.557387, 2.400682] [alçada
'''EMPLAÇAMENT:''' dalt de tot del carrer Gran, a l'inici del passatge que duu a la capella de Sant Sebastià.
Línia 127:
'''ESTAT:''' Molt bo.
=== Font de la Pastanaga ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+de+la+Pastanaga/@41.5527275,2.3961915,50m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0xa45517e671881afa!8m2!3d41.5527324!4d2.396063?hl=es&authuser=0 41.552739, 2.396066] [alçada 79 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' en el parc de Can Barrau, molt a prop de la casa pairal.
'''SECTOR:''' Can Barrau.
'''PROPIETAT:''' Ajuntament d'Argentona.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' Aigües d'Argentona.
'''OBRA:''' ''es tracta d’una senzilla font en què s’hi guarneix una pastanaga al damunt de la paret que sustenta la seva construcció. L'aigua surt per una aixeta, si aquesta es prem, i va a parar a una pica quadrada per a desguassar acte seguit.''
'''DISPONIBILITATS:''' hi ha bancs per a seure-hi, a més del mateix parc urbà en què se situa.
'''ESTAT:''' Excel·lent.
'''CURIOSITATS:''' antigament hi hagué un safareig, avui colgat sota el veïnat –que no la urbanització– de Can Barrau –en concret a la fi del carrer Miquel Masot–, que rebia l'aigua de la mina de l'actual font de l'Esparver. Fou el safareig de la Pastanaga.
''(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)''
Linha 143 ⟶ 162:
== Lladó ==
Els boscos d'aquesta àrea són els més populars d'Argentona, especialment per les rutes al castell de Burriac, però també perquè les fonts més populars de la vila s'amaguen, per exemple, per la muntanya del mateix Burriac.
Les que segurament destaquen més són les fonts Picant, del Mig i de Ferro.
=== Font Picant ===
'''NOMENCLATURA ALTERNATIVA:''' Manantial Burriach.
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Urbanizaci%C3%B3n+Parque+de+la+Font+Picant/@41.547746,2.3971879,66m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0x2bf36c84bbd6bb35!8m2!3d41.5476328!4d2.3971894?hl=es&authuser=0 41.546892, 2.397138] [alçada 91 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' es veu encerclada pels torrents de la Puput, de la Feu i de les Encantades.
'''SECTOR:''' Lloc de la Font Picant.
'''PROPIETAT:''' Ajuntament d'Argentona.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' Mina de la Font Picant (teòrica) i Aigües d'Argentona (efectiva).
'''HISTÒRIA:''' molt rica. Per exemple, [https://argentona.cat/fitxa.php?id=588&per_imprimir=1 Consultar el web de l'ajuntament]
'''OBRA:''' ''des de la mina, l'aigua és canalitzada fins a un dipòsit. D'aquí, era servida a la gent mitjançant unes aixetes que es trobaven dins del mostrador.''
''Una gran esplanada dona accés a una petita avinguda d'uns trenta metres de llargada que acaba en un barri de ferro amb una porta a cada costat; és el recinte de la font, amb el mostrador just enfront, a cada cantó uns pedrissos per a seure i a l'esquerra una porta de ferro tancada dona accés a una petita sala on, ja fa força anys, s'hi embotellava aigua, i per una altra porta es comunica amb l'interior del mostrador. També hi ha una via subterrània que condueix cap a la mina.''
'''RESTAURACIÓ:''' ''el gener del 1976 es va tancar la font, tapant amb una paret de pedra el mostrador. El motiu de la clausura es devia, oficialment, a gestions entre el consistori i el propietari. Tot acabà amb l'adquisició de la font per part de l'ajuntament. Actualment, la font té un aspecte diferent: dues aixetes laterals donaven, fins no fa massa temps, aigua picant; hi ha una altra ubicada al mig i que proporciona aigua de la xarxa. L'aigua picant no hi raja perquè "s'està duent a terme un estudi envers la mina"; segons sembla, a l'aigua li cal alguna mena de tractament per a que sigui apta pel consum.''
'''TRADICIÓ:''' és típic que aquesta font sigui un bon lloc per a la realització de diversos esdeveniments culturals i festius.
'''DISPONIBILITATS:''' a l'esplanada i a cada cantó de l'avinguda hi ha pedrissos per a seure-hi. A tot l'entorn de la font hi ha una gran arbreda que hi dona molta ombra, i just damunt de la font una altra gran esplanada, anomenada Esplanada de l'Embotelladora, constitueix un altre espai d'esbarjo emprat per alguns per a passejar-hi el gos.
'''CABAL:''' des de ja fa alguns anys, l'aigua de la mina no va a la font per problemes envers la mina; en qualsevol cas, s'hi pot beure aigua de xarxa.
'''ESTAT:''' Excel·lent.
'''CURIOSITATS:''' de totes les de la vila, aquesta font fou, i segueix sent, la més popular; antigament, tant vilatans com la gent de fora hi anava molt sovint a beure aigua amb els típics anissos, i a gaudir de la natura.
=== Font del Mig ===
'''NOMENCLATURA ALTERNATIVA:''' Manantial Ballot.
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+del+Mig+(antiga+Font+Ballot)/@41.5471982,2.3934944,72m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12a4b5c576ef3311:0x40c1e19f1134c44f!8m2!3d41.5472317!4d2.3934933?hl=es&authuser=0 41.547244, 2.393493] [alçada 103 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' a la fi de l'avinguda Burriac, al costat del torrent de la Feu.
'''SECTOR:''' Can Ballot.
'''PROPIETAT:''' Ajuntament d'Argentona.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' avui: Aigües d'Argentona; antigament: ''l'aigua d'aquesta font era ferruginosa; també n'hi havia de dolça. La primera venia de la mina de la font de Ferro, des d'on anava canalitzada per una canonada de ferro per un recorregut d'uns sis-cents vint-i-cinc metres. L'aigua dolça naixia en una mina que es trobava en el mateix indret que l'altra mina; aquesta aigua era abocada a un gros safareig.''
'''HISTÒRIA:''' l'anomenada font d'en Pau és considerada l'avantpassat de la font del Mig, per la semblança de la construcció i per ser del mateix propietari, el sr. Ballot. Allà a on hi havia hagut aquesta font avui estan els habitatges de les urbanitzacions de Can Baladia i de Can Ferraters.
''Va ser construïda l'any 1869. Degut a les qualitats curatives de la seva aigua, era molt coneguda i concorreguda pels afectats de moltes dolències, i també per trobar-se enclavada en un lloc acollidor i envoltat d'una gran arbreda. El nom de la font era d'un principi "Font Ballot", però al ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual i al fer-se tan conegut i popular alhora per la gent que hi anava, varen començar a anomenar-la "Font d'en Pau"; aquest nom va perdurar fins a la fi de la font, que va ser sobre l'any 1921, essent reemplaçada per la Font de Ballot, l'actual Font del Mig. Al fer el canvi, es va conservar la mateixa estructura que tenia la font d'en Pau, fent-se servir inclús les mateixes teules, del tipus clàssic català.''
''Aquesta font estava emplaçada a uns cent cinquanta metres darrere de Can Ballot i al peu del torrent de Can Pata; també hi anava aigua de la font de Ferro, mitjançant una canonada de ferro.''
'''OBRA:''' ''la font és una bonica i artística construcció en què unes columnes d'obra vista donen suport a un sostre fet amb la clàssica teula catalana. A l'interior hi ha les restes del que havia estat un mostrador de forma semicircular, prop del qual hi havia aparedades unes aixetes per on sortia aigua dolça o de ferro, de manera respectiva.''
'''RESTAURACIÓ:''' ''des del 1977 aproximadament, la font es va tancar al públic tancant tot el recinte i, des d'aleshores, restava tot malmès i abandonat: la canonada que portava l'aigua estava trencada, el mostrador mig a terra, les aixetes absents i la vegetació de l'entorn anà creixent desmesuradament, trencant l'encís de què sempre havia gaudit aquest indret, on s'hi havien celebrat nombrosos aplecs i àpats.''
''Avui l'aspecte és un altre, doncs l'aigua és de xarxa i fóra de la casa, servint tota la resta del recinte per a la celebració de festes i esdeveniments, o simplement com a espai d'esbarjo.''
'''TRADICIÓ:''' és típic que aquesta font sigui un bon lloc per a la realització de diversos esdeveniments culturals i festius.
'''DISPONIBILITATS:''' a cada costat del mostrador hi ha uns bancs per a seure; també hi ha taules repartides pel recinte.
'''ESTAT:''' Excel·lent.
'''CURIOSITATS:''' aquesta font fou inaugurada l'any 1923.
=== Font de les Oliveres ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+de+les+Oliveres/@41.5493174,2.3873244,289m/data=!3m2!1e3!4b1!4m5!3m4!1s0x12a4b5dbae7fb201:0x11074688367f16c5!8m2!3d41.549316!4d2.3880797?hl=es&authuser=0 41.549388, 2.388018] [alçada 157 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' al costat del torrent de la Cua Llarga.
'''SECTOR:''' Paratge de La Cua Llarga.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' Mina de les Oliveres.
'''HISTÒRIA:''' ''l'aigua de la mina anava fins a Can Ferraters, cobrint les necessitats de la casa i anant l'aigua de la sobreeixida a l'antic llac, saltant per una cascada.''
'''OBRA:''' ''canalitzada l'aigua des del naixement, dins de la mina, raja per un galet de ferro situat a uns cinc metres de la mina, saltant l'aigua a una pica circular protegida per sostre i parets d'obra i pedra, d'uns dos metres d'alçada i quasi tres d'amplada. Uns bancs de pedra complementen l'obra. Tot el terra de la font està empedrat amb llambordes, passant el desguàs per sota i anant a abocar l'aigua al torrent.''
'''RESTAURACIÓ:''' quan la finca de Can Ferraters va començar a urbanitzar-se, amb el moviment dels terrenys la canonada va quedar trencada i embossada, rajant per la sortida de la mina i escolant-se pel xaragall. Durant els anys 1990 i 1991, el Grup de Fonts d'Argentona va fer una restauració.
'''ORNAMENTACIÓ:''' ''sota el ràfec del sostre, hi ha la ressenya <<Grup de Fonts 1991>>, feta amb trossets de rajola blanca i aparedades a la pedra. Un parell de pams per sobre del galet, hi ha unes rajoles de València que fan una sanefa amb el nom d la font i l'inscripció <<Grup de Fonts, Argentona 1991>>.''
'''TRADICIÓ:''' per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.
'''DISPONIBILITATS:''' hi ha bancs per a seure-hi, a més d'un petit pla.
'''CABAL:''' raja un filet d'aigua (darrera revisió: octubre 2022).
'''ESTAT:''' Excel·lent.
=== Font de la Cua Llarga ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+de+la+Cua+Llarga/@41.5484471,2.3806837,590m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0x2cbfd54cee881eee!8m2!3d41.5494879!4d2.3849851?hl=es&authuser=0 41.549514, 2.384944] [alçada 218 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' al xaragall del mateix nom.
'''SECTOR:''' Paratge de La Cua Llarga.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' un pou.
'''OBRA:''' ''un tub de goma porta l'aigua a la font, que es troba a uns quatre metres sota el pou. L'aigua surt mitjançant el sifó, obligat pel greny de pedres que hi ha al costat del pou, el qual no deixa enfondir-lo. El tub passa pel darrere de la font i aboca l'aigua a través d'un galet de ferro, saltant l'aigua a la pica per anar-se escolant xaragall avall per uns canals que hi ha al costat dels pedrissos. Tota la font està feta de pedra i protegida per unes parets i sostre d'uns trenta centímetres de fondària per un metre i mig d'alçada.''
'''RESTAURACIÓ:''' durant els anys 1986-1987, la font fou reformada pel Grup de Fonts d'Argentona.
''Fent el camí per a accedir a la font d'en Baló, es va trobar un tub de plom que plorava aigua, i estassant les bardisses que el tapaven, es van trobar les restes d'un pou, colgat per les torrentades. Una vegada net de sorra i a un metre i mig de fondària, es va trobar el naixement de l'aigua. Es va arreglar el pou i es va posar una portella de ferro.''
'''ORNAMENTACIÓ:''' ''el galet està encastat a la boca d'un cap de terracota, reproducció romana. A tot el voltant de la paret hi ha trossos de rajola i, fent un mosaic de colors, al damunt hi ha les rajoles de València amb el nom de cua llarga i la data 1987. A continuació de la paret de la font, hi ha uns pedrissos rematats amb rajola d'obra, així com també el terra de la font.''
'''TRADICIÓ:''' per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.
'''DISPONIBILITATS:''' un parell de bancs per a seure-hi.
'''CABAL:''' la font no té aigua perquè el pou està sec (darrera revisió: octubre 2022).
'''ESTAT:''' Molt bo.
=== Font d'en Baló ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+d'en+Bal%C3%B3/@41.5484471,2.3806837,590m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0x4972f390c71f86ca!8m2!3d41.5496645!4d2.3843517?hl=es&authuser=0 41.549714, 2.384358] [alçada 233 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' gairebé a la capçalera del xaragall de la Cua Llarga, sota una antiga pedrera.
'''SECTOR:''' Paratge de La Cua Llarga.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' natural.
'''RESTAURACIÓ, OBRA I DISPONIBILITATS:''' la font fou restaurada durant els anys 1989-1992 pel Grup de Fonts d'Argentona.
''Fent la recerca de l'autèntic naixement de la font, se sentia rajar l'aigua sota el bardissam. Es va netejar tot l'entorn, i amb la fi de salvar el desnivell, es va fer un camí per baixar al naixement; després s'ha fet una escala i baranes amb troncs d'acàcia. L'aigua surt per les esquerdes del greny; aquí es va fer un pericó per tal de recollir l'aigua i aparedar un galet per on brollava, fins que una torrentada va colgar la font, la qual cosa va motivar la necessitat d'un trasllat.''
''Es va començar de bell nou i fora del xaragall. Es va engrandir el pericó i es tapà d'obra. Un tub de goma canalitza l'aigua uns quatre metres, fins a la nova font.''
''Per assentar l'obra, calgué fer una solera i un mur de pedra; a continuació, hi ha la paret del galet, la qual està ornamentada en forma de punt d'ametlla al mig. La pica està feta d'obra i ocupa tota l'amplada lliure –més d'un metre–. Les dues parets fan de seient, acabats de rajola d'obra; tot el davant de la pica també està enrajolada. A la resta del terra hi ha grava i ciment.''
''Cal esmentar que, sobre la font, hi ha una petita esplanada d'on s'havia tret pedra; ara hi ha una taula i uns pedrissos. Al costat, en un greny de pedres, s'hi han aparedat unes rajoles que diuen <<Pedrera d'en Santhilari>>.''
'''ORNAMENTACIÓ:''' ''a la paret on raja l'aigua, hi ha la reproducció d'un arbre amb tota la seva brancada, fet de ciment. Una sanefa remata la paret i el punt d'ametlla, feta amb trossos de rajola de diferents colors. A la paret que fa de mur, hi ha aparedades les rajoles amb el nom de la font, representant un camperol que té cura de la vinya, amb la següent inscripció: <<Grup de Fonts, 1986. Argentona. Font d'en Baló>>.''
'''TRADICIÓ:''' per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.
'''CABAL:''' nul (darrera revisió: octubre 2022).
'''ESTAT:''' Excel·lent.
'''CURIOSITATS:''' per aquesta font s'hi amaga quelcom...
=== Font del Vern ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+del+Vern/@41.5441896,2.3822656,634m/data=!3m1!1e3!4m12!1m6!3m5!1s0x12a4b5dbae7fb201:0x11074688367f16c5!2sFont+de+les+Oliveres!8m2!3d41.549316!4d2.3880797!3m4!1s0x0:0xb1518f3ad94b5adb!8m2!3d41.5451976!4d2.3831736?hl=es&authuser=0 41.545302, 2.383153] [alçada 209 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' a mig quilòmetre, aproximadament, de la casa de la Feu, gairebé al desenllaç del xaragall de la Brolla d'en Nadal, que s'uneix amb el xaragall de la Brolla d'en Ballot.
'''SECTOR:''' Paratge de la Feu.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' natural.
'''OBRA:''' ''un dipòsit semi-natural, o sigui aprofitant la paret d'una roca i amb una portella de ferro per a poder obrir i tancar, rep l'aigua que ve canalitzada uns cent metres des del naixement, que agafa l'aigua a partir d'un barratge situat més amunt.''
'''CABAL:''' gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).
'''ESTAT:''' Natural.
'''CURIOSITATS:''' cal anar amb molta precaució perquè, xaragall amunt, hi ha alguns pous d'immensa fondària, ocultats de mala manera amb la pretensió d'evitar situacions indesitjables.
=== Font de la Feu ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+de+la+Feu/@41.5441896,2.3822656,634m/data=!3m1!1e3!4m12!1m6!3m5!1s0x12a4b5dbae7fb201:0x11074688367f16c5!2sFont+de+les+Oliveres!8m2!3d41.549316!4d2.3880797!3m4!1s0x0:0x99f43baf28156c9d!8m2!3d41.5454289!4d2.3818231?hl=es&authuser=0 41.545489, 2.381837] [alçada 209 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' al xaragall de la Brolla d'en Ballot.
'''SECTOR:''' Paratge de la Feu.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' mina de la font de la Feu.
'''OBRA:''' ''un barratge fet de pedra dona resguard a la boca de la mina, que es troba tapada amb una portella de ferro. Aquesta aigua anava canalitzada uns cinc metres més avall, fins a rajar en un altre pericó, que avui no però abans estava protegit amb una portella de ferro, per on s'hi podia beure. Avui l'aigua va directament a la casa de la Feu.''
'''CABAL:''' gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).
'''ESTAT:''' Natural.
'''CURIOSITATS:''' al pericó de la font hi ha una inscripció amb prou feines llegible que diu "Font de la Muxina".
=== Font dels Castanyers de la Feu ===
'''UBICACIÓ:''' [https://goo.gl/maps/Z9x17zJbur4pW2gQ9 41.545288, 2.381049] [alçada 258 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' al xaragall de la Brolla d'en Ballot.
'''SECTOR:''' Paratge de la Feu.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' natural.
'''OBRA:''' ''des del naixement, l'aigua va canalitzada fins arribar a un pericó fet d'obra d'uns quatre metres de fondària, rajant l'aigua uns vint centimetres per sota del nivell del sòl, anant directament a l'interior de la mina de la font de la Feu, que passa per sota mateix del pericó.''
'''CABAL:''' gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).
'''ESTAT:''' Natural.
'''CURIOSITATS:''' anys enrere, la font era un indret acollidor, ja que, a més de poder-s'hi beure, hi havia una roda de molí fent de taula a sota d'uns frondosos castanyers; actualment aquesta pedra està colgada a terra.
=== Font d'en Cintet ===
'''UBICACIÓ:''' [https://goo.gl/maps/Z9x17zJbur4pW2gQ9 41.543355, 2.381166] [alçada 276 m].
'''EMPLAÇAMENT:''' al xaragall de la Brolla d'en Nadal.
'''SECTOR:''' Paratge de la Feu.
'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' natural.
'''OBRA ANTIGA:''' ''té el naixement enmig de les pedres d'un greny, quedant l'aigua retinguda entre una filera de maons i aparedada al mateix greny, a mig pam de la roca, rajant l'aigua per un galet de canya emplaçat al bell mig de la filera i en un forat en un dels maons.''
'''CABAL:''' nul (darrera revisió: octubre 2022).
'''ESTAT:''' Natural.
'''CURIOSITATS:''' l'origen del nom de la font fou degut que el conegut vilatà, en Cintet, hi tenia una vinya pels voltants, i com a detall curiós és d'esmentar que en Cintet hi tenia una petita bota de vi on hi feia anar l'aigua de la font, tot fent de pica, i rajant pel forat de la bota. Avui, d'aquesta font, tan sols en resta una petita rajola en honor seva, tot i que, si plou amb generositat, hi surt aigua.
''(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)''
| |||