Baronia de Senaller i Gramenet

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:30, 14 abr 2018 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

La Baronia de Senaller i Gramenet és un títol nobiliari català creat el 5 d'octubre de 1803 pel rei Carlos IV a favor d'Antoni de Senaller i Jordana, de família andorrana i urgellenca d'antic llinatge. [1] [2] [3]

Infotaula de títol nobiliariBaronia de Senaller i Gramenet
Corona de baró
Tipustítol nobiliari Modifica el valor a Wikidata
Primer titularAntoni de Senaller i Jordana
Data5 d'octubre de 1803
Actual titularJosep Maria Onyós de Plandolit i Serrabou
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Museu Casa de Areny-Plandolit, a Andorra.
Guillermo de Plandolit i de Areny, III baró de Senaller i Gramenet

Va ser destacat el seu besnét, Guillem d'Areny-Plandolit (1822-1876), de la Casa Areny-Plandolit, ja que va encapçalar el procés de reforma de les institucions andorranes -desembocat en la Constitució de 1866-, sent ell el primer Síndic general d'Andorra. El seu llinatge es troba documentat per primera vegada al segle X (el 4 de juliol de 931), en l'escrit de consagració de l'Església de Sant Genís de la Ametlla per part del bisbe Teoderico de Barcelona, on trobem al seu avantpassat Arnau Mir de Plandolit.

Barons de Senaller i Gramenet

Titular Període
Creació per Carles IV
I Antoni de Senaller i Jordana 1803-?
II Maria Senaller i Gramenet
III Guillem de Plandolit i d'Areny 1851-1876
Rehabilitació per Joan Carles I
IV Joaquim Onyós de Plandolit i Serrabou 1985-2000
V Josep Maria Onyós de Plandolit i Serrabou 2000- actualitat

Història dels Barons de Senaller i Gramenet

El va succeir la seva filla:
El va succeir el seu nét:
Era fill de Josep de Plandolit de Targarona i Pons i de Maria-Rosa d'Areny i de Senaller, filla de la II baronessa de Senaller i Gramenet, pubilla de la Casa Rosell i de la noble família Senaller de Pujol i Carlania de Monrós.

El rei Joan Carles I rehabilita el títol el 17 de juliol de 1985, reconeixent el dret a:[5]

Vegeu també

Referències