Viquipèdia

Còlera: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Nom de país amb article
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula malaltia}}
El '''còlera''' és una [[malaltia infecciosa]] intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel [[eubacteri|bacteri]] ''[[Vibrio cholerae]]'' dels [[Serotipus|serotips]] O1 i O139.<ref>{{ref-publicació|cognom=Finkelstein, RA|títol=Cholera, Vibrio cholerae O1 and O139, and Other Pathogenic Vibrios|publicació= En: ''Medical Microbiology. 4th edition''(1996) Chapter 24. Baron, S; editor. The University of Texas Medical Branch at Galveston|pmid=21413330|Bookshelf ID=NBK8004/|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK8407/|llengua=anglès|consulta=5 octubre 2015}}</ref> Sovint es presenta com una [[epidèmia]], i té un període d'incubació curt, entre menys d'un dia i cinc dies. El bacteri produeix una enterotoxina que causa una [[diarrea]] copiosa, indolora i aquosa que pot conduir a una greu [[deshidratació]] i a la mort si no es tracta amb rapidesa. La major part dels pacients també pateixen [[vòmits]].
 
La malaltia que era originària d'[[Àsia]], concretament del [[delta fluvial|delta]] del [[Ganges]], i es va estendre des de la fi del {{segle|XIX|s}} per tot el món. Posteriorment va retrocedir i es va tornar a concentrar al sud d'Àsia. Es van registrar sis [[pandèmia|pandèmies]] que varen matar milions de persones a tot Europa, Àfrica i a Amèrica. La setena pandèmia, que encara està en curs, va començar el [[1961]] al sud d'Àsia, va arribar a Àfrica el [[1971]] i a Amèrica el [[1991]]. La malaltia es considera endèmica en molts països i l'agent patogen que causa el còlera que actualment no pot ser eliminat del medi ambient.
 
[[Robert Koch]] va identificar el [[eubacteri|bacteri]] ''Vibrio cholerae'' com a causant del còlera l'any [[1883]].
 
Es tracta d'un [[proteobacteri]] en forma de coma, molt mòbil i [[gramnegatiu]]. Hi ha dues varietats: la clàssica i l'anomenada El Tor. Hi ha formes clíniques distintes, algunes d'alta [[mortalitat]] i d'altres no tan malignes.
 
== Infecció ==
* Font de contagi: només l'espècie humana.
* Transmissió: per contagi directe, aigua de beguda, la [[llet]] o altres [[aliment]]s contaminats, especialment el [[peix]].
* Les [[Excrement|deposicions]] dels malalts contenen molts vibrions i la manca d'[[higiene]], la [[desnutrició]] i la manca de mesures sanitàries facilita el contagi.
 
== Símptomes principals ==
La multiplicació dels bacteris provoca alteracions de la permeabilitat a l'[[intestí prim]] que acaba donant lloc a: [[diarrea]] brusca, [[vòmit]]s, que porten a la deshidratació amb la possibilitat d'un xoc circulatori mortal en poques hores.
 
Les manifestacions del còlera són variables d'un estat asimptomàtic a una profusa [[diarrea]] en absència de [[dolor]], que apareix 24-48 hores després de la incubació. En aquest cas, es pot arribar a la pèrdua d'un litre de [[Excrement|deposicions]] en una hora a conseqüència de la [[deshidratació]] produïda per les alteracions de la permeabilitat a l'[[intestí prim]]. En els casos severs, pot culminar en un estat de [[xoc hipovolèmic]] (quan la pèrdua de massa sanguínia és superior al 30%).
 
La persona presenta [[Set (fisiologia)|set]], debilitat, atordiment de l'estat sensorial, [[hipotensió arterial]], [[taquipnea]] i [[nàusea|nàusees]]. La [[pell]] i la [[mucosa]] estan seques. La pèrdua de [[potassi]] pot determinar el desenvolupament de rampes musculars. La pèrdua dels líquids per sobre del 10% del pes pot conduir a un estat d'[[oligúria]] que pot desembocar en una [[insuficiència renal]], i amb enfonsament ocular, pell arrugada i somnolència que pot conduir fins al [[coma (medicina)|coma]].
 
La pèrdua d'[[hidrogencarbonat]] amb els excrements crea un estat d'[[acidosi metabòlica]] amb un desequilibri dels electròlits i l'augment de les anomalies de l'[[hematòcrit]].
 
== Tractament i prevenció ==
La majoria dels pacients -fins al 80%- poden ser tractats adequadament mitjançant l'administració de compostos salins de rehidratació oral forçada. Als pacients amb una deshidratació molt severa se'ls tracta mitjançant l'administració de sèrum intravenós.
 
Es pot acompanyar el tractament amb antibiòtics apropiats per a disminuir la durada de la diarrea, reduir el volum dels líquids de rehidratació necessaris i escurçar la durada de l'excreció de ''Vibrio''.
 
El tractament amb antibiòtics de comunitats infectades, o "la quimioprofilaxi en massa", no té cap efecte sobre la prevenció i propagació del còlera. Fins i tot poden tenir efectes adversos per l'augment de la resistència als antimicrobians. Per tal de garantir l'accés oportú al tractament, en aquests casos s'han de crear centres de tractament del còlera entre la població afectada per a assegurar l'adequada profilaxi.
 
El subministrament d'aigua potable i al sanejament és una solució desitjable i segueix sent el factor crític en la reducció de la incidència de brots de còlera.
 
=== Prevenció ===
Encara que el còlera pot ser una amenaça per a la vida, la prevenció de la malaltia normalment és senzilla si se segueixen les pràctiques sanitàries adequades.
 
La prevenció principal es basa en l'ús d'aigua no contaminada o desinfectada. La [[clor]]ació de l'[[aigua]] de boca fa que el còlera no es consideri una preocupació sanitària a [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]]. L'últim gran brot de còlera als Estats Units es va produir el 1910-1911.<ref name=moltke1/><ref name=moltke2/>
 
Les mesures per a la prevenció del còlera no han canviat molt en els darrers decennis, i en la seva majoria consisteixen a proporcionar aigua neta i sanejament adequat a les poblacions potencialment afectades. [[Ebullició|Bullir]] l'aigua i a més filtrar-la, és una mesura preventiva bàsica, però molt eficaç. Hi ha diversos punts al llarg de la ruta de transmissió del còlera en la qual la seva propagació es pot aturar:
[[Fitxer:Cholera hospital in Dhaka.jpg|miniatura|Còlera a l'hospital de [[Dhaka]], que mostra els típics ''llits per a còlera''.]]
 
* [[Esterilització (microbiologia)|Esterilització]]: és essencial la correcta eliminació i el tractament de les aigües fecals residuals infectades de còlera produïdes per les víctimes i tots els materials contaminats (per exemple, peces de vestir, roba de llit, etc.). Tots els materials que entren en contacte amb els pacients de còlera han de ser [[Esterilització (microbiologia)|esterilitzats]] rentant-los en aigua calenta usant [[lleixiu]] [[clor]]at, si és possible. Les mans que entrin en contacte amb els pacients de còlera o les seves peces de vestir, roba de llit, etc., han de ser curosament netejades i esterilitzades amb aigua clorada o d'altre tipus eficaços de lluita contra els agents microbians.
* [[Clavegueram]]: cal fer un tractament antibacterià del [[clavegueram]] amb clor, l'ozó, llum ultraviolada o altres tipus de tractament eficaç abans que entri als cursos d'aigua subterranis, ajudant a prevenir l'abastament d'aigua inadvertidament a pacients no diagnosticats i propagant la malaltia.
* Fonts: advertències sobre la possible contaminació de còlera s'hauria de col·locar al voltant de les fonts d'aigua contaminada amb instruccions sobre la forma de [[descontaminació|descontaminar]], l'aigua (punt d'ebullició, cloració, etc.) per al seu possible ús.
* [[Tractament d'aigües residuals|Depuració de l'aigua]]: tota l'aigua utilitzada per beure, rentar o cuinar ha de ser esterilitzada per algun dels mètodes: ebullició, [[cloració]], tractament d'ozó de l'aigua, la llum ultraviolada d'esterilització, o filtració antimicrobiana a les àrees on el còlera pot estar present. La cloració i ebullició són sovint el sistema menys costós i més eficaç d'aturar la transmissió. Els filtres de roba, encara que molt bàsics, han reduït significativament la incidència de còlera quan s'utilitzen en les aldees pobres de [[Bangladesh]] que depenen de les aigües superficials no tractades.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Colwell|nom=Rita R.|article=Reduction of cholera in Bangladeshi villages by simple filtration|publicació=Proceedings Nat Acad Sci US|url=https://www.pnas.org/content/pnas/100/3/1051.full.pdf|pàgines=1050-1055|cognom2=Huq|nom2=Anwar|llengua=anglès|cognom3=Islam|nom3=M. Sirajul|cognom4=et al.|format={{PDF}}|volum=100|any=2003}}</ref> Són millor els filtres antimicrobians com els presents als equips de tractament d'aigües avançats que hi ha als equipaments per a expedicions. L'educació en salut pública i la incorporació de pràctiques de sanejament són d'importància fonamental per ajudar a prevenir i controlar la transmissió del còlera i altres malalties.
 
Una vegada que es detecta un brot, l'estratègia d'intervenció més habitual i efectiva per a reduir la mortalitat és garantint el ràpid accés al tractament i el control de la propagació de la malaltia.
 
La prevenció del còlera i el control no és una qüestió a tractar exclusivament pel sector de salut. Aigua, sanejament, educació i comunicació són alguns dels altres sectors que participen habitualment. S'ha d'adoptar un enfocament multidisciplinari per fer front a un possible brot de còlera.
 
Els viatgers han de tenir en compte el perill d'infecció en determinats països.
 
=== Vacunació ===
A la fi del {{segle|XIX|s}} el metge català [[Jaume Ferran i Clua]] va desenvolupar una [[vacuna]] l'aplicació de la qual va estar envoltada de polèmica. En tot cas, la immunitat conferida per la vacunació o per l'acció de la mateixa malaltia és poc durable.
 
L'ús de la [[vacuna]] parenteral, mai ha estat recomanat per l'OMS a causa de la seva baixa eficàcia protectora i l'alta incidència de reaccions adverses greus. Existeix una vacuna oral (OCV) actualment disponible al mercat i és convenient per als viatgers. Aquesta vacuna es va demostrar segura i efectiva (85-90% després de sis mesos en tots els grups d'edat, disminuint a 62% en un any entre els adults) i està disponible per als individus a partir dels dos anys. S'administra en dues dosis amb 10-15 dies de diferència i en 150 ml d'aigua potable. El seu ús en salut pública amb campanyes de vacunació massiva és relativament recent. En els darrers anys diverses campanyes de vacunació s'han dut a terme amb el suport de l'OMS. El 2006, l'OMS va publicar unes recomanacions oficials per l'ús de l'OCV en les emergències complexes.
 
== Epidemiologia ==
Encara que el còlera és endèmic en algunes regions del món, molts aspectes de l'epidemiologia d'aquesta malaltia segueixen sent desconeguts. Malgrat els nombrosos estudis del ''Vibrio cholerae'', el mètode de difusió, les característiques de l'estacionalitat i la dinàmica de la transició entre les etapes endèmiques, episodis epidèmiques i [[pandèmia]], encara no són del tot clares.
 
Les àrees on es produeixin casos clínics de còlera amb aparició estacional sense una "importació", es defineixen com zones endèmiques. Encara que la propagació del còlera podria assolir la majoria de les zones temperades, no s'observa en totes la presència de ''Vibrio cholerae'' durant els períodes interepidèmics. Hi ha dos tipus de brots endèmics: a les zones on es produeixen casos de còlera, independentment de la presència de la pandèmia (principalment a [[Índia]] i [[Bangladesh]]) i les zones on es registren casos clínics només durant una pandèmia ([[Àfrica]], [[Europa]] i [[Amèrica]]). Les característiques ambientals d'ambdós tipus de brots proporcionen la clau per entendre la manera en què el ''Vibrio cholerae'' roman en aquestes zones durant els períodes interepidèmics.
 
D'una primera anàlisi epidemiològica, s'observa que les zones properes als rius o la costa, estan estretament associats amb l'epidèmia de les zones, i que amb freqüència els primers casos del brot de còlera es produeixen en les comunitats pesqueres. A [[Bangladesh]], les epidèmies de còlera, es produeixen dues vegades l'any, amb un patró estacional. Durant aquestes epidèmies, el [[Vibrio cholerae O1]] està aïllat, tant dels pacients i de l'aigua, però desapareix a les estacions interepidèmiques. Estudis recents han confirmat la hipòtesi que l'agent patogen va ser transportat per invertebrats marins. La migració d'aquest animal al voltant de la costa d'Àsia està relacionat amb les epidèmies. El bacteri es desperta de la letargia per raons encara no conegudes (l'augment de la temperatura?) i es converteix en patogen per als éssers humans, en quant disposa dels invertebrats que el transportin. En canvi, en el [[Perú]] els casos de còlera anuals tenen un patró que segueix l'augment de la temperatura a la primavera.
 
El [[2006]] l'[[OMS]] va notificar 131.943 casos de còlera amb 2.272 morts. [[Àfrica]] té el 94,8% dels casos amb 125.082 notificacions. A l'[[Àsia]] s'han notificat 6.824 casos, a [[Amèrica]] 24, i a [[Europa]] 10 casos.<ref>[http://www.who.int/wer/2006/wer8131.pdf Estadístiques OMS 2006]</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Còlera»