Catedral de Santa Maria (Edimburg)
La Catedral de Santa Maria o la Catedral de la Verge Santa Maria (en anglès: St Mary's Cathedral) és una catedral de la Església Episcopal escocesa a Edimburg, Escòcia. Va ser construït a finals del segle XIX a l'oest de la Ciutat Nova d'Edimburg. La catedral és la visió del bisbe d'Edimburg, un dels set bisbes de l'Església episcopal, que forma part de la comunió anglicana. Dissenyat en estil gòtic per Sir George Gilbert Scott, la catedral està ara protegida com a edifici catalogat de la categoria A. i part del nucli antic i la ciutat nova d'Edimburg Patrimoni de la Humanitat.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Catedral anglicana o episcopal  | |||
| Arquitecte | George Gilbert, I Scott | |||
| Construcció | 21 maig 1874 | |||
| Obertura | 30 octubre 1879 | |||
| Dedicat a | Verge Maria | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat d'Edimburg (Escòcia) | |||
| Localització | Edimburg | |||
| ||||
| Edifici categoria A | ||||
| Data | 14 desembre 1970 | |||
| Identificador | LB27441 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | diòcesi d'Edinburgh | |||
| Religió | anglicanisme | |||
| Lloc web | cathedral.net | |||
Història
El 1689, després de la Revolució Gloriosa, el presbiterianisme va ser restaurat en lloc de l'episcopat a l'església nacional d'Escòcia. La catedral de St Giles, Edimburg, tal com va ser llavors, va ingressar al ministeri de l'Església Establerta, el que va deixar que els episcopals quedessin sense una catedral d'Edimburg. Durant un temps, el residu episcopal d'aquella congregació es va adorar en un vell molí de llana, a prop de Carrubber's, prop del lloc de l'actual Església del Sant Paul. Això va ser utilitzat com a pro-catedral fins a principis del segle XIX, quan aquesta funció va ser servida per l'Església de Sant Pau a York Place. [2]
Finançament
La construcció original va ser a càrrec de Barbara i Mary Walker, germanes inferiors, proporcionant fons a aquest efecte a partir de 1873. Posseïen els voltants de Drumsheugh Estate i vivien a Easter Coates House, que encara sobreviu al nord de la catedral. Eren les nétes del reverend George Walker, ministre episcopal de l'antiga església de Meldrum (1734-1781). El seu pare, William Walker, va ser un advocat d'Exchequer, i un portador de la vara blanca d'Escòcia. William Street, proper, rep el seu nom. La seva mare era Mary Drummond, filla de George Drummond, sis vegades Lord Provost d'Edimburg i iniciadora de la Ciutat Nova.[3]
Disseny i construcció
La catedral va ser dissenyada per Sir George Gilbert Scott i la pedra de la fundació va ser posada el 21 de maig de 1874 pel duc de Buccleuch i Queensberry, la família de la qual havia estat recolzant l'episcopat escocès durant els cent anys anteriors. A l'interior de la pedra es va col·locar una ampolla que conté una còpia de l'escriptura de fiança, el directori d'oficines d'Edimburg, l'almanac d'Oliver i Boyd, diaris i monedes. En preparació per a l'obertura de la Catedral, s'havia format una congregació per adorar en una església de ferro temporal erigida al lloc ara ocupat per l'Escola de Cançons. A partir del 26 de maig de 1876, va ser ministrat pel degà, James Montgomery, i dos capellans, i va créixer ràpidament. La nau de la catedral va ser inaugurada el 25 de gener de 1879 i des d'aquest dia, s'han realitzat serveis diaris a la Catedral. Les espardenyes bessones a l'extrem oest, conegudes com "Barbara" i "Mary" després de les germanes Walker, no es van començar fins a 1913 i es van completar el 1917. L'arquitecte per a aquests era Charles Marriott Oldrid Scott, nét de Sir George. El constructor va ser Edwin C. Morgan.[4]
El retaule està dissenyat per John Oldrid Scott i esculpit per Mary Grant.[5]
Música
La catedral de St Mary és l'única catedral d'Escòcia per mantenir una tradició de serveis corals diaris amb coreografies procedents de la seva pròpia escola de cor. Va ser la primera catedral de Gran Bretanya a emprar noies en la triple línia i nois, en 1978, quan Dennis Townhill era organista i mestre de cor. El 2005, la catedral de St Mary es va convertir en la primera catedral de la tradició anglicana a tenir un cant femení alt en els serveis diaris. L'orgue del pare Henry Willis va ser construït el 1879.[6]
Es va fundar l'Escola de Música St Mary's per educar els seus corbates. Continua educant els coreògrafs de la catedral i ara és una escola de música especialitzada separada oberta a tots els alumne.[7]
Hi ha deu campanes originals a la torre central de la Catedral penjades per sonar el canvi, amb dues campanes més recentment incorporades. Van ser el do del primer degà de St Mary's, James F Montgomery. Les campanes van ser llançades per John Taylor & Co of Loughborough a relacions de pes definides per Lord Grimthorpe, que va ser un capdavanter líder de la seva època. Aquest és un dels pocs anells Grimthorpe que encara existeixen. Les campanes es van dedicar el 29 d'octubre de 1879.[8]
La Catedral acull diversos concerts clàssics durant el Festival anual de Fringe d'Edimburg.[9]
Organistes de la catedral
- T.H. Collinson
- 1878 Thomas Henry Collinson
- 1929 Robert Head
- 1958 Eric Parsons
- 1961 Dennis Townhill
- 1991 Timothy Byram-Wigfield
- 1999 Matthew Owens
- 2005 Simon Nieminski
- 2007 Duncan Ferguson
Memorials
- 1879–1897 James Montgomery
- 1897–1919 John Wilson
- 1920–1925 Edward Henderson
- 1925–1938 William Margetson
- 1938–1939 Logie Danson
- 1940–1944 David Dunlop
- 1944–1949 Ivor Ramsay
- 1949–1956 Hector Gooderham
- 1957–1967 Reginald Foskett
- 1967–1970 Patrick Rodger
- 1970–1990 Philip Crosfield
- 1990–2017 Graham Forbes
- Setembre 2017– John Conway
Artefactes
Sir Walter Scott's pew El banc de Sir Walter Scott es va traslladar a la Catedral el 2006. La seva primera ubicació va ser a l'església de Sant Jordi a York Place i després es va traslladar el 1932 a l'església de Sant Pau a través de la carretera quan es van unificar les dues congregacions i aquest últim es va convertir en sant Pau i St Georges.
Ubicació
La catedral es troba entre Palmerston Place i Manor Place al West End de New Town d'Edimburg. "West End - Princes Street" i "Haymarket" són les parades de tramvia més properes que ofereixen els tramvies d'Edimburg.
Referències
- ↑ «Cathedral Church of St Mary (Episcopal)». Historic Scotland.
- ↑ 2,0 2,1 «St Mary’s Episcopal Cathedral». Edinburgh World Heritage. Edinburgh World Heritage. [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ Dictionary of British Sculptors
- ↑ Dictionary of British Sculptors
- ↑ Dictionary of British Sculptors
- ↑ http://www.scotland.anglican.org/new-provost-st-marys-cathedral-edinburgh/
- ↑ http://www.scotland.anglican.org/new-provost-st-marys-cathedral-edinburgh/
- ↑ http://www.scotland.anglican.org/new-provost-st-marys-cathedral-edinburgh/
- ↑ http://www.scotland.anglican.org/new-provost-st-marys-cathedral-edinburgh/