Aragonès de les Comarques Xurres

L'aragonès de les Comarques Churras (Alt Milers, Alt Palancia, Rincón d'Ademús, Els Serrans, Foya de Bunyol i Canal de Navarrés), era semblat la l'aragonès de les comunitats aragoneses i es va castellanitzar quedant #en restos que caracterizan l'actual castellà churro, amb un adstrato valencià que se suma als aragonesismes del substrato aragonès.

La presència de l'aragonès en les comarques churras es deu la repoblacions fetes amb aragonesos i navarresos en aquestes comarques interiors en l'Edat Mitja. La frontera entre l'aragonès i el català es pot explicar en la Serra de Espadán per les fronteres de la Diòcesi de Albarrazín-Segorb, i en Penyagolosa per la frontera entre la Comunitat de Teruel i el Regne de València. Les repoblacions amb aragonesos o amb valencians aragonesoparlants van continuar en el segle XVII després de ser expulsats els moriscos.

Els textos medievals en romance aragonès, dirigits la gent aragonesoparlant so uneixi prova que es parlava aragonès, però a la vegades s'escrivien en la ciutat de València per escribans que no eren necessàriament aragonesoparlants i també escrivien textos adrezatos als castellans de la Corona de Castella. Aquests textos combinen paraules de l'aragonès oriental comunes amb el català (bestiar), però sovint no presenten altra classe de lèxic o fonètica aragonesa i coincideixen amb el model castellà.

Una mostra de text adrezato a la població aragonesoparlant de les comarques churras és les ordinacions del Tribunal del ligallo de pastors de Segorb de 1312:Primerament, queremos e atorgamos que en el comienço d'aquel legaxo sean esleýdos dos homines buenos, jurados, los quales juren fer e tener e mantener el dito legaxo dentro un anyo primero venidero e contínuament complido, dentro el qual anyo que dos vegades faga fer [legaxo] en aquel tiempo que los conozerá que sea más provechoso, e que todos los pastores del término de Sogorbe sean tenidos de venir al dito legaxo; e los jurados deven leer los hordenamientos de juso escriptos, en presencia de todos los senyores de las cabanyas ho de los bestiares, e nombrar cada uno por su nombre.

I també un text de Segorb de 1429:Et por aquesto en los ditos nombres de la vna part. Et yo, María, muller quondam del dito defuncto, vecina del lugar de Viver, de la otra part. Scientment e de scierta sciencia la vna part de nos con la otra venjmos en diujsión, comjssión, partición, e amigable composición en e de todos los bienes, derechos e acciones assí sitios como mobles o por sí mouientes que en tiempo passado fueron e an stado comunes e jndiujsos entre el dito defuncto, padre de la dita Toda e mj, dita María, de la otra part por razón de la hermandat e jermanía entre mj, dita María, et el dito mj marido defuncto en el tiempo de nuestas nupcias ffeita la mjttat de los quales ditos bienes pertenesce e pertenescer debe e puede por derecho de herencia et succesión a los ditos Bartolomé Domjngo et Toda, legítimos succesores del dito defuncto (ROSA GÓMEZ CASAÑ, aproximación. doc.6 2 d'agosto de 1429

Lèxic

Actualment hi ha paraules pròpies del castellà de les comarques churras (que poden ser comunes amb el català valencià), i que pleguen la l'aquest de la comarca teruelana de Gúdar-Chabalambre; és el cas de dacsa ("blat de moro"). No podem saber si eren usuals quan se'n parlava aragonès, però en el cas de azagador ("cabanyera", sentit amb la pronunciació /asagadó/ en benasquès) sí, perquè es troba en els textos romances de la Comunitat de Teruel

Bibliografia

• (els) Vicente García Edo: Sogorb en ell siglo XIII. Excmo. Ayuntamiento de Sogorb, 1987.
• (els) Rosa Gómez Casañ: Aproximació a la història lingüística de l'Alt Palancia entre els siglos XIII i XVI. Ayuntamiento de Sogorb, 1988.
• (els) Natividad Nebot Calp: Toponímia de l'Alt Mijares i de l'Alt Palancia: estudio etimológico. Diputació de Castelló, 1991.
• (els) Cayetano Torres Forneixes: Sobre veus aragoneses usades en Sogorb (1903).[1]
• (els) Jose María Enguita Utrilla: Manifestaciones romances en els territoris medirionales de l'Aragó medieval. Aragó en la Edad Mitja XX (2008).

Vegeu també

• Aragonès de les comunitats aragoneses
• Churro