Català a l'Aragó

En la part oriental de la comunitat autònoma d'Aragó es localitza la denominada Franja d'Aragó, en la qual es emplean varietats lingüístiques de la llengua catalana incloses generalment dins del bloc lingüístic del català occidental. Els primers testimoniatges explícits sobre la presència del català a la Franja són de mitjan el segle XVI. La llengua compta amb reconeixement oficial i explícit des de la Llei de Patrimoni Cultural d'Aragó (1999), però especialment des de la Llei de Llengües de 2009.

Introducció

Zones de parla catalana amb els diferents grups dialèctics.

La tradició dels dialectólogos hispànics des del segle XIX no reconeix l'existència d'una unitat en els dialectes de la zona oriental d'Aragó, sinó que s'enquadren dins del català nord-occidental sota la denominació del qual s'acullen tant el pallarés com el lleidatà. Aquesta zona catalanoparlant està inclosa dins de les comarques de la Ribargorça, la Llitera, el Baix Cinca, Baix Aragó-Casp, Baix Aragó i Matarraña.

La llengua catalana a Aragó sol ser denominada amb aquest glotónimo també per bona part dels seus propis parlants, encara que és comú emplear gentilicis locals per denominar a la seva parla pròpia, com per exemple fragatino (fragatí), tamaritano (tamarità), maellano (maellà), etc. Els termes chapurreau, chapurriau, chapurreat o chapurreado es emplean també amb freqüència per designar la llengua, especialment per sectors anticatalanistas. Els contraris a la denominació de "chapurreau" destaquen el seu origen pejorativa, mentre que per a uns altres no té tal sentit. Encara que en un estudi de 520 enquestes publicat en 1995 aquesta última designació era la preferida pel 46,73 % dels parlants, mentre que només el 9,23 % preferia la designació de català o català, un recent estudi sociolingüístic de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Saragossa i el Campus Iberus afirma que les denominacions considerades pejoratives i localistes s'han reduït, i la denominació acadèmica de la llengua català és la més comuna, usant-la un 44,6 % dels parlants, enfront d'un 28,6 % que segueix preferint el nom de xapurriau.

Reconeixement legal

     

  Municipios donde se habla catalán

     

  Municipios donde se habla benasqués, dialecto a veces incluido dentro del catalán.

, dialecte de vegades inclòs dins del català.

La Declaració de Mequinenza l'1 de febrer de 1984 va ser el primer pas cap a la protecció legal del català a la Franja. Amb ella va ser possible la impartició d'una assignatura voluntària per al seu aprenentatge a nivell escolar.

La Llei de Llengües d'Aragó de 2009 defineix que els idiomes aragonès i català són "llengües pròpies originals i històriques" de la comunitat autònoma d'Aragó. Encara que aquesta llei no declara explícitament l'oficialitat d'aquests idiomes, tal com preveia que ho faria la llei de llengües, segons disposava la Llei de Patrimoni Cultural Aragonés de 1999.

En 2001, el govern de coalició PSOE-PARELL va promoure una Llei de llengües de la qual només es va arribar a redactar un avantprojecte que incloïa en el seu annex II un llistat de municipis que es declaraven d'utilització predominant del català. Aquesta llei era conseqüència del dictamen d'una comissió especial d'estudi de les Corts d'Aragó sobre la política lingüística a Aragó, que va oferir les seves conclusions al novembre de 1997 i entre les quals s'incloïa l'al·lusió explícita a l'existència a Aragó de tres llengües: el castellà, l'aragonès i el català ("empleat en forma de varietats locals diverses com a instrument habitual de comunicació eminentment oral a les zones limítrofes amb Catalunya, zona compacta constituïda per la Ribargorça, La Llitera, el Baix Cinca i part del Baix Aragó saragossà i turolense")

Llistat dels municipis que es declaren d'utilització predominant del català segons l'annex II de l'avantprojecte de Llei de Llengües de 2001:

• Província d'Osca: Albelda, Alcampell, Altorricón, Arén, Azanuy-Alins, Baells, Baldellou, Benavarri, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castillonroy, Estopiñán del Castell, Fraga, Isábena, Lascuarre, Laspaúles, Monesma i Cajigar, Montanuy, Peralta de Calasanz, Puente de Montañana, Sant Esteban de Llitera, Sopeira, Tamarite de Llitera, Tremuja, Torre la Ribera, Torrent de Cinca, Velilla de Cinca, Vencillón, Veracruz, Viacamp i Llitera i Zaidín.

• Província de Terol: Aguaviva de Bergantes, Aréns de Lledó, Beceite, Belmonte de San José, Calaceite, La la Canyada de Verich, Cerollera, La Codoñera, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, La Ginebrosa, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torre d'Arques, Torre del Compte, Torrevelilla, Valderrobres, Valdeltormo i Valjunquera.

• Província de Saragossa: Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza i Nonaspe.

Encara que en 2013 el govern del PP i el PARELL a Aragó va aprovar una nova llei de modalitats lingüístiques sense atorgar a les mateixes cap caràcter oficial, després de l'ascens a la presidència d'Aragó del socialista Javier Lambán en 2015, es va anunciar la recuperació de la legislació de 2009. D'acord amb la portaveu del Partit Popular a Aragó, María José Ferrando, aquesta legislació suposaria una «cooficialitat vetllada» d'elevada despesa econòmica, i va manifestar que dels 45.000 aragonesos parlants de les «varietats dialectals de la zona oriental», el 75 % rebutja la cooficialitat del català, segons un estudi de la Universitat de Saragossa.

Aspectes lingüístics

dreta|miniatura|283x283px|Varietats lingüístiques dins d'Aragó. miniatura|283x283px|Distribució lingüística a Aragó. La llengua catalana parlada a Aragó té continuïtat amb els dialectes parlats a l'altre costat del límit administratiu, tots ells classificats dins del bloc dialectal nord-occidental d'aquest idioma; hi ha una clara correspondència amb el consonantisme català, el sistema vocàlic, l'ús de la forma de l'article masculí «el», i el vocabulari propi dels dialectes citats.

El català d'Aragó mostra aspectes de continuïtat dialectal amb l'idioma aragonès en el nord, i reflecteix al seu torn elements tant de la castellanització, com de singularitats locals i comarcals, en @tratar un territori fonamentalment rural i on no s'ha impartit l'ensenyament del català normatiu.

És a la província d'Osca on es dóna el major nombre d'aquests fenòmens de particularisme lingüístic, que porten en alguns casos a permetre emparentar les parles locals d'aquesta zona amb les de transició de la Ribargorça occidental, com la palatización de la consonant lateral dels grups /pl-/, /bl-/, /fl-/, /kl-/, l'ús de /ch/ per a J- o G+i, G+i, o les formes de l'imperfecte -eba / -anava.

Més al sud destaca el cas del municipi saragossà de Maella, el qual el filòleg Joan Coromines va considerar com a illa dialectal, on es manté el resultat de la /ch/ i es emplea una i oberta (especialment distintiva en el cas de la a en llengua escrita), entre altres peculiaritats.

Ja a la província de Terol cal destacar les modalitats de Aguaviva (Terol) i La Ginebrosa, amb uns trets considerats en alguns casos com a arcaitzants. Les modalitats turolenses modernament reben el nom de «valencià de transició». Al sud-est de la província de Terol, en la part limítrofa amb Castelló i el Racó d'Ademús, les comarques de Gúdar-Javalambre i el Maestrazgo, pobles com Rubielos de Mora, Olba, Cantavieja o Mosqueruela parlen el dialecte de transició conegut com a «xurro» o «segorbino» que incorpora el lèxic del valencià del Maestrazgo al castellà, amb marcats girs aragonesos. Aquest parla és comuna al de l'interior de Castelló i al de les localitats més orientals de Gúdar-Javalambre i el Maestrazgo aragonès, en contrast amb les occidentals, on no s'ha adoptat amb prou feines lèxic català.

Varietats de català

• Català ribagorçà
• Català lleidatà
• Valencià de transició

Ús lingüístic

L'any 2004 es van realitzar dues enquestes sobre usos lingüístics de la llengua catalana a la Franja d'Aragó, un per part de l'Institut Aragonés d'Estadística i un altre per part de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Els dos estudis tenen un àmbit d'actuació diferents, doncs el de la Generalitat se centra únicament en els municipis considerats catalanoparlants, mentre que el de l'Institut Aragonés d'Estadística estudia tots els municipis de les cinc comarques (la Ribargorça, La Llitera, Baix Cinca, Sota Aragó-Casp i Matarraña) on existeix presència del català, inclosos municipis considerats monolingües (o gairebé) castellans.

Segons la Generalitat de Catalunya, el català és la llengua habitual del 73,6 % de la població dels municipis on existeix presència del català, el castellà ho és del 22,3 % i un 3,5 % de la població té les dues com a llengua habitual. Extrapolant les dades a l'univers poblacional, compte 29.023 persones amb el català com a llengua habitual, 8.819 que tenen el castellà i 1.363 ambdues per igual. Es va utilitzar una mostra de 869 individus, entrevistats per telèfon entre desembre de 2003 i gener de 2004.

Segons l'Institut Aragonés d'Estadística, el castellà és la llengua habitual del 49,0 % de la població de les comarques orientals, el català ho és del 47,1 % i un 3,1 % de la població té les dues com a llengua habitual. Extrapolant les dades a l'univers poblacional, es té 32.092 persones amb el castellà com a llengua habitual, 30.860 que tenen el català i 2.004 amb ambdues per igual. Es va utilitzar una mostra de 1.351 individus, entrevistats per via telefònica entre desembre de 2003 i gener de 2004.

Usos lingüístics

Segons la Generalitat de CataluñaSólo municipis amb presència del català
Llengua	Español	Català	Españoly català	Altres casos
Inicial	26,4 %	70,5 %	1,8 %	1,3 %
Habitual	22,3 %	73,6 %	3,5 %	0,6 %
D'identificació	29,8 %	66,6 %	3,3 %	0,3 %
Segons l'Institut Aragonés de EstadísticaConjunto de les cinc comarques amb presència del català
Llengua	Español	Català	Españoly català	Altres casos
Habitual	49,0 %	47,1 %	3,1 %	0,8 %
Pròpia	53,1 %	43,9 %	1,8 %	1,3 %
En la llar	43,9 %	40,2 %	15,1 %	0,8 %
Amb els seus amics	41,1 %	31,4 %	27,0 %	0,5 %

• Conceptes:
  • Llengua habitual: llengua que la persona entrevistada utilitza més sovint. Aquesta llengua pot coincidir amb la llengua inicial.
  • Llengua d'identificació o pròpia: llengua que la persona entrevistada considera com la seva llengua. Llengua amb la qual la persona s'identifica.
  • Llengua inicial: llengua que la persona entrevistada diu haver parlat primer a la seva casa. Es considera que aquesta llengua ha estat transmesa familiarment i adquirida en el procés de socialització de l'individu.

Llengua habitual per comarques

En aquesta taula apareix desglossat per comarques el percentatge de la població que té com a llengua habitual l'espanyol o el català, segons l'Institut Aragonés d'Estadística. En l'estudi de la Generalitat de Catalunya no apareixen desglossats els usos lingüístics per comarques, per la qual cosa no apareixen dades d'aquesta enquesta en aquesta secció.

Llengua	Español	Català	Españoly català	Altres casos
Total Comarques Orientals	49,0 %	47,1 %	3,1 %	0,8 %
Ribargorça	55,3 %	38,3 %	4,9 %	1,5 %
La Llitera	61,9 %	34,5 %	2,5 %	1,1 %
Sota Cinca	39,6 %	57,0 %	2,8 %	0,6 %
Sota Aragó-Casp	65,4 %	32,3 %	1,9 %	0,4 %
Matarraña	12,1 %	83,5 %	4,1 %	0,4 %

El català és usat com a llengua habitual més que el castellà en Matarraña i en el Baix Cinca, mentre que el castellà és més usat que el català en el Baix Aragó-Casp, La Llitera i Ribargorça. cal assenyalar que excepte a la comarca de Matarraña, en les altres quatre es troben englobats municipis monolingües en castellà.

Coneixement de l'idioma

Segons l'Institut Aragonés de EstadísticaConjunto de les comarques orientals			Segons la Generalitat de CataluñaSólo municipis considerats comocatalanohablantes per la Generalitat
Comprensió	Sí	No	Comprensió	Sí	No
Oral	90,2 %	9,8 %	Oral	98,5 %	1,5 %
Escrita	60,2 %	39,8 %	Escrita	72,9 %	27,1 %
Expressió	Sí	No	Expressió	Sí	No
Oral	68,2 %	31,8 %	Oral	88,8 %	11,2 %
Escrita	23,3 %	76,7 %	Escrita	30,3 %	69,7 %

Segons la Generalitat de Catalunya, el 98,5 % de la població dels municipis considerats com a catalanoparlants comprèn el català, el 88,8 % sap parlar català, el 72,9 % sap llegir-ho i el 30,3 % sap escriure-ho.

Segons l'Institut Aragonés d'Estadística, el 90,2 % de la població de les Comarques Orientals comprèn el català, el 68,2 % sap parlar català, el 60,2 % sap llegir-ho i el 23,3 % sap escriure-ho.

Literatura

La tradició literària en llengua catalana d'Aragó és recent però no per això poc rellevant, sent destacables escriptors com:

• Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins, 1937 - Barcelona, 1989)
• Jesús Montcada (Mequinenza, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005)
• Josep Galán Castany (Fraga, 1948 - 2005)
• Hèctor Moret Cuso (Mequinenza, 22 de març de 1958)
• Francesc Serés (Zaidín, 1972)

En segon lloc cal destacar altres autors més @centrar aspectes locals i en la producció escrita en parla local com:

• Les germanes Beán (Andreseta i Pepeta)
• Carmeta Pallarés

Secessionisme lingüístic

Existeix un punt de vista minoritari, representat principalment per la federació d'associacions FACAO, que considera que les parles a Aragó no pertanyen al català sinó que formen un idioma independent anomenat aragonès oriental. Els seus arguments xoquen amb els qui defensen la unitat lingüística de la llengua catalana i la majoria de la comunitat lingüística internacional. Per això aquesta associació se suma a les entitats que defensen les modalitats valencianes i balears com diferenciades de la llengua catalana, amb les dificultats annexes i la polèmica més que secular per aconseguir una ortografia consensuada per a totes les varietats lingüístiques. En ocasions aquestes entitats s'han relacionat amb grups radicals com el Grup d'Acció Valencianista (GAV) o Democràcia Nacional (DN). En 2002 FACAO va posar el nom de Roberto G. Bayod, un reconegut carlista i ultradretà, a un Concurs Literari en Aragonés Oriental que es realitza anualment.

Reconeixement del català com a llengua

Segons les institucions acadèmiques

Partidaris

• La Promotora Espanyola de Lingüística considera català (en la seva varietat nord-occidental) a les parles de la Franja.
• Ethnologue indica que es parla català a Aragó però sense determinar exactament on, i a l'hora de llistar els municipis aragonófonos no inclou els de la Franja.
• Consell Superior de Llengües d'Aragó creat en 2009 amb la Llei de Llengües i desaparegut en 2012 amb la nova Llei.

Segons enciclopèdies

• La Gran Enciclopèdia Aragonesa especifica la regió on es parla, si bé reconeix que chapurriau és la forma amb la qual popularment es coneix al català d'Aragó
• L'Enciclopèdia Catalana és encara més específica en delimitar la zona.

Segons acadèmics i experts

Dinou acadèmics de l'Acadèmies de la Història i de la Llengua Espanyola van signar un document a títol personal, no aprovat pels plens d'ambdues acadèmies, en el qual s'esmenta el català de la Franja, però no delimita en quines poblacions es parla el català:

«

Los firmantes, miembros de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asunto, científicamente aclarado desde hace muchos años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas: Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer. Por todo ello, nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aún ásperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que, por su entera labor, merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro. Se hace fácil suponer que tras esas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia. Es culturalmente aberrante todo intento -como el que contemplamos- de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomática y cultural catalana, por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro del cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar tan relevante. Dámaso Alonso, Jesús Pabón, Antonio Buero Vallejo, Tomás Navarro, Pedro Laín Entralgo, José María Pemán, Vicente Aleixandre, Fernando Lázaro Carreter, Alonso Zamora Vicente, Salvador de Madariaga, Marqués de Lozoya, Miquel Batllori, Camilo José Cela, Rafael Lapesa, Manuel Alvar y José Antonio Maravall.

»

Els acadèmics consideren que a la franja d'Aragó es parla català, però no delimiten en quines localitats. En obres individuals d'aquests acadèmics es llegeix que la parla oriental de la zona aragonesa és un parla de frontera, fronterera entre Aragó i Catalunya i la majoria d'ells han escrit en les seves aportacions científiques que és un parla fronterera, de transició entre l'idioma aragonès i l'idioma català (vegin-se els manuals de Rafael Lapesar Melgar, Història de la Llengua Espanyola, Alonso Zamora Vicente, Dialectologia Espanyola, i Manuel Alvar López, El dialecte aragonès i Estudis sobre el dialecte aragonès).

Altres acadèmics i experts són:

• Carmen Alcover Pins (Mazaleón, 1952)
• Manuel Alvar López (Benicarló, 8 de juliol de 1923 – Madrid, 13 d'agost de 2001): filòleg, dialectólogo i catedràtic.
• María Luisa Arnal Purroy (Albelda): filòloga i professora.
• María Pilar Benítez Marco (Saragossa, 1964): doctora en Filologia Hispànica, professora i escriptora.
• Josep Galán Castañ (Fraga, 1948 - 2005): filòleg.
• Joaquín Costa (Montsó, 14 de setembre de 1846 – Graus, 8 de febrer de 1911): polític, jurista, economista i historiador.
• Javier Giralt Latorre (Barcelona, 1967): filòleg i professor.
• Antoni Griera Gaja (Sant Bartolomé del Grau, 1887 - 1973): eclesiàstic i filòleg.
• Günther Hänsch (1923): filòleg, catedràtic emèrit, ex-director del centre de llengües modernes de la universitat d'Augsburg.
• Antonia Martín Zorraquino (Saragossa, 1948): filòloga catedràtica.
• Héctor Moret Cuso (Mequinenza, 1958): filòleg i professor.
• Francho Nagore Laín (Saragossa, 1951): filòleg i professor.
• Juan José Licitades: antropòleg i professor.
• Artur Quintana i Font
• Carlos Ángel Rínxols Giménez
• Jean-Joseph Saroïhandy( Saint-Maurice-sud-Moselle, 13 de setembre de 1867 - París, 24 de juny de 1932): filòleg i hispanista.
• José Antonio Saura Rami (Eriste): filòleg.
• David Serrano Dolader: filòleg i professor.
• Ramón Sistac Vicén (Barcelona, 1958): filòleg i professor.
• Jesús Vázquez Obrador: filòleg i professor.

Institucions culturals

• Institució Fernando el Catòlic
• Institut d'Estudis Altoaragoneses
• Institut d'Estudis Turolenses
• Institut d'Estudis Catalans
• Institut d'Estudis Ilerdencs
• Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona
• Coordinadora de Centris d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)
  • Institut Ramon Muntaner

Entitats socials

• Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), formada l'any 2003 per:
  • Associació de Consells Locals de la Franja (ALF)
  • Centre d'Estudis Ribagorçans (CERIb)
  • Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC)
  • Associació Cultural del Matarraña (ASCUMA)
• Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
• Institució Cultural de la Franja de Ponent, fundada per ex-militants de ACPV, amb seu en Calaceite.
• Consello d'a Fabla Aragonesa
• Ligallo de Fablans de l'Aragonés
• Nogará
• Rolde d'Estudis Aragonesos

La ICF representa la principal agrupació cultural de defensa i promoció de la llengua i literatura catalana a la Franja. A diferència de la FACAO, la qual no ha aconseguit suports per part d'institucions culturals públiques aragoneses, el IEBC i CERIb han rebut el suport explícit de l'Institut d'Estudis Altoaragoneses i la ASCUMA d'Institut d'Estudis Turolenses. Les associacions pertanyents a l'ICF són els principals capdavanters de la reivindicació de la cooficialitat de la llengua catalana en l'Aragó oriental (o Franja oriental). A través de la premsa aragonesa i sobretot la comarcal i local han debatut contínuament amb FACAO quin havia de ser la consideració de les modalitats lingüístiques de l'est d'Aragó.

Detractors

El fet que en altres comunitats autònomes espanyoles es doni un conflicte lingüístic de semblant naturalesa ha provocat que els detractors de la unitat de la llengua catalana actuïn al unísono i estiguin coordinats, per això, FACAO rep suport i reconeixement dels seus treballs i tesis lingüístiques, culturals i històriques per part d'agrupacions, associacions, etc. sorgides a partir del conflicte lingüístic valencià, encara que cal matisar que el debat lingüístic en l'Aragó Oriental no aconsegueix les mateixes dimensions que a la Comunitat Valenciana, limitant-se actualment a reduïts grups que giren entorn de l'activitat cultural local i comarcal en aquest territori.

• Plataforma No Parlem Català, conformada al seu torn per altres entitats que apareixen al llarg d'aquesta classificació.
  • FACAO
  • Rolde Choben
• Real Acadèmia de Cultura Valenciana
• El Rat Penat (València)
• Acadèmi de sa Llengo Baléà
• Associacio Cultural Cardona Vives (Castelló de la Plana)
• Acadèmia d'Estudis Històrics Baleàrics
• Centre Cultural Mallorquí
• Plataforma en Defensa de Sa Llengo Balear

Segons les institucions públiques

Aragó

Dictamen de 1997

El dictamen d'una comissió especial d'estudi de les Corts d'Aragó sobre la política lingüística a Aragó va oferir les seves conclusions al novembre de 1997, en les quals s'al·ludia explícitament a l'existència a Aragó de tres llengües: el castellà, l'aragonès i el català.

Llei 2009

La Llei de Llengües d'Aragó de 2009 definia que els idiomes aragonès i català eren "llengües pròpies originals i històriques" d'Aragó. No obstant això, no declarava explícitament l'oficialitat d'aquests, tal com preveia que ho faria la llei de llengües segons disposava la Llei de Patrimoni Cultural Aragonés de 1999. Els inicis de la llei es remunten a l'any 2001 durant el govern de coalició PSOE-PARELL, l'avantprojecte del qual recollia en el seu annex II els municipis que es podrien declarar de parla catalana i segons la llei aprovada és tasca del Consell Superior de Llengües d'Aragó. miniatura|280x280px|En color taronja l'Aragó catalanòfon segons l'Avantprojecte de la Llei de llengües.. Est és el llistat dels municipis que es declaraven d'utilització predominant del català segons l'annex II de l'avantprojecte de Llei de Llengües de 2001:

• Província d'Osca: Albelda, Alcampell, Altorricón, Arén, Azanuy-Alins, Baells, Baldellou, Benavarri, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castillonroy, Estopiñán del Castell, Fraga, Isábena, Lascuarre, Laspaúles, Monesma i Cajigar, Montanuy, Peralta de Calasanz, Puente de Montañana, Sant Esteban de Llitera, Sopeira, Tamarite de Llitera, Tremuja, Torre la Ribera, Torrent de Cinca, Velilla de Cinca, Vencillón, Veracruz, Viacamp i Llitera i Zaidín.
• Província de Terol: Aguaviva de Bergantes, Aréns de Lledó, Beceite, Belmonte de San José, Calaceite, La la Canyada de Verich, Cerollera, La Codoñera, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, La Ginebrosa, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torre d'Arques, Torre del Compte, Torrevelilla, Valderrobres, Valdeltormo i Valjunquera.
• Província de Saragossa: Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza i Nonaspe.

Llei 2013

La Llei de Llengües de l'any 2013 va suposar una sèrie de canvis, sent un dels més importants el canvi de denominació d'aquests dialectes del català com a llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental.

Uns altres

El Centre del Llibre d'Aragó compta amb una Sèrie en Llengua Catalana amb llibres publicats per diversos autors.

Catalunya

La Generalitat de Catalunya també considera a la zona de la Franja com de parla catalana.

Espanya

• El Ministeri de Política Territorial deixa clar que es parla català, però no especifica on i es basa en els estudis realitzats pels governs d'Aragó i Catalunya

Moviments soci-polítics i partits polítics

• Partit dels Socialistes d'Aragó (PSOE)
• Chunta Aragonesista (CHA)
• Esquerra Unida d'Aragó (IU)
• Convergència i Unió (CiU)
  • Convergència Democràtica de la Franja (CDF): encara que independent, és considerat com CiU dins de la Franja
• Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
• Partit Popular de Catalunya (PP català)
• Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's)
• Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
• Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)

Tant des de Catalunya com la Comunitat Valenciana i les illes Balears diferents partits polítics d'ideologia nacionalista rebutgen amb la mateixa contundència a la FACAO que al blaverismo, en considerar-los instigadors del secessionisme lingüístic de la comunitat lingüística catalana.

• Partit Aragonés, diversos sectors del partit es van oposar a la Llei de Llengües de 2009.

Reben també el suport i reconeixement de partits polítics minoritaris principalment provinents del regionalisme aragonès i el blaverismo valencià, en la seva majoria sense representació parlamentària, encara que algun d'ells tenen regidors en diferents municipis de les seves respectives comunitats autònomes:

• Unitat Aragonesa
• Federació d'Independents d'Aragó
• La Veu Indpendiente d'Aragó
• Coordinadora d'Agrupacions i Partits Independents
• Va unir Valenciana (unit al Partit Popular)
• Coalició Valenciana (dissolt)
• Democràcia Nacional Aragó (aquest suport va generar crítiques entre els adversaris de FACAO a l'ésser un partit ultradretà encara que ni defensen les tesis de FACAO ni reconeixen l'"aragonès oriental")
• Va unir d'és Poble Baléà

Altres partits polítics

• Partit Popular, oposat a la Llei de Llengües.

Enquestes i opinions dels habitants

• La Declaració de Mequinenza demanava en 1984 el reconeixement del català a la Franja d'Aragó.
• L'Institut Aragonés d'Estadística va realitzar en 2003 l'Enquesta d'usos lingüístics a les comarques orientals d'Aragó.
• La Generalitat de Catalunya va realitzar en 2004 l'Estadística d'usos lingüístics a la Franja d'Aragó

Vegeu també

• Llengües d'Aragó

Referències

Enllaços externs

• Recopilació dels avals sobre el nom de la llengua
• El català a la Franja
• Origen de la paraula Chapurriau