Viquipèdia

Isaac Newton: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Contingut canviat per «{{redirecció|Newton|Newton (desambiguació)}} {{Infotaula persona}} Sir '''Isaac Newton diu hola''' ».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{redirecció|Newton|Newton (desambiguació)}}
{{Infotaula persona}}
Sir '''Isaac Newton diu hola'''
Sir '''Isaac Newton''' [[Royal Society|FRS]] ([[Woolsthorpe-by-Colsterworth]], [[Lincolnshire]], [[Anglaterra]], [[25 de desembre]] de [[1642]] - [[Kensington i Chelsea|Kensington]], [[Middlesex]], [[Regne d'Anglaterra]], [[20 de març]] de [[1727]])<ref group="nota">En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el [[calendari julià|julià]] («estil antic»), en regions [[protestantisme|protestantistes]] i [[Església Ortodoxa|ortodoxes]], incloent-hi Gran Bretanya; i el [[calendari gregorià|gregorià]] («estil nou»), a l'Europa catòlica romana. Al moment del naixement de Newton, les dates gregorianes es trobaven deu dies per davant de les julianes, per la qual cosa el seu naixement consta com que tingué lloc el 25 de desembre de 1642 (estil antic), però es pot convertir a la data moderna (estil nou) del 4 de gener de 1643. Al moment de la seva mort, la diferència entre els dos calendaris ja havia augmentat a 11 dies; a més a més, Newton morí en el període després del començament de l'any gregorià l'1 de gener, però abans de l'any nou julià el 25 de març. La seva mort ocorré el 20 de març de 1726 segons el calendari d'estil antic, però l'any se sol ajustar a 1727. La conversió completa al calendari modern (estil nou) dona la data de 31 de març de 1727.</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Asimov|nom=Isaac|títol=Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias|edició=Nueva edición revisada|llengua=castellà|data=1973|editorial=Ediciones de la Revista de Occidente|lloc=Madrid|pàgines=120|isbn=8429270043|capítol=Newton, Isaac}}</ref> fou un [[físic]], [[matemàtic]], [[astrònom]], [[Teologia|teòleg]] i [[autor]] [[anglès]] (descrit en el seu temps com un «filòsof natural») i és reconegut com un dels més grans matemàtics i científics més influents de tots els temps i com una figura clau en la [[revolució científica]].
 
Newton és l'autor dels ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' (Principis Matemàtics de la [[Filosofia natural|Filosofia Natural]]), publicat per primera vegada en 1687. En ell descriu la [[llei de la gravitació universal]] i les tres [[lleis de Newton|lleis del moviment]], base de la [[mecànica clàssica]]. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la [[Terra]] i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les [[lleis de Kepler]] del moviment dels [[planetes]] a partir de la llei de la gravitació universal. Així, va ampliar-les demostrant-ne que les [[òrbita|òrbites]] (com les dels [[cometa|estels amb cua]]) no eren solament [[el·lipse|el·líptiques]] sinó que també podien ser [[hipèrbola|hiperbòliques]] i [[paràbola|parabòliques]].<ref>{{ref-web| url = http://csep10.phys.utk.edu/astr161/lect/history/newtonkepler.html| títol = Gravitació Newtoniana i les lleis de Kepler| consulta=2009-05-19}}(en anglès)</ref>
 
En el camp de la [[mecànica]], Newton va enunciar els principis de conservació de la [[quantitat de moviment]] i del [[moment angular]]. En [[òptica]], va construir el primer [[telescopi reflector]] pràctic<ref>{{ref-web| url=http://etoile.berkeley.edu/~jrg/TelescopeHistory/Early_Period.html| títol=The Early Period (1608–1672)| consulta=2009-02-03| editor=Pàgina de James R. Graham}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> i va desenvolupar una teoria sobre el [[color]] basada en l'observació que un [[prisma (òptica)|prisma]] descompon un raig de [[llum]] blanca en els colors de l'[[espectre visible]] (colors de l'arc de Sant Martí). Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de [[Partícula elemental|partícules]] (en lloc d'[[ona|ones]]). També va formular una llei empírica del refredat i va estudiar la [[velocitat del so]].
 
En matemàtiques, Newton comparteix amb [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Gottfried Leibniz]] el mèrit de la invenció del [[càlcul infinitesimal]]. També va demostrar el [[Binomi de Newton|teorema del binomi generalitzat]], va desenvolupar el «[[mètode de Newton]]» per aproximar els zeros d'una [[funció matemàtica|funció]], i va contribuir a l'estudi de les [[sèrie de potències enteres|sèries de potències enteres]].<ref>{{Ref-web|url= https://medicoplus.com/biografias/isaac-newton|títol=Isaac Newton: biografía y resumen de sus aportes a la ciencia| consulta=25 de març de 2020|llengua=castellà|cognom=Bertran Prieto|nom=Pol}}</ref>
 
== Biografia ==
=== Primers anys ===
Va néixer el 25 de desembre del 1642, any en què també va morir [[Galileo Galilei|Galileu]] (corresponent al [[4 de gener]] del [[1643]] del [[calendari gregorià|nou calendari]]) a [[Woolsthorpe-by-Colsterworth]], [[Lincolnshire]], [[Anglaterra]]. El seu pare va morir abans del seu naixement. Va néixer prematurament, i era molt petit. Quan Newton tenia tres anys, la seva mare es va casar de nou i va anar viure amb el seu nou marit, el reverend Barnabus Smith, deixant el seu fill a càrrec de la seva àvia materna, Margery Ayscough. Al jove Isaac, no li agradava el seu padrastre, i tenia un cert ressentiment contra la seva mare per haver-s'hi casat, com es veu per aquesta anotació en una llista de pecats comesos fins als 19 anys: «amenaçar el meu pare i mare Smith de cremar-los amb la seva casa».<ref>Cohen, I.B. (1970). Dictionary of Scientific Biography, Vol. 11, p.43. New York: Charles Scribner's Sons</ref>
 
Des dels aproximadament dotze anys fins als disset, Newton es va educar a [[The King's School, Grantham|''The King's School'' a Grantham]] (on encara es conserva la seva signatura a l'ampit d'una finestra de la biblioteca). El van treure de l'escola, i l'octubre del 1659 es trobava a Woolsthorpe-by-Colsterworth, on la seva mare, que tornava a ser vídua, va intentar que fes de pagès. Ho odiava. Henry Stokes, el director de la King's School, va convèncer la seva mare que el tornés a enviar a l'escola per completar la seva educació. Motivat en part per un desig de revenja contra el pinxo de l'escola, va convertir-se en el millor estudiant.<ref>White 1997, p. 22</ref>
 
Va realitzar els seus primers estudis universitaris el [[1661]], al [[Trinity College (Cambridge)]], com a ''sizar'', una mena de tracte en què es pagava els estudis treballant per a un altre estudiant. Al començament dels seus estudis, es va interessar en primer lloc per la [[química]], i aquest interès, segons es diu, es va manifestar al llarg de tota la seva vida. Durant el seu primer any d'estudis, i probablement per primera vegada, va llegir una obra de [[matemàtiques]] sobre la [[geometria]] d'[[Euclides]], cosa que li va despertar el desig de llegir altres obres.
 
El seu primer tutor va ser [[Benjamin Pulleyn]], posteriorment professor de grec a la universitat. El [[1663]], Newton va llegir la ''[[Clavis Mathematicae]]'' d'[[William Oughtred|Oughtred]], la traducció de [[Frans van Schooten|Van Schooten]] de la ''[[Geometria (Descartes)|Geometria]]'' de [[René Descartes|Descartes]], l{{'}}''Òptica'' de [[Johannes Kepler|Kepler]], l{{'}}''[[Opera Mathematica]]'' de [[François Viète|Vieta]], totes editades per Van Schooten i, el [[1664]], l'<nowiki/>''Aritmètica'' de [[John Wallis|Wallis]], que li serviria com a introducció a les seves investigacions sobre les sèries infinites, el teorema del binomi i certes quadratures.
 
El [[1663]], Newton va conèixer [[Isaac Barrow]], qui li va fer classes com a primer [[Professor Lucasià de Matemàtiques|professor lucasià de matemàtiques]]. En la mateixa època, Newton va entrar en contacte amb els treballs de [[Galileo Galilei|Galileu]], [[Pierre de Fermat|Fermat]], [[Christiaan Huygens|Huygens]] i d'altres, a partir probablement de l'edició del [[1659]] de la traducció de la ''Geometria'' de Descartes per Van Schooten.
 
[[Fitxer:Newton-Principia-Mathematica_1-500x700.jpg|miniatura|esquerra|''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' de Newton]]
 
Des de finals del [[1664]], Newton sembla disposat a contribuir personalment al desenvolupament de les [[matemàtiques]]. Aborda llavors el teorema del binomi, a partir dels treballs de Wallis, i el [[càlcul de fluxions]]. Després, en acabar els estudis de batxiller, ha de tornar a la granja familiar a causa d'una epidèmia de [[pesta bubònica]]. Retirat amb la seva família durant els anys [[1665]]-[[1666]], coneix un període molt intens de descobriments: descobreix la llei de la gravitació universal, desenvolupa el seu càlcul de fluxions, generalitza el teorema del binomi i posa de manifest la naturalesa física dels colors. No obstant això, Newton guarda silenci sobre els seus descobriments i torna a [[Cambridge]], com a ''fellow'' del [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College]], el [[1667]].
 
=== Maduresa ===
==== Matemàtiques ====
El [[1669]], Barrow renuncia a la seva Càtedra Lucasiana de Matemàtiques i Newton el succeeix, i ocupa aquest lloc fins al [[1696]]. En aquella època, per ser ''fellow'' de Cambridge o [[Universitat d'Oxford|Oxford]] calia ser ordenat capellà [[Anglicanisme|anglicà]]. No obstant això, els requeriments de la Càtedra Lucasiana establien que ''no'' es podia ser actiu dins de l'església (suposadament, per a tenir més temps per a la ciència). Newton va al·legar que això l'havia de deslliurar del requeriment d'ordenació, i [[Carles II d'Anglaterra|Carles II]], que hi havia de donar el permís, va acceptar-ho. Així, es va poder evitar el conflicte entre les posicions religioses de Newton i l'ortodòxia anglicana.<ref>White 1997, p. 151</ref> El mateix any 1669, envia [[John Collins]], per mitjà de Barrow, el seu ''Analysis per aequationes numero terminorum infinitas''. Per a Newton, aquest manuscrit representa la introducció a un potent mètode general, que desenvoluparà més tard: el seu [[càlcul infinitesimal|càlcul]] [[derivada|diferencial]] i [[integral]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Baron |nom=Margaret E. |títol=The Origins of the Infinitesimal Calculus |url= http://books.google.cat/books?id=S0L9Njm3xp8C |llengua=anglès| editorial=Courier Dover Publications |any=2003 |pàgines=Pàgina 267 |isbn=0486495442}}</ref>
 
Segons el cercle més pròxim a Newton, havia descobert els principis del seu càlcul diferencial i integral cap a 1665-1666, i durant el decenni següent va elaborar almenys tres enfocaments diferents de la seva nova anàlisi.
 
Newton recull la seva interpretació del [[càlcul infinitesimal]] en el seu llibre [[Tractat de les fluxions i les sèries infinites]] (mètode de les fluxions i les sèries infinites). Considera quantitats variables que van fluint segons el temps, anomenades fluents, i les derivades respecte del temps d'aquestes, anomenades fluxions. Les primeres són representades per les lletres x, y, z, mentre que les segones són representades per les mateixes lletres puntejades ẋ, ẏ, ż ... Representava els increments dels fluents mitjançant les corresponents fluxions de la forma ẋ<sub>o</sub>, ẏ<sub>o</sub>, ż<sub>o</sub>..., i els anomena moments, on "o" és entès com un increment [[infinit]]esimal de temps. Newton va desenvolupar un seguit d'[[algorisme]]s per tal de poder reduir problemes matemàtics tals com determinar [[tangent]]s; trobar màxims i mínims; calcular àrees, superfícies, [[corba|curvatura]], longituds d'arcs, centres de gravetat, etc., a dos problemes fonamentals que es poden formular tant en termes [[Mecànica|mecànics]] com en termes matemàtics:<blockquote>'''Problema 1'''. Determinació de la velocitat de moviment en un moment de temps donat segons un camí donat. És a dir, dit d'altra manera: donada la relació entre les quantitats fluents, determinar la relació de les fluxions.</blockquote><blockquote>'''Problema 2'''. Donada la velocitat de moviment, determinar el camí recorregut en un temps donat. Dit d'altra manera: determinar la relació entre les fluents donada la relació entre les fluxions.</blockquote>Hem de notar que Newton no pensa en termes de [[Funció|funcions]] amb el significat actual d'aquest terme, sinó que imagina [[corba|corbes]] o superfícies descrites per variables; és a dir, considera les relacions entre les fluents del tipus f(x, y, z, ...) = 0, on f per ell és una expressió analítica finita o infinita. Per tant, el primer problema plantejat es pot veure com un problema de derivació implícita: suposant coneguda l'expressió analítica que satisfan les fluents f(x, y, z, ...) = 0, obtenir l'expressió analítica F(x, y, z, ẋ, ẏ, ż, ...) = 0 que satisfan les fluxions. Per aquest problema, Newton va introduir un algorisme que sistematitzava els càlculs necessaris. Per exemple, sigui la corba d'equació
 
<math>x^3 - ax^2 + axy - y^3 = 0</math>
 
Substituint x per x + ẋ<sub>o</sub> i y per y + ẏ<sub>o</sub> respectivament, tenim:
 
<math>(x^3 + 3\dot{x}ox^2 + 3\dot{x}^2o^2x + x^3o^3) - a(x^2 + 2\dot{x}ox + x^2o^2) + a(xy + \dot{x}oy + \dot{y}ox + \dot{x}\dot{y}o^2) - (y^3 + 3\dot{y}ox^2 + 3\dot{y}^2o^2y + y^3o^3) = 0</math>
 
Tenint en compte ara que x^3 - ax^2 + axy - y^3 = 0, dividint per "o" i obviant la resta de termes que contenguin a "o", resulta:
 
<math>3\dot{x}x^2 - 2a\dot{x}x + a\dot{x}y + ax\dot{y} - 3\dot{y}y^2 = 0</math>
 
Aquesta és la relació que satisfan les fluxions. A partir d'ella es pot obtenir la [[tangent]] de la [[corba]] <math display="inline">x^3 - ax^2 + axy - y^3 = 0</math> en qualsevol punt <math>(x, y)</math> d'aquesta, que ve donada per:
 
<math>\frac{\dot{y}}{\dot{x}} = \frac{3x^2 - 2ax + ay}{3y^2 - ax}</math>
 
Newton aplica els resultats sobre fluents i fluxions a la resolució de multituds de problemes. Per exemple, respecte als problemes de màxims i mínims escriu:<blockquote><br />
''"Quan una quantitat és la més gran o la més petita, en aquest moment el seu fluir ni creix ni decreix: si creixé, això provaria que era menor i que el que segueix seria més gran del que és ara, i recíprocament passaria si decreixés. Així, es calculi la seva fluxió com s'ha explicat al problema 1 i s'iguali a 0"''</blockquote>
 
Newton utilitza el teorema fonamental del càlcul per realitzar quadratures. D'aquesta manera, per determinar l'àrea de qualsevol corba proposada, estableix una relació entre la quantitat fluent i la seva corresponent fluxió. Per aconseguir-ho, redueix la integració al procés invers del càlcul de fluxions, id est, al càlcul de primitives.
 
El problema 2 tracta de resoldre una equació diferencial. Per fer-ho, Newton va considerar diverses possibilitats, resolent alguns casos particulars, utilitzant tècniques de càlcul de primitives i desenvolupament de sèries.
 
En ''[[De Quadratura Curvarum]]'' (sobre la quadratura de la corba), Newton proposa fonamentar el seu càlcul de fluxions en el que anomena raons primera i última dels increments evanescents. D'aquesta manera es refereix als quocients dels increments infinitesimals de les quantitats variables; el seu objectiu és determinar-los en el moment en què tals quantitats neixen des de zero (raó primera) o s'anul·len (raó última). Podem veure un exemple en la mateixa introducció de l'obra citada, on Newton calcula la fluxió de <math display="inline">x^n</math>. Per fer-ho, considera un increment "o" de manera que x passa a ser x + o. Llavors, <math>x^n</math> es converteix en:
 
<math>(x + o)^n = x^n + o^nx^{n-1} + \left(\frac{n-1}{2}\right)o^2x^{n-2} + \ldots</math>
 
on o té la mateixa relació amb <math display="inline">nox^{n-1}+ \frac{n(n-1)}{2}o^2x^{n-2}+ \ldots</math> que 1 la té amb <math display="inline">nx^{n-1} + \frac{n(n-1)}{2}ox^{n-2} + \ldots</math>
 
I, per finalitzar, diu Newton:<blockquote>"Deixem ara que els increments s'anul·lin i la seva última proporció serà 1 a <math display="inline">nx^{n-1}</math>, per tant, la fluxió de la quantitat x és la fluxió de la quantitat <math>x^n</math> serà <math>nx^{n-1}</math> com 1 és a <math>nx^{n-1}</math>."</blockquote>Hi ha diferents interpretacions de les raons que portaren a Newton a exposar el seu càlcul de les maneres anteriorment exposades. La més estesa argumenta que la seva intenció era aconseguir una fonamentació rigorosa del mateix. La primera exposició, basada en el concepte de quantitat infinitesimal, entesa com una quantitat menor que qualsevol quantitat positiva però no nul·la, presentava problemes de coherència lògica dels que Newton era molt conscient. Dit amb les seves pròpies paraules, el seu càlcul estava concisament explicat més que exactament demostrat.
 
A ''[[De Quadrature of Curves]]'' (Sobre la quadratura de corbes), un fragment de llibre mencionat anteriorment, Newton considera les quantitats matemàtiques com a composició de parts summament petites, però generades per un moviment continu, id est, les superfícies són generades pel moviment de línies, el temps generat per un flux continu... Potser pretenia d'aquesta manera evitar l'ús dels infinitesimals [[estàtic]]s o [[Geometria|geomètrics]], però realment només els va substituir pels infinitesimals de temps usats per definir els [[moments]] de les fonts. Es pot veure aquí un intent d'evitar els problemes matemàtics del continu (infinitesimals indivisibles) i traslladar-los al món físic, a la continuïtat dels processos naturals i al moviment. Tanmateix, accepta la velocitat instantània de les fluents com alguna cosa donada i, per tant, no requereix definir-la.
 
D'altra banda, en el mateix llibre, Newton expressa el seu propòsit d'abandonar per complet l'ús de les quantitats [[infinitesimal]]s. Manifesta en aquest sentit que “''errores quam minimi in rebus matehmaticis non sunt contemmendi''”, és a dir, que a les matemàtiques ni tan sols els errors més petits poden ser admesos. Això era justament el que es feia quan es menyspreaven els càlculs infinitesimals. Seguidament, enuncia la seva teoria de les raons primera i última de les quantitats evanescents. Aquestes idees senyalen clarament al concepte matemàtic de límit. El que expressa Newton és, en termes actuals, el límit d'un quocient de funcions que s'anul·len. Però estem al {{segle|XVII}} i es necessitaran encara quasi 200 anys per precisar matemàticament el límit, concepte que s'expressa de la següent forma:<blockquote>"Les raons últimes amb les que tals quantitats desapareixen en realitat no són raons de les quantitats últimes, si no límits als que tendeix a acostar-se sempre, les raons de quantitats contínuament decreixents, límits als que poden acostar-se més que una diferència donada, però mai traspassar-lo, ni tampoc assolir-lo abans que les quantitats disminueixen in infinitum."</blockquote>És a l'obra ''[[Philosophiae naturalis principia mathematica]]'' on Newton comença a formalitzar el conegut mètode de les raons primera i última, que es pot veure com una teoria cinemàtica de límits. Amb aquest mètode pretenia recuperar el rigor de la geometria en l'antiguitat:<blockquote>"[...] investigar les raons primera i última de les quantitats finites, naixents o evanescents, està en harmonia amb la geometria dels antics; i m’he esforçat a provar que, en el mètode de les fluxions, no és necessari introduir en la geometria quantitats infinitament petites."</blockquote>Altres autors opinen que aquests tres mètodes utilitzats per Newton responen, més que a fonamentar amb rigor el seu càlcul, a distints propòsits. Així, la teoria de les fluxions proporciona mètodes heurístics de descobriment i algorismes útils per al càlcul; la teoria de les raons primera i última serviria al propòsit de proporcionar demostracions convincents i l'ús dels infinitèsims serviria per proporcionar dreceres a les proves més rigoroses. Newton les usà simultàniament en la resolució d'una gran varietat de problemes.
 
Tot i que desenvolupà tres versions del seu càlcul, és a l'obra ''[[De analysi per aequationes numero terminorum infinitas]]'' (més conegut com a ''[[De Analysi]]'') on Newton estableix una relació inversa entre el problema de les [[quadratura|quadratures]] i el de [[tangent]]s. Per aconseguir-ho, suposa una corba i anomena z a l'àrea entre l'eix d'abscisses x i la corba. Suposa coneguda la relació entre x i z. Encara que utilitza un exemple per explicar el seu mètode, queda perfectament clar com es faria en un cas general.
 
Newton no usa el significat tradicional de la integral per demostrar tal relació, és a dir, no ha interpretat la integral com un [[límit]] de sumes d'àrees [[infinitesimal]]s, si no que ha provat que l'expressió que proporciona la [[quadratura]] és correcta estudiant la variació momentània de tal expressió. De fet, allò que ha provat és que la raó de canvi de l'àrea baix la corba, id est, el quocient <math display="inline">\frac{z(x + o) - z(x)}{o}</math> es fa igual a l'ordenada de la corba quan o es fa molt petita. La relació simètrica entre quadratures i derivades queda així clarament exposada. Per calcular [[quadratura|quadratures]], doncs, n'hi ha prou amb calcular una antiderivada, el que avui en dia anomenem [[primitiva|primitiva de la funció]] <math>y = y(x)</math>.
 
Però gairebé no en va publicar res fins al 1693, i no va completar-ho fins al 1704. Mentrestant, [[Gottfried Leibniz|Leibniz]] havia començat a publicar els seus mètodes a partir del 1684. A més, la notació de Leibniz i el seu mètode s'havien adoptat de forma universal a Europa continental. Mentre que les anotacions de Leibniz mostren la maduració de les seves idees des de pràcticament zero, el que es conserva de Newton només mostra el producte final. Segons ell, la seva reticència a publicar-ho era deguda a la por que se'n riguin.
 
A partir del 1699, altres membres de la [[Royal Society]] (de la qual Newton n'era membre) van acusar Leibniz de plagi, i la disputa va ser notòria a partir del 1711. La Royal Society va publicar un estudi en què es deia que Newton era l'autèntic descobridor i deia que Leibniz era un farsant. Aquest estudi es va posar en dubte quan es va descobrir més endavant que les conclusions finals sobre Leibniz havien estat escrites per Newton en persona. Així, va començar una controvèrsia que va amargar les vides tant de Newton com de Leibniz fins a la mort d'aquest últim el 1716.<ref>Ball 1908, p. 356ff</ref> Avui en dia, es creu que tots dos van desenvolupar el [[càlcul infinitesimal]] de manera independent, cadascú amb la seva pròpia notació.
 
Es considera que Newton és responsable també del [[teorema del binomi]], vàlid per a qualsevol exponent. Va descobrir les [[identitats de Newton]], el [[mètode de Newton]]; va classificar les corbes planes cúbiques polinomials de grau tres en dues variables, va fer contribucions substancials a la teoria de [[diferències finites]], i va ser el primer d'utilitzar índexs fraccionaris i de fer servir la [[geometria analítica]] per a obtenir solucions d'[[equació diofàntica|equacions diofàntiques]]. Va aproximar sumes parcials de la [[sèrie harmònica]] amb [[logaritme]]s (com a precursor de la [[fórmula d'Euler-Maclaurin]]), i va ser el primer d'utilitzar [[sèrie de potències enteres|sèries de potències]] amb normalitat.
 
[[Tom Whiteside]], investigador de la Universitat de Cambridge, va fer una edició traduïda a l'anglès, anotada i comentada, de tots els seus escrits matemàtics, publicats i no publicats, que es va publicar en vuit volums entre 1967 i 1981 amb el títol de [https://books.google.cat/books?id=Oy1IzQEACAAJ The Mathematical Papers of Isaac Newton], que és considerada la versió canònica del seu pensament matemàtic.
 
==== Mecànica i gravitació ====
{{VT|mecànica clàssica}}
El 1677, Newton va reprendre els seus treballs sobre la mecànica: la gravitació i el seu efecte sobre les òrbites dels [[planetes]], fent referència a les [[lleis de Kepler]], i parlant amb [[Robert Hooke|Hooke]] i [[John Flamsteed|Flamsteed]]. A partir de les lleis de Kepler, ja havia deduït que la gravetat havia de ser inversament proporcional al quadrat de la distància, i va calcular la força que seria necessària perquè la Terra mantingués la Lluna en òrbita, però com que partia de mesures incorrectes del radi de la terra, els resultats no li coincidien, i la va abandonar. Més endavant, però, en conèixer mesures noves més exactes, va veure comprovada aquesta conjectura i va continuar per aquesta via. Va publicar els resultats el [[1684]], animat pel seu amic [[Edmond Halley]], en ''De motu corporum in gyrum'' (1684). Aquest treball ja contenia les bases de les lleis del moviment que s'enunciarien en els ''Principia''.
 
Gràcies al suport moral i econòmic de Halley i de la [[Royal Society]], publica el [[5 de juliol]] del 1687 la seva cèlebre ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica'', obra que va marcar un punt d'inflexió en la història de la ciència. En aquesta obra, Newton enunciava les [[lleis de Newton|tres lleis universals del moviment]], que no es van millorar en més de dos-cents anys. Va utilitzar la paraula llatina ''gravitas'' (pes) per a l'efecte que s'acabaria coneixent com a ''[[gravetat]]'', i va definir la [[llei de la gravitació universal]]:
:<math>F = G \frac {m_{1}m_{2}} {r^{2}}</math>
 
Va tenir, a més, la gran intuïció de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'univers, amb la qual cosa aquesta equació es convertia en la llei de gravitació universal. A més, va establir la compatibilitat entre la seva llei i les tres [[lleis de Kepler]] sobre els moviments planetaris (enunciades per l'astrònom alemany [[Johannes Kepler]] entre el 1609 i el 1618).
 
També hi va presentar la primera determinació analítica, basada en la [[llei de Boyle]] de la velocitat del so. El fet que postulés una força invisible capaç d'actuar a grans distàncies va fer que el critiquessin per introduir "agents ocults" en la ciència.<ref>Edelglass ''et al''., ''Matter and Mind'', {{ISBN|0-940262-45-2}}. p. 54</ref>
 
Amb els ''Principia'', Newton va guanyar fama internacional.<ref>Westfall 1980. Capítol 11.</ref> Va obtenir un cercle d'admiradors, sobretot el matemàtic [[Suïssa|suís]] Nicolas Fatio de Duillier, amb qui va tenir una relació intensa fins al 1693, en què es va trencar bruscament, al mateix temps que Newton patia una crisi nerviosa.<ref>Westfall 1980. pp 493–497 sobre l'amistat amb Fatio, pp 531–540 sobre la crisi nerviosa.</ref>
 
[[Fitxer:Sir Isaac Newton by Sir Godfrey Kneller, Bt.jpg|miniatura|Newton retratat de nou per Godfrey Kneller el [[1702]]]]
 
==== Òptica ====
[[Fitxer:NewtonsTelescopeReplica.jpg|miniatura|Una rèplica del segon telescopi de reflexió de Newton que va presentar a la [[Royal Society]] el 1672.<ref>[http://books.google.cat/books?id=KAWwzHlDVksC&dq=history+of+the+telescope&printsec=frontcover&source=bn&hl=ca&ei=4kK3SZWjC5-atwf6vOG-CQ&sa=X&oi=book_result&resnum=4&ct=result#PPA74,M1 '''The History of the Telescope''' de Henry C. King, Pàgina 74]</ref>]]
Com a professor lucasià, des del 1670 al 1672, Newton també havia de donar classes d'[[òptica]]. Durant aquest període, va investigar la [[refracció]] de la llum, i demostrà que un [[prisma (òptica)|prisma]] triangular podia descompondre la [[llum]] blanca en un [[espectre visible|espectre]] de colors, i que una [[lent]] i un segon prisma podien recompondre l'espectre multicolor en llum blanca.<ref>Ball 1908, p. 324</ref>
 
També va demostrar que la llum de color no canviava les seves propietats separant-ne un raig de color i enfocant-lo sobre objectes diversos. Newton va observar que, independentment de si es reflectia, s'escampava o es propagava, continuava sent del mateix color. Així, va observar que el color és el resultat de la interacció dels objectes amb llum que ja té un color particular, en comptes de ser una propietat de l'objecte. Això es coneix com la ''teoria del color de Newton''.<ref>Ball 1908, p. 325</ref>
 
A partir d'aquest treball, va concloure que la lent de qualsevol [[telescopi refractor|telescopi refractiu]] seria afectada per la [[dispersió (física)|dispersió]] de la llum en colors ([[aberració cromàtica]]), i com a prova de concepte va construir un telescopi fent servir un mirall com a [[objectiu]] per a evitar aquest problema.<ref>White 1997, p170</ref> Per construir el que seria el primer [[telescopi reflector]], va haver de trobar un material i tècnica adients per al mirall. Cap al febrer del 1669, va aconseguir de crear un instrument sense aberració cromàtica. El 1671, la Royal Society va demanar-li una demostració del seu telescopi reflector.<ref>White 1997, p168</ref> El seu interès el va encoratjar a publicar les seves notes ''On Colour'' ('Sobre el Color'), que més endavant va ampliar en la seva obra ''Opticks'' ('Òptica'). Quan [[Robert Hooke]] i [[Christiaan Huygens|Huygens]] van criticar algunes de les seves idees, Newton es va ofendre tant que es va retirar del debat públic. L'enemistat amb Hooke va durar fins a la seva mort.
 
Segons Newton, la llum estava formada per partícules o ''corpuscles'' que es refractaven en accelerar cap a un medi més dens, però les havia d'associar amb [[ona|ones]] per explicar la [[difracció]] de la llum (''Opticks'', llibre II, Props. XII-L). Físics posteriors van afavorir una explicació purament ondulatòria de la llum per explicar la difracció. La [[mecànica quàntica]] actual, els [[fotó|fotons]] i la idea de la [[dualitat ona-partícula]] només tenen una mínima semblança amb el concepte newtonià de la llum.
 
En la seva ''Hypothesis of Light'' ('Hipòtesi de la llum') del 1675, Newton postulava l'existència de l'[[èter (Física)|èter]] per a transmetre forces entre partícules. El contacte amb el [[teosofia|teosofista]] Henry More va fer reviscolar el seu interès en l'[[alquímia]]. Va substituir l'èter per forces ocultes basades en idees hermètiques d'atracció i repulsió entre partícules. [[John Maynard Keynes]], que va adquirir molts dels escrits de Newton sobre alquímia, afirmava que "Newton no va ser pas el primer de l'edat de la raó: va ser l'últim dels mags".<ref>{{ref-llibre|cognom=Keynes |nom=John Maynard |any=1972 |capítol=Newton, The Man |títol=The Collected Writings of John Maynard Keynes Volume X | editorial=MacMillan St. Martin's Press |pàgines=363–4}}</ref> L'interès en l'alquímia de Newton no es pot aïllar de les seves contribucions a la ciència.<ref>Sembla que Newton va abandonar les seves investigacions sobre alquímia. Veure {{ref-llibre|cognom=Westfall |nom=Richard S. |anyarxiu=1980 |any=1983 |títol="Never at Rest: A Biography of Isaac Newton | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |pàgines=530–1}}</ref> (Era una època en què no hi havia una distinció clara entre l'alquímia i la ciència.) Si no hagués confiat en la idea [[ocultisme|ocultista]] de l'acció a distància, a través del buit, potser no hauria arribat a desenvolupar la seva teoria de la gravetat.
 
El 1704, Newton va publicar ''Opticks'', en què exposava la seva teoria corpuscular de la llum. Considerava que la llum era formada per corpuscles extraordinàriament subtils, que la matèria ordinària era feta de corpuscles més grossos, i especulava que podien intercanviar-se per mitjà d'algun tipus de transmutació alquímica. Deia: "que no són els cossos grollers i la llum convertibles l'un en l'altre, …i que no poden els cossos rebre molta part de la seva activitat de les partícules de llum que entren en la seva composició?"<ref>{{ref-publicació|cognom=Dobbs |nom=J.T. |any=1982 |mes=desembre |article=Newton's Alchemy and His Theory of Matter |publicació=Isis |volum=73 |exemplar=4 |pàgina=523|doi=10.1086/353114 |pàgines=511}} cita d{{'}}''Opticks''</ref> Newton també va construir un [[generador electroestàtic]] primitiu de fricció, fent servir un globus de [[vidre]].
 
==== Alquímia ====
Newton va dedicar molts esforços a l'estudi de l'[[alquímia]].<ref>[http://www.larecherche.fr/content/recherche/article?id=22628 Newman W. Newton et la transmutation des métaux. La Recherche 2008; no 416: 35-39]{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2024 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Va escriure més d'un milió de paraules sobre aquest tema, cosa que va trigar a ser coneguda, ja que l'alquímia era il·legal en aquella època. Com a alquimista, Newton va signar els seus treballs com a ''Jeova Sanctus Unus'', la qual cosa s'interpreta com un lema antitrinitari: ''Jehovà únic sant'', i és, a més un [[anagrama]] del nom llatinitzat d'Isaac Newton, ''Isaacus Neuutonus - Ieova Sanctus Unus''.
El primer contacte que va tenir amb l'alquímia fou a través d'[[Isaac Barrow]] i [[Henry More]], intel·lectuals de [[Cambridge]], i els textos d'[[Eirenaeus Philalethes]]. El 1669, va escriure dos treballs sobre l'alquímia, ''[[Theatrum Chemicum]] ''i ''[[The Vegetation of Metals]]''. En aquest mateix any, fou nomenat professor lucasià de [[Cambridge]].
 
El [[1680]], va començar el seu més extens escrit alquímic, ''[[Index Chemicus]] '', el qual sobresurt per la seva gran organització i sistematització. El 1692, va escriure dos assaigs, dels quals sobresurt ''[[De Natura Acidorum]] '', en què discuteix l'acció química dels [[àcids]] per mitjà de la força atractiva de les seves [[molècules]]. És interessant veure com relaciona l'alquímia amb el llenguatge físic de les forces.
Durant la següent dècada, va prosseguir els estudis alquímics i escrigué obres com ''[[Ripley Expounded]]'', ''[[Tabula Smaragdina]] ''i el més important, ''[[Praxis]]'', que és un conjunt de notes de ''[[Triomphe Hermétique]]'' de [[Didier]], llibre francès del qual Newton va fer l'única traducció.
Cal esmentar que, des de jove, Newton malfiava de la [[medicina]] oficial i feia servir els seus coneixements per a automedicar-se. Molts historiadors consideren el seu ús de remeis alquímics com la font de nombrosos enverinaments que li varen produir crisis nervioses durant gran part de la seva vida.
 
==== Conflicte entre Cambridge i Jaume II ====
El 1687, Newton va defensar els drets de la [[Universitat de Cambridge]] contra el rei [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume II]] i, com a resultat tangible de l'eficàcia que va demostrar en aquesta ocasió, va ser elegit membre del Parlament el 1689, en el moment que el rei era destronat i obligat a exiliar-se. Va mantenir el seu escó en el Parlament durant diversos anys sense mostrar-se, això no obstant, gaire actiu durant els debats. Durant aquest temps, va prosseguir els seus treballs de química, en els quals es va revelar molt competent, encara que no publiqués grans descobriments sobre el tema. Es va dedicar també a l'estudi de la [[hidroestàtica]] i de la [[hidrodinàmica]].
 
=== Darrers anys ===
Després d'haver estat professor durant prop de trenta anys, Newton va abandonar el seu lloc per acceptar la responsabilitat de director de la Casa de la Moneda el 1696. Durant els últims trenta anys de la seva vida, va abandonar pràcticament les seves investigacions i es va consagrar progressivament als estudis religiosos. Va ser elegit president de la [[Royal Society]] el [[1703]] i reelegit cada any fins a la seva mort. El [[1705]], va ser fet cavaller per l'[[Anna I d'Anglaterra|reina Anna]], com a recompensa als serveis prestats a [[Anglaterra]].
 
Els últims anys de la seva vida es van veure aombrats per la desgraciada controvèrsia, d'envergadura internacional, a propòsit de la prioritat de la invenció de la nova [[anàlisi matemàtica]], disputada per [[Gottfried Leibniz]]. Acusacions mútues de plagi, secrets dissimulats en [[criptograma|criptogrames]], cartes anònimes, tractats inèdits, afirmacions sovint subjectives d'amics i partidaris dels dos gegants enfrontats, zels manifests i esforços desplegats pels conciliadors per a aproximar els clans adversos, que no van acabar fins a la mort de Leibniz, el [[1716]].
 
Newton va morir a Londres durant la nit del [[31 de març]] del [[1727]] ([[20 de març]] segons el [[calendari julià]]), i va ser enterrat a l'[[abadia de Westminster]] enmig dels grans personatges d'Anglaterra.
 
Després de la seva mort, es va descobrir que, al cos de Newton, hi havia quantitats importants de [[mercuri (element)|mercuri]], probablement a causa de la seva recerca en alquímia. L'enverinament per mercuri podria explicar l'excentricitat de Newton cap al final de la seva vida.<ref>{{ref-web| url = http://scienceworld.wolfram.com/biography/Newton.html| títol = Newton, Isaac (1642-1727)| consulta=2006-08-30| obra = Eric Weisstein's World of Biography
}}</ref>
 
=== Després de mort ===
==== Fama ====
El matemàtic francès [[Joseph Louis Lagrange|Lagrange]] sovint deia que Newton havia estat el geni més gran de la història, i fins i tot va afegir que era «el més afortunat, perquè només es pot establir una vegada un sistema del món».<ref>Fred L. Wilson, ''History of Science: Newton'' citing: Delambre, M. "Notice sur la vie et les ouvrages de M. le comte J. L. Lagrange," ''Oeuvres de Lagrange'' I. Paris, 1867, p. xx.</ref> El poeta anglès [[Alexander Pope]] va escriure el seu famós [[epitafi]]:
<blockquote>
Nature and nature's laws lay hid in night;<br />
God said "Let Newton be" and all was light.</blockquote>
 
('La natura i les lleis de la natura estaven amagades en la nit; Déu digué "Que hi hagi Newton" i tot va ser llum').
 
Newton era més modest sobre el que havia aconseguit, i escrigué en una famosa carta a [[Robert Hooke]] el febrer del 1676:
<blockquote>If I have seen further it is by standing on the shoulders of Giants<ref>Carta d'Isaac Newton a Robert Hooke, 5 de febrer de 1676, transcrita a Jean-Pierre Maury (1992) ''Newton: Understanding the Cosmos'', New Horizons</ref></blockquote>
('Si he vist més enllà és perquè estava damunt les espatlles de gegants')
 
encara que els historiadors, generalment, creuen que la cita anterior és més aviat un atac a Hooke (que era baix i geperut) que no pas —o a més de— una afirmació de modèstia.<ref>"El missatge que Newton insinua és que, encara que pot haver agafat idees dels Antics, no té cap necessitar de robar idees d'un homenet com Hooke, implicant a més que Hooke és un pigmeu mental, a part de físic", John Gribbin (2002) ''Science: A History 1543-2001'', p 164</ref><ref>"A l'última frase, Newton revelava la qualitat mortificadora, inflexible, i esmolada del seu caràcter, perquè Hooke... era tan geperut i deforme físicament que tenia l'aspecte d'un nan" White 1997, p187</ref> En aquella època, els dos estaven barallats per uns descobriments òptics. Aquesta última interpretació també concorda amb moltes de les altres discussions sobre els seus descobriments, com la de qui havia descobert el càlcul.
 
Més endavant, Newton va escriure sobre la seva vida:
 
<blockquote>"''No sé com em deu veure el món, però, al meu entendre, em sembla que he estat només com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una conquilla més bonica del normal, mentre que el gran oceà de la veritat s'exposava davant meu completament desconegut.''"
<ref>Memoirs of the Life, Writings, and Discoveries of Sir Isaac Newton (1855) by Sir David Brewster (Volume II. Ch. 27)</ref></blockquote>
 
Newton va ser respectat durant tota la seva vida com cap altre científic, i prova d'això van ser els diversos càrrecs amb què se'l va honorar. La gran obra de Newton culminava la revolució científica iniciada per [[Nicolau Copèrnic]] ([[1473]]-[[1543]]) i inaugurava un període de confiança sense límits en la raó, extensible a tots els camps del coneixement.
 
== Teologia ==
[[Fitxer:Isaac Newton grave in Westminster Abbey.jpg|miniatura|Tomba de Newton a l'[[Abadia de Westminster]]]]
 
Newton fou profundament religiós tota la seva vida. Fill de pares puritans, va escriure més sobre religió que sobre ciència.
 
Newton era [[arrianisme|arrianista]] i creia en un Déu únic, el Pare. Referent a la teoria de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], creia que havien comès un frau en les Sagrades Escriptures i acusà a l'[[Església de Roma]] de ser la [[bèstia de l'Apocalipsi]]. Per aquest motiu, s'entén per què va escollir signar els seus més secrets manuscrits alquímics com a Jehovah Sanctus Unus: Jehovà Únic Sant. Va relacionar els seus estudis teològics amb els alquímics i creia que [[Moisès]] havia estat un alquimista. La seva ideologia antitrinitària li causà problemes, ja que pertanyia al [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College]], en què estava obligat a sostenir la doctrina de la Trinitat. Newton viatjà a Londres per demanar al rei [[Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia]] que l'eximira de prendre els ordres sagrats, i la seva sol·licitud li fou atorgada.
 
Segons l'historiador Stephen Snobelen, «Isaac Newton era un [[heretgia|heretge]]. Però (…) mai no va declarar públicament la seva fe privada —que els ortodoxos haurien considerat extremadament radical. Va amagar la seva fe tan bé que els estudiosos encara estan provant de treure l'entrellat de les seves creences».<ref name="heretic">{{ref-publicació |cognom=Snobelen |nom=Stephen D. |article=Isaac Newton, heretic: the strategies of a Nicodemite |publicació=British Journal for the History of Science |volum=32 |pàgines=381–419 |any=1999 |url=http://www.isaac-newton.org/heretic.pdf |format=PDF |doi=10.1017/S0007087499003751 |consulta=2009-06-18 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131007005450/http://isaac-newton.org/heretic.pdf |arxiudata=2013-10-07 }}</ref> Snobelen conclou que Newton era, com a mínim, simpatitzant del [[socinianisme]] (tenia i havia llegit de dalt a baix com a mínim vuit llibres socinianistes), possiblement [[arrianisme|arrià]] i gairebé segur antitrinitari<ref name="heretic"/> —tres formes antigues del que avui s'anomenaria ''[[unitarisme]]''. En una època notable per la intolerància religiosa, hi ha poques expressions públiques de les opinions radicals de Newton. Les més notables en són el seu rebuig a l'ordenació i el fet de rebutjar, al seu llit de mort, de prendre l'[[eucaristia]] quan la hi van oferir.<ref name="heretic"/>
 
Encara que les lleis del moviment i de la gravitació universal van esdevenir els descobriments més coneguts de Newton, desaconsellava d'utilitzar-les per veure l'univers com una simple màquina, com si fos un gran rellotge. Va dir: "La gravetat explica els moviments dels planetes, però no pot explicar qui va posar-los en marxa. Déu governa totes les coses i sap tot el que és o es pot fer".<ref name="tiner">{{ref-llibre|cognom=Tiner |nom=J.H. |any=1975 |títol=Isaac Newton: Inventor, Scientist and Teacher | editorial=Mott Media |lloc=Milford, Michigan, U.S.}}</ref>
 
Malgrat la seva fama científica, els seus estudis bíblics i dels [[Pare de l'Església|pares de l'Església]] també van ser dignes de consideració. Entre les seves obres teològiques, algunes de les més conegudes són:
* ''An Historical Account of Two Notable Corruptions of Scripture''<ref>[http://books.google.cat/books?id=cIoPAAAAQAAJ&pg=PA1 ''An Historical Account of Two...''' a Google Books]</ref>
* ''Chronology of Ancient Kingdoms (Amended)''<ref>[http://www.gutenberg.org/files/15784/15784-h/15784-h.htm#chron ''Chronology of Ancient Kingdoms'' al Projecte Gutenberg]</ref> i
* ''Observations upon the Prophecies''.
 
Creia en un món immanent racionalment, però rebutjava l'hilozoisme implícit en [[Gottfried Leibniz|Leibniz]] i [[Baruch Spinoza]]. Així, l'univers ordenat i informat dinàmicament es podia entendre, i s'havia d'entendre, per una raó activa. En la seva correspondència, Newton va dir que, en escriure els ''Principia'', "tenia un ull a sobre dels principis que poguessin funcionar amb persones de consideració per a la creença en una deïtat."<ref>Newton a [[Richard Bentley]] 10 de desembre 1692, a [[Herbert Turnbull|Turnbull]] ''et al''. (1959–77), vol 3, p. 233.</ref> Veia evidències de disseny intel·ligent en el sistema del món: "una uniformitat tan meravellosa en el sistema planetari ha de ser l'efecte d'una elecció". Però Newton insistia que la intervenció divina acabaria sent necessària per a reformar el sistema, a causa del creixement lent d'inestabilitats.<ref>Opticks, 2nd Ed 1706. Query 31.</ref> D'això, Leibniz se'n reia: "Déu totpoderós ha de donar corda al rellotge de tant en tant: si no, s'aturaria. Sembla que no va tenir prou previsió per fer-hi un moviment perpetu."<ref>H. G. Alexander (ed) ''The Leibniz-Clarke correspondence'', Manchester University Press, 1998, p. 11.</ref> El seu seguidor [[Samuel Clarke]] va defensar vigorosament la postura de Newton en unes cartes a Leibniz que s'han fet famoses.
 
=== Efecte sobre el pensament religiós ===
La filosofia mecànica de Newton i [[Robert Boyle]] va ser promoguda per [[Racionalisme (filosofia)|racionalistes]] com a alternativa viable al [[panteisme]]. La claredat i la simplicitat de la ciència es veia com una manera de combatre alhora els extrems de l'entusiasme [[superstició]]s i l'amenaça de l'[[ateisme]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Westfall |nom=Richard S. |any=1958 |títol=Science and Religion in Seventeenth-Century England | editorial=Yale University Press |lloc=New Haven |pàgines=200}}</ref> i, alhora, la segona onada de deistes anglesos va utilitzar els descobriments de Newton per a demostrar la possibilitat d'una "religió natural".
[[Fitxer:Newton-WilliamBlake.jpg|miniatura|"Newton," per [[William Blake]]; Newton es mostra com un "geòmetra diví"]]
La concepció mecànica de l'univers de Boyle va donar fonament als atacs contra el «pensament màgic» i la teologia mística cristiana previs a la [[Il·lustració]]. Newton va completar les idees de Boyle amb proves matemàtiques, i el que potser és encara més important, les va popularitzar.<ref>{{ref-llibre|cognom=Haakonssen |nom=Knud | editor=Martin Fitzpatrick ed. |capítol=The Enlightenment, politics and providence: some Scottish and English comparisons |títol=Enlightenment and Religion: Rational Dissent in eighteenth-century Britain | editorial=Cambridge University Press |lloc=Cambridge |pàgines=64}}</ref> Newton va recrear el món governat per un Déu intervencionista en un món fabricat per un Déu que dissenya segons principis racionals i universals.<ref>{{ref-llibre|cognom=Frankel |nom=Charles |any=1948 |títol=The Faith of Reason: The Idea of Progress in the French Enlightenment | editorial=King's Crown Press |lloc=Nova York |pàgines=1}}</ref> Tothom podia descobrir aquests principis, i permetien que tothom perseguís els seus objectius en aquesta vida, sense esperar-ne a la següent, i perfeccionar-se gràcies al poder de la seva raó.<ref>{{ref-llibre|cognom=Germain |nom=Gilbert G. |títol=A Discourse on Disenchantment: Reflections on Politics and Technology |pàgines=28}}</ref>
 
=== Opinió sobre la fi del món ===
En un [[manuscrit]] que va escriure l'any [[1704]], descriu els seus intents d'extraure informació científica a partir de la [[Bíblia]]. Va estimar que la fi del món no vindria abans del [[2060]]. En predir-ho, va dir: "Menciono açò no per asseverar quan serà la fi del món, sinó per aturar la bogeria de conjectures de persones fantasioses que sovint predeien la data de la fi del món i amb açò desprestigien les profecies amb cadascuna de les seves errades."<ref>{{Ref-web |url=http://www.christianpost.com/article/20070619/28049_Papers_Show_Isaac_Newton's_Religious_Side,_Predict_Date_of_Apocalypse.htm |títol=The Christian Post - Papers Show Isaac Newton's Religious Side |consulta=2007-06-29 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070629231937/http://www.christianpost.com/article/20070619/28049_Papers_Show_Isaac_Newton's_Religious_Side,_Predict_Date_of_Apocalypse.htm |arxiudata=2007-06-29}}</ref>
 
== Filòsofs de la Il·lustració ==
Els filòsofs de la [[Il·lustració]] van triar una llista limitada de predecessors científics —Galileu, Boyle, i Newton sobretot— com a guies i garants de les seves aplicacions dels conceptes de [[natura]] i [[dret natural]] a tots els camps de les ciències naturals i socials. En aquest respecte, les lliçons de la història i les estructures socials que s'hi havien basat es podien descartar.<ref>Cassels, Alan. Ideology and International Relations in the Modern World. p2.</ref>
 
La concepció de l'univers basada en lleis naturals i comprensibles racionalment de Newton va ser una de les llavors de la ideologia de la Il·lustració.<ref>"Encara que només va ser un dels molts factors de la Il·lustració, l'èxit de la física newtoniana en proporcionar una descripció matemàtica d'un món ordenat va jugar clarament un paper fonamental en el sorgiment d'aquest moviment durant el {{segle|XVIII}}" John Gribbin (2002) ''Science: A History 1543-2001'', p 241</ref> [[John Locke|Locke]] i [[Voltaire]] van aplicar conceptes de dret natural als sistemes polítics advocant drets intrínsecs; els [[fisiocràcia|fisiòcrates]] i [[Adam Smith]] van aplicar conceptes naturals de [[psicologia]] i l'interès propi als sistemes econòmics i els [[sociologia|sociòlegs]] van criticar l'ordre social del moment perquè intentaven encabir la història en models naturals de progrés.
 
== Newton i els falsificadors ==
Com a responsable de la [[Seca]] Reial, Newton va fer l'estimació que el 20% de les monedes recuperades durant la "Gran Encunyació" eren falses. La falsificació era un delicte d'alta traïció, que es castigava penjant, esbudellant i esquarterant els reus. Malgrat tot, era molt difícil d'aconseguir condemnes fins i tot contra els criminals més flagrants; Newton, però, va tenir-hi èxit.<ref>White 1997, p. 259</ref> Disfressat com a parroquià de bars i tavernes, va recollir-ne moltes proves ell mateix.<ref>White 1997, p. 267</ref> Newton va ser nomenat jutge de pau i, entre el juny del 1698 i Nadal del 1699, va fer uns 200 interrogatoris de testimonis, informants i sospitosos. Newton va guanyar els seus casos i, el febrer del 1699, tenia deu presoners en espera d'execució.
 
Un dels casos de Newton com a fiscal del rei va ser contra William Chaloner.<ref name="White">White 1997, p 269</ref> Alguns dels estratagemes de Chaloner incloïen muntar conspiracions [[catolicisme|catòliques]] falses i delatar els infeliços conspiradors que enredava. Chaloner va acusar la [[Seca]] de proporcionar eines als falsificadors (acusació que no era l'únic de fer). Va proposar que se li permetés d'inspeccionar els processos de la Seca per tal de millorar-los. Va fer una petició al Parlament perquè adoptés els seus plans d'una moneda que no es pogués falsificar, mentre continuava encunyant moneda falsa.<ref>Westfall 1994, p 229</ref> Newton va fer jutjar Chaloner per falsificació i el va enviar a la presó de Newgate el setembre del 1697, però en Chaloner tenia amics influents que el van ajudar a ser declarat innocent i alliberat.<ref name="White"/> Newton el va fer jutjar una segona vegada amb proves concloents. Chaloner va ser acusat d'alta traïció i [[penjat, esbudellat i esquarterat]] el 23 de març del 1699 al patíbul de Tyburn.<ref>Westfall 1980, p. 571–5</ref>
 
== Escrits de Newton ==
* ''[[Method of Fluxions]]'' (1671)
* ''[[Opticks]]'' (1704)
* ''[[Arithmetica Universalis]]'' (1707)
* ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]''
 
== Notes ==
{{referències|grup="nota"}}
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Ball|nom=W.W. Rouse|títol=A Short Account of the History of Mathematics|lloc=Nova York| editorial=Dover|any=1908}}
* {{ref-llibre|cognom=Christianson|nom=Gale|títol=In the Presence of the Creator: Isaac Newton & His Times|lloc=Nova York| editorial=Free Press|any=1984|isbn=0-02-905190-8}} Aquest treball, molt ben documentat, proporciona, en concret, informació molt valuosa sobre els coneixements de [[Patrística]] de Newton.
* {{ref-publicació|cognom=Craig |nom=John |article=Isaac Newton – Crime Investigator |publicació=Nature |any=1958 |volum=182 |pàgina=149 – 152|doi=10.1038/182149a0 |pàgines=149}}
* {{ref-publicació|cognom=Craig |nom=John |article=Isaac Newton and the Counterfeiters |publicació=Notes and Records of the Royal Society of London |volum=18 |any=1963 |pàgina=136-145|doi=10.1098/rsnr.1963.0017 |pàgines=136}}
* {{ref-llibre|cognom=Westfall |nom=Richard S. |títol=Never at Rest | editorial=Cambridge University Press |any=1980, 1998 |isbn=0-521-27435-4}}
* {{ref-llibre|cognom=Westfall |nom=Richard S. |títol=The Life of Isaac Newton | editorial=Cambridge University Press |any=1994 |isbn=0-521-47737-9}}
* {{ref-llibre|títol=Isaac Newton: The Last Sorcerer |nom=Michael |cognom=White | editorial=Fourth Estate Limited |any=1997 |isbn=1-85702-416-8}}
* {{ref-web|url= http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Mathematicians/Newton.html|títol=Sir Isaac Newton|obra=School of Mathematics and Statistics, University of St. Andrews, Scotland| consulta=2005-03-08}}
* {{ref-web|url= http://www.newtonproject.sussex.ac.uk/prism.php?id=1 |títol=The Newton Project |obra=Imperial College London| consulta=2005-03-08}}
* Carlos Dorce Polo. ''Història de la matemàtica. Des del {{segle|XVII}} fins a l'inici de l'època contemporània.''
* William Dunham. ''The Calculus gallery: masterpicies from Newton to Lebesgue.''
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|q=Isaac Newton}}
* [http://www.newtonproject.sussex.ac.uk/ The Newton Project] {{en}}
* [http://www.isaacnewton.ca/ The Newton Project - Canada] {{en}}
* {{gutenberg author|id=Isaac_Newton| name=Isaac Newton}}
 
{{Professors Savilians i Lucasians}}
{{Cosmologia física}}
{{Autoritat}}
{{1000 Biografies}}
 
[[Categoria:Isaac Newton| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton»