Església de la Immaculada (la Seu d'Urgell)

L'Església de la Immaculada, actualment Sala Immaculada és una sala d'actes de la Seu d'Urgell tot i que sovint és anomenada església o capella pel seu passat eclesiàstic.

Infotaula edifici Església de la Immaculada o Sala Immaculada
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle XVIII
Construcció	XVIII Mitjan
Ús	sala d'exposició
Característiques
Estil arquitectònic	Barroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Localització	Placeta de les Monges, 13
42° 21′ 29″ N, 1° 27′ 36″ E
BCIL
Identificador	IPAC: 25282
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 25282

Història i descripció

És una església de planta de creu grega, amb cúpula sobre el creuer que està emmarcat per vuit columnes amb capitell corintis. Els braços són coberts per volta de canó. Damunt del braç oriental, sobre l'entrada principal, hi ha el cor al qual s'hi arriba per una escala que queda dins d'una cambra oberta al sud. A la banda nord, hi ha una altra cambra simètrica. Aquestes dues cambres articulen la façana principal que consta d'una porta amb falses columnes corínties que suporten un fris motllurat sobre el que hi ha un frontó, i més amunt un nínxol. L'interior s'il·lumina gràcies a un ull de bou, que a l'exterior és voltat per una motllura circular i emmarcat per un arc que es remata amb un segon frontó motllurat. A l'església s'hi pot accedir des de la part de clausura del convent hi ha un balcó tancat amb gelosies. Abans comunicava amb l'oratori del Carme, del casal dels Infants Orfes.

La façana principal de l’antiga església de la Immaculada tanca per ponent la placeta de les Monges, situada per sobre de la plaça del Carme.

Per iniciativa del bisbe urgellenc Simeó de la Guinda y Apeztegui, l’any 1722 es va fundar a la Seu d’Urgell el convent de l’Orde de les Religioses de Nostra Senyora de la Companyia de Maria. Les monges havien d’assumir l’educació de les nenes i noies de la diòcesi.

L’església del convent, consagrada l’any 1730, té planta de creu grega amb els quatre braços coberts amb volta de canó, units al creuer central a una cúpula semiesfèrica amb una llanterna central. A la part alta dels braços laterals s’hi obren tribunes cobertes amb gelosies de fusta per tal de preservar la clausura de les monges durant els serveis religiosos.

L’any 2003 el convent va finalitzar la seva activitat i es va procedir a una acurada rehabilitació i la reconversió del temple en espai per a usos públics. Es tracta de l'antiga capella de l'escola de l'Estonnac. Recentment ha estat restaurada com a Sala de conferències, concerts i altres activitats de petit format. La Sala, amb capacitat per a 100 persones, està equipada per a projeccions i disposa de wi-fi.

Acte commemoratiu de l’antic Col·legi Lestonnac

Diumenge dia 13 de novembre, a l’antiga Capella de la Immaculada de La Seu d’Urgell, transformada en Sala d’actes per l’Ajuntament, va tenir lloc l’inici oficial dels actes de commemoració dels gairebé 300 anys de servei a la ciutat de La Seu d’Urgell de les Monges de la Companyia de Maria al Col·legi Lestonnac, acte que va ser promogut per un grup d’antics alumnes i professors. Van participar a l’acte l’Arquebisbe d’Urgell, l’Il·lm. Sr. Alcalde de la ciutat, Sr. Albert Batalla; la Mare Soledad Diloy de la Companyia de Maria; la Sra. M. Carme Ribó, Regidora de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i la Sra. Carme Rovira, exalumna del Col·legi i impulsora d’aquest homenatge, que va comptar amb la col·laboració de Julio Quílez, Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Al seu parlament Mons. Vives va agrair la iniciativa promoguda per la Sra. Carme Rovira i recolzada per l’Ajuntament de la ciutat de La Seu d’Urgell de commemorar i agrair la presència de les Monges de la Companyia de Maria a la ciutat de La Seu d’Urgell durant 278 anys (van arribar el gener de 1722 i en van marxar el 2000) subratllant com la seva presència havia estat importantíssima en el territori pirinenc, treballant per l’educació de les noies oferint-los un futur basat en l’educació i la formació cristiana.

Mons. Vives va destacar el paper que les Monges de la Companyia de Maria van desenvolupar per tal de reforçar i vertebrar el país català després de la guerra del 1714 i com la seva presència a la ciutat de La Seu d’Urgell durant gairebé 300 anys va fer que moltes noies dels pobles del Pirineu català poguessin gaudir d’una alta educació i coneixements que els van permetre obrir-se camí. L’Arquebisbe animà els presents a no perdre mai la memòria històrica i a no tenir “alzheimer històric” sinó saber recordar i agrair el nostre passat per tal de viure el nostre present i projectar-nos envers el futur. I mostrà la seva satisfacció perquè la ciutat de La Seu d’Urgell sabés valorar la significació històrica que la presència de les Monges va tenir per a la ciutat. Finalment, Mons. Vives, com a successor apostòlic del bisbe Simeó de Guinda que les va anar a cercar a França, va mostrar-se orgullós del seu antecessor, gran estimador i valedor de les Monges que volgué ser enterrat a la Capella de la Immaculada del Col·legi.

L’acte continuà amb una visita a les instal·lacions actuals de l’antic Col·legi, on hi ha instal·lades nombroses institucions educatives de la Ciutat, i amb la projecció d’un documental sobre la història del Col·legi de la Companyia de Maria a La Seu d’Urgella la Sala Sant Domènec. Un dinar de germanor va cloure la joiosa commemoració, que havia començat el dissabte anterior amb l’Eucaristia a la Catedral, presidida per Mn. Xavier Parés.