Organització territorial d'Aragó

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:03, 15 set 2018 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Aragó basa la seva organització territorial en circumscripcions territorials més petites: 3 províncies —de Nord a Sud, Osca, Saragossa i Terol—, 33 comarques i 731 municipis íntegrament.[1][2][3]

Localització geogràfica d'Aragó a la Península Ibèrica

Aragó posseeix 47 645,8 km2 d'extensió, representant així el 8,6 % del total d'Espanya i el 1,5 % del territori de la Unió Europea.[4]

Entitats locals

El municipi és l'entitat local bàsica d'Aragó, dotada de personalitat jurídica, naturalesa territorial i autonomia per a la gestió dels seus interessos, segons el que es disposa en la Llei 7/1999, de 9 d'abril, d'Administració Local d'Aragó.

De la mateixa manera, també tenen la condició d'entitats locals d'Aragó les províncies —de Nord a Sud, Huesca, Zaragoza i Teruel—, les comarques, l'entitat metropolitana de Saragossa, les mancomunitats de municipis, les comunitats de vila i terra i les entitats locals menors.

Comarques

 
Mapa comarcal d'Aragó

Segons l'Estatut d'Autonomia d'Aragó:

« Las comarcas son entidades territoriales, constituidas por la agrupación de municipios limítrofes, vinculados por características e intereses comunes, fundamentales para la vertebración territorial aragonesa.[5] »

{{Citació|Las comarcas tienen a su cargo la prestación de funciones y servicios y la gestión de actividades de ámbito supramunicipal, representando los intereses de la población y territorio comarcales en defensa de una mayor solidaridad y equilibrio territorial.Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref>

Els moderns plantejaments de la comarcalització, encara que arrelats en antigues tradicions d'Aragó, sorgeixen en l'última dècada dels anys 60 com una conseqüència dels canvis socioeconòmics, especialment de poblament, esdevinguts en la mateixa. Els diferents treballs existents sobre el tema poden reunir-se en quatre grups, segons pretenguin delimitar comarques geogràfiques i naturals, socioeconòmiques homogènies, socioeconòmiques polaritzades, o bé obeeixin a exigències administratives.

Distribució de la població

La població aragonesa està molt desigualment repartida al territori, ja que la meitat resideix en el municipi de Saragossa; l'altra meitat està dispersa en pobles i ciutats que es troben, freqüentment, molt distants entre si i són d'escassa població. Així, no resulta un sistema ordenat d'assentaments urbans, pesi a la posició vertebradora que tenen algunes ciutats. Actualment existeixen 731 municipis a Aragó, dels quals, i amb l'excepció de Saragossa, només tres tenen més de 20 000 habitants; 21 més de 5 000 i 706 no aconsegueixen aquesta població en 2012.

N.º habitants N.º municipis Percentatge
20000> 20 000 4 0,55 %
0500020 000 – 5 000 21 2,87 %
010005 000 – 1 000 86 11,76 %
00999< 1 000 620 84,82 %

Vegeu també

Referències

  1. Error en el títol o la url.«».
  2. Falta indicar la publicació.
  3. Falta indicar la publicació.
  4. Error en el títol o la url.«».
  5. «Estatuto de Autonomía de Aragón, aprobado por Ley Orgánica 5/2007, de 20 de Abril». Boletín Oficial del Estado y Boletín Oficial de Aragón de 23 de abril,   [Consulta: 6 setembre 2012].