Catedral de Sant Andreu

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:00, 3 oct 2018 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

La Catedral de Saint Andrews va ser, al seu moment, la major de tota Escòcia i, encara que en l'actualitat només queden en peus les seves ruïnes, pot deduir-se per la seva grandiositat l'enorme puixança que va tenir durant la seva època de major esplendor. Està localitzada a la població escosesa de Saint Andrews.

Història

Els seus orígens es remunten fins a l'any 742, quan les relíquies de l'apòstol Andreu (St Andrews), després patró d'Escòcia, van arribar a aquestes terres. Sobre una zona rocosa, just on avui es #alçar les ruïnes de la catedral, es va aixecar llavors l'església de St Mary on the Rocks, la primera de les tres que successivament anirien ocupant aquest lloc. El 1140 una comunitat de agustinos va fundar aquí mateix la seva pròpia església (església de St. Rules), l'alta torre del qual quadrada i aïllada encara es conserva i usa com a mirador de tot aquest lloc privilegiat sobre la costa escocesa. Finalment, seria ja l'any 1160 quan el Bisbe de Sant Andrews va promoure la construcció d'una gran catedral, les ruïnes de la qual són les que avui podem veure.

La seva construcció es va dur a terme al llarg de 158 anys, sent finalment consagrada en 1318. A partir d'aquí la seva història va ser molt agitada, passant per nombroses vicissituds. Així, en 1270 i per tant abans de la seva terminació, el seu costat oest va ser destruït pels efectes d'una galerna. Posteriorment va sofrir un important incendi en 1378, la qual cosa va obligar a la seva reconstrucció; i més endavant, en 1409 una altra tempesta va acabar amb el costat sud; com es veu, tempestes i vendavals que li efectaron molt directament a causa de la seva posició directa enfront de la costa oberta, en un paratge agrest i molt exposat a les inclemències naturals.

Però a més la catedral de Saint Andrews va ser víctima dels turbulentos moments viscuts a Escòcia durant el segle XVI amb motiu de la Reforma Protestant i la dura reacció del prevere John Knox, la qual cosa va donar lloc al fet que fos semiderruida. Després d'un temps en el qual es va dubtar sobre la possibilitat de la seva reconstrucció, a poc a poc les seves pedres es van anar utilitzant per a diferents obres civils en la pròpia localitat de Saint Andrews. Així, d'aquella catedral avui només queda una gran esplanada amb alguns murs en peus, un de les testeres frontals gairebé complet amb els seus dues altes torres als costats, i part del que va anar el seu claustre, d'estil gòtic.

Gran part del terreny es troba ocupat per un enorme cementiri, on antigues tombes de diferents grandàries i categories es distribueixen lliurement per onsevulla, donant lloc a un escenari impressionant que evoca la grandiositat d'aquesta catedral, en el seu moment la més gran d'Escòcia. La torre quadrada de l'antiga església de Sant Rule es conserva en relatiu bon estat i és visitable, amb unes vistes espectaculars des de la seva part superior, tant del penya-segat i la costa, com de les pròpies ruïnes de la catedral, de les ruïnes del proper castell, o de l'actual localitat de Saint Andrews.