Segrià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.163.168.32. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Etiquetes: Revertida editor visual |
||
Línia 129:
El Segrià ha estat des de mitjan {{segle|XVIII}} una comarca força poblada. La ciutat de Lleida, sempre hi ha tingut un paper important. Al municipi de Lleida, sempre hi ha viscut més de la tercera part de la població total comarcal. Totes les dades disponibles, des del {{segle|XIV}}, mostre aquesta tendència. El perfil de l'evolució segons els censos moderns posa en evidència el paper cada vegada més gran de la ciutat de Lleida en el conjunt comarcal. Actualment el 68% de la població censada al Segrià ho és el municipi de Lleida.
Com d'altres comarques, el creixement demogràfic s'inicià de manera notable al llarg del {{segle|XVIII}}, Sembla que el Segrià triplicà la seva població durant aquest segle. Abans d'acabar el segle el Segrià tenia prop de 30.000 habitants. Lleida supera els 10.000 h. i diversos pobles passen del miler, com [[Torres de Segre|Torres de Segreccccc]], Seròs, [[Aitona]], Almenar i Alguaire. Es tracta de pobles situats vora el Segre o la Noguera Ribagorçana, i que poden regar les planes properes a aquests rius mitjançant canals i séquies, sense haver de salvar grans desnivells. Les obres del canal d'Urgell encara quedaven lluny, i els pobles propers al Pla d'Urgell encara viuen del secà. Cap municipi dels que ara constitueixen el Pla d'Urgell, i fins fa poc del Segrià, passaven de 300 h. ni Mollerussa.
Durant la segona meitat del {{segle|XIX}} hi ha moments de creixement i d'altres de disminució de la població. El primer cens modern ([[1857]]) dona una població de 55.668 h. dels quals el 35% pertany al municipi de Lleida (19.627 h.). Segueixen en importància Seròs, Almenar, Alguaire, Aitona i Alcarràs, tots entre 2.000 i 3.000 h.
| |||