Lletera
Lletera, com a recipient, denomina a un conjunt d'atuells per transportar la llet, de molt diversa morfologia i grandària, encara que en general de forma cònica o cilíndrica.[1] També es va dir així a les cántaras de llet.[2][3][4]
Ús
Els estudis arqueològics, antropològics i etnogràfics permeten suposar que les lleteres de l'Antiguitat eren atuells o cubetes de fusta, com les d'ús popular per implicar l'aigua, sistema de transport que a les zones rurals d'Europa perduraria fins a començaments del segle xx. A Espanya, i de aquesta àmplia galeria de recipients i contenidors, i a més dels atuells com el càntir lleter, podrien esmentar-se peces més curioses, com la herrada, típica en les cultures de pasturatge (ovelles, cabres) i explotació de bestiar boví, com a recipient de munyiment. o la segella, comú des de Galícia al conjunt etnogràfic de les valls pirinenques, tant a Espanya com a França.[5][6]
Tradicionalment, la llet es recollia i distribuïa en baldis amb o sense tapa i un rosteix o altres tipus de recipients oberts, com els càntirs que transportaven les dones sobre el cap o els animals de càrrega en les seves acémilas; o bé es portaven en galledes penjant dels extrems d'un tipus lleuger de jou de fusta. Amb la industrialització de l'agricultura i el ferrocarril, els productors làctics van dissenyar diversos models de barrils, petites botes i similars recipients cilíndrics amb capacitat per uns 65 litres, que a partir de la dècada de 1850 es van anar substituint per contenidors metàl·lics.[7][8]
Tipologia i evolució
L'abundant iconografia dels recipients dedicats a l'explotació i comerç de la llet permet seleccionar una molt elemental mostra de l'evolució de les lleteres:
-
Il·lustració del "Tacuinum Sanitatis" (segle XIV). Biblioteca Casanatensis, Roma). -
Repartiment de llet en 1818. -
Sella de la Ria de Betanzos (Galícia). -
Tipus en el Museu Etnogràfic de Cantàbria. -
Lletera francesa del segle XIX, de pisa de Creil-Montereau. -
Lletera francesa, de metall esmaltat.
Referències
- ↑ Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2014). «lechera». Diccionario de la lengua española (23.ª edición). Madrid: Espasa. ISBN 978-84-670-4189-7.Plantilla:Cita drae
- ↑ Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2014). «cántaro». Diccionario de la lengua española (23.ª edición). Madrid: Espasa. ISBN 978-84-670-4189-7.Plantilla:Cita drae
- ↑ Error en el títol o la url.«». ceramologia.org.
- ↑ {{{títol}}}. Agrija Ediciones. ISBN 978-84-96191-07-9.
- ↑ Lizcano Tejado, Los barreros, p. 271.
- ↑ Error en el títol o la url.«». lavozdegalicia.es.
- ↑ [1]. IC Editoria. ISBN 9788416067343.
- ↑ [2]. Plaza y Valdés. ISBN 9789688566336.