Grausí

L'Aragonès grausí és la parla local aragonesa que es parla a Graus (Osca). És una de les varietats del baix-ribagorçà millor conegudes.

Fonètica

Tot i que predomina la diftongació de les Ĕ i Ŏ curtes llatines, com és normal en aragonès, hi ha casos de no diftongació, com en altres localitats de Ribargorça Baixa occidental:

• Ben: bé
  
• Pedra: pedra.
• Den: dent
  
• Peu: piet
  
• Cova: cueva
  
• Bou: buei.
  

Com és normal en baix-ribagorçà els diftongs -en- del sufix -iello s'han simplificat en -illo:

• ixartillo, armilla, no obstant es conserva maciello.

Veiem -o final però és fàcil que sigui recomposada, perquè es troba en casos que l'aragonès general no en té.

• aviento, aiguazo, espantallo, anyo
  
• mano

No obstant es perd en algun cas darrere -ll-, seguint una tendència comuna amb el català que no es troba gaire en aragonès:

• batall ("batallo"), corcoll ("corcollo").
  

La -y- de la epentesi antihiàtica es conserva en sayeta.

Encara que la F- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

• abllá ("fablar"), iel, ígado ("figado"), ornillos ("forniellos").
  

Encara que a Ch- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

• hueves ("chueus"), hodías ("chodías"), harra ("charra").
  

Hi ha pocs exemples de conservació de les oclusivas ensordeixes intervocàliques latinas:

• Crepa.
  
• Batallá.
• Batall.
• Mallata.
  
• Trucador /trucadó/.
  

La -x- es conserva bé, i com és normal en ribagorçà és acompanyada d'una en:

• un coixo baixaba por una baixada con un faixo de buixos

La x- inicial és acompanyada d'una en- inicial en probables derivats de paraules llatines amb prefix ex-, com en belsetà i gistaví:

• ixambre, ixolomá, ixafegá.
  

I també en belatro cas com ixada < ASCIATA.

A -ll- que ve dels grups -LY-, -C'L-, -G'L-, etcètera...es conserva en molts casos, però també trobem sovint castellanismos fonètics:

• vieha ("viella"), cohé ("cullir", "agafar"), conseho ("consello"), muertihuelo, cehas ("cellas").

La -aneu- que prové dels grups llatins -CT-, -ULT- es conserva mal, i abunden els castellanismes fonètics:

• mucho ("muito"), cochilla, escuchá ("escuitar").
• ocho ("ueito"), leche ("leit"), noches ("nueitz"), fecho, encara que bi ha bell testimonio de fei (forma baixo-ribagorzana de feito).

Com hi ha dobleu de formes genuïnes i castellanitzades, hi ha casos de rearagonesización incorrecta amb xeada, (des del punt de vista dels que no reconeixen l'aragonès, hiperdialectalismo):

• dixá/dehá, treballá/trabahá
• muixar en cuenta de mullar

Morfologia

L'article en els darrers anys coincideix amb el castellà, però és domentau l'ús antic del, els, i la. Pot contreure #es amb la preposició per: pol camí, pola plaça.

L'ús de tot es redueix a quan va darrere de l'infinitivo, en els altres casos es digueu to, i 'to pot emplegarse per tots els geners i nombres:

• te lo voi a 'spllicá tot
• to la semana, to las cosas.

El pronom personal ells de l'aragonès general és en grausí ells, és analògic d'ell.

Hi ha verbs que en grausino i en català són de la conjugació en -anar i en castellà en -ell:

• cosí, atreví, chenerals en aragonés.
• tení, querí que contrastan con l'aragonés cheneral tener, querer.

Hi ha molts infinitivos de la conjugació en -ar transformats en -iar:

• obriá, mezcliá, femiá, propulsiá

Hi ha falta de diftongació en les formes rizotòniques d'algun verb, per analogia, fet comú en baix-ribagorçà:

• Tos rogo, Mos recorda.

El diminutivo -et a vegades perd la -t final:

• barranquet, balsonet
• coralé, brazolé, banqué

Lèxic

El lèxic català representa fins un 4 %:

• asquena, patamoll, filosa, sillón

Hi ha paraules típiques de Graus i redolada:

• mirondiá, rafollada, susoído, torán

Però cada vegada són més comunes els castellanismos, tant els fonètics (que ja n'hem parlat), com els lèxics.

Bibliografia

• (els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando el Católico, 1998.

Vincles externs

• Diccionario Grausín.
• Poemes en grausino de Luisón de Ferro