Llengües d'Aragó
Les llengües d'Aragó parlades en l'actualitat són tres:
- l'espanyol o castellà és la llengua majoritària de la regió i l'oficial
- l'aragonès és una llengua parlada principalment en el nord d'Aragó, sobretot a les valls pirinenques[1][2][3]
- el català parlat a la zona oriental, coneguda com la franja d'Aragó
Aquestes dues últimes són reconegudes com a llengües pròpies originals i històriques de la comunitat autònoma.[4]
L'espanyol aragonès
En la major part del territori d'Aragó, l'idioma propi és l'espanyol, en la seva varietat aragonesa. A aquesta varietat se li denomina espanyol aragonès.
Origen
L'espanyol aragonès procedeix del procés de castellanització del regne d'Aragó. A principis del segle XVII la província de Saragossa i la meitat occidental de la província de Terol estaven tan castellanitzades que el castellà era la llengua predominant en aquestes àrees. A principis del segle XIX, l'aragonès només era parlat en enclavaments de la província d'Osca, fonamentalment en la part septentrional de la mateixa.
Estat actual
En l'actualitat, l'espanyol aragonès està perdent gran part dels seus trets dialectals propis. L'avanç de la eduación pública, la presència de mitjans de comunicació massiva com la televisió i la ràdio, fa que molts parlants hagin abandonat trets regionals en favor de varietats d'ús més general, que en general gaudeixen de major prestigi en àmbits formals. El procés no és exclusiu d'Aragó, ja que la uniformització de l'idioma espanyol és un fenomen general en tota Espanya.
L'educació, els mitjans de comunicació i l'administració a Aragó fan avui dia solament ús de l'espanyol estàndard,[cita quedant restringit l'ús de l'espanyol aragonès per a l'àmbit col·loquial i informal. Els trets dialectals aragonesos són vists actualment com a incorrectes o vulgars pels parlants i estan sent substituïts progressivament per l'espanyol estàndard.
L'aragonès
L'aragonès comprèn un conjunt de varietats dialectals romanços autòctones d'Aragó. Abans del segle XIV el castellà tenia un ús molt limitat a Aragó i la llengua predominant era l'aragonès. En l'actualitat, per un procés de castellanització, l'aragonès està restringit bàsicament a certes zones del nord d'Aragó. Està declarat com a llengua pròpia pel Govern d'Aragó. Recentment han aparegut col·lectius fos del nord d'Aragó que promouen l'ús de la llengua arribant a aparèixer periòdics com Arredol que usen exclusivament l'aragonès.
L'aragonès prové de l'evolució del romanç aragonès medieval que es parlava en el nord d'Aragó en l'Edat Mitjana.
L'aragonès es troba avui dia en perill d'extinció. S'està trencant la transmissió intergeneracional de la llengua i molts nens de la zona estan adoptant el castellà com a única llengua. Actualment té major vitalitat al nord d'Aragó, especialment a les valls pirinenques.
Denominació
En el seu conjunt se li denomina aragonès. No obstant això, a les zones on s'ha conservat millor la llengua, el més habitual per als seus parlants és la denominació segons els dialectes locals o regionals que la componen: ansotano, cheso, panticuto, belsetán, chistabín, patués, ribagorçà.
El català
A la Franja d'Aragó, la llengua pròpia que es parla és el conjunt de formes dialectals del català. Està declarat com a llengua pròpia pel Govern d'Aragó.
El català d'Aragó és el resultat de l'expansió del romanç català sorgit originalment a la zona pirinenca, probablement la zona oriental[cita Durant històric conegut com a Reconquesta, va ser comuna que pobladors de regions septentrionals migraran cap al sud, així va ser com es va estendre el català al sud de Catalunya i possiblement la part meridional de la Franja d'Aragó.
El català d'Aragó comparteix trets dialectals típics amb el català occidental i a més té alguns trets propis que ho distingeixen dins del català occidental.
El català parlat a Aragó es conserva bastant bé. Existeix transmissió intergeneracional de la llengua.[5]
El català es parla a la Franja. La llengua catalana a Aragó no sol ser denominada com a tal pels seus propis parlants, sinó que s'inclinen a emplear principalment els gentilicis locals per denominar a la seva parla pròpia com són exemples el fragatino, tamaritano, maellano... El terme chapurreado (de vegades escrit chapurreau o chapurriau) és empleat també en ocasions.[6]
Així mateix, aquesta denominació és la que apareix en la recent llei de llengües aprovada pel Govern d'Aragó.
Existeix un punt de vista minoritari, representat principalment per la federació d'associacions FACAO, que considera que aquests dialectes no pertanyen al català sinó que formen un idioma independent anomenat aragonès oriental.[7][8] Els seus arguments xoquen amb els qui defensen la unitat lingüística de la llengua catalana. Per això se suma a aquesta associació amb els estudiosos que defensen les modalitats valencianes i balears parlades en aquests territoris com diferenciades de la llengua catalana normativa, amb les dificultats annexes i la polèmica més que secular per aconseguir una ortografia consensuada per a totes les varietats lingüístiques.
Vegeu també
- Llengua aragonesa medieval
- Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirenaica
Referències
- ↑ Aragonés en ethnologue.
- ↑ Academia del Aragonés
- ↑ Aragonés en la Gran Enciclopedia Aragonesa.
- ↑ La ley en el Boletín Oficial de Aragón
- ↑ Departamento Encuesta de usos lingüísticos en las comarcas orientales de Aragón. Año 2003
- ↑ Error en el títol o la url.«». Diputación General de Aragón.
- ↑ Falta indicar la publicació. Real Academia de Cultura Valenciana. ISSN: 0213-9723.
- ↑ Asociació Cultural Lliterana "Lo Timó". [1]. ISBN 978-84-614-7625-1.