Crataegus mexicana
Crataegus mexicana, coneguda comunament com manzanita, poma d'Índies, poma xilena, és un arbust o arbre fruiter petit nadiu de Mèxic i algunes zones de Guatemala. També ha estat introduït al llarg dels Andes.[1] Es conrea pel seu fruit, el tejocote.
Classificació i descripció
Crataegus prové del grec “kratos” que significa duro. És una espècie que pertany a la família de les Rosaceae. Tejocote, coneguda també com manzanita i poma d'Índies. És un arbre espinós de fins a 10 m d'altura, les espines es troben en el tronc i les seves branques, la seva escorça és de color gris vermellosa, es desprèn en tires. Les fulles són semiperennes, ovals o en forma de diamant de 4 a 8 cm de llarg amb marge serrat, amples en la part mitjana i en els extrems, estretes de vora dentada. Les flors són hermafroditas, solitàries, es presenten en forma d'umbel·les terminals amb 2 a 6 flors amb pètals blancs. El fruit és un pom semblant a una petita poma de color groc-ataronjat d'1 a 2 cm de diàmetre, les llavors són llises i de color cafè, envoltades per un os llenyós.[2] En madurar a la fi de l'hivern, poc abans de la nova floració, va adquirint tonalitats que varien del groc-ataronjat a l'ataronjat-vermellós.
Distribució
És originari de Mèxic. Està distribuït en la major part de les zones muntanyenques del país, sobretot en l'eix neovolcánico (des de l'estat de Veracruz fins a l'estat de Jalisco), la Serra Mare Oriental (entre els estats d'Hidalgo, Tamaulipas, Sant Luis Potosí, Coahuila i Nou León), la Serra Mare del Sud (Serra d'Oaxaca i Guerrero) i els alts de Chiapas. Es troba també a Centreamèrica fins a Equador i ha estat introduïda al llarg dels Andes i a Sud-àfrica.[3]
Ambient
Habita en clima temperat, entre els 1000 i fins als 3500msnm. Planta conreada en horts familiars i creix a les ribes dels camins, associada a vegetació pertorbada de bosc mesòfil de muntanya, de encino, de pi i mixt de encino-pi, a més de bosc tropical caducifoli. Habita en vessants de turons amb topografia escarpada (60 % d'arracada) en barrancas i a les zones de cultiu. Li afavoreixen els sòls àcids i francs.[4]
S'adapta a gran diversitat de sòls, amb pluja anual de 600 a 1,200 mil·límetres, amb temperatures mitjanes de 15 a 18°C, mínimes de -5 °C i màximes de 40°C, tolera sequeres i inundacions i per la seva rusticidad és resistent a les plagues i malalties.
Estat de conservació
No es troba amenaçada ni sota protecció. Comunament es troba en la seva forma silvestre i conreada, existeixen ja varietats seleccionades per a la producció comercial que afavoreixen la producció i la qualitat del fruit, amb grans oportunitats de proveir la demanda de fruita fresca i proveir a la agroindustria. S'estima que a Mèxic existeixen 700 hectàrees plantades amb tejocote. Les entitats amb major participació en la producció són Pobla (89 %), Oaxaca (2.7 %), Estat de Mèxic (2.3 %), Jalisco (2.2 %), Districte Federal (1.8 %), Chiapas (1.3 %) i Zacatecas (1 %).
Usos
Aliment
Els fruits d'aquesta espècie són aromàtics i de bon sabor, molt benvolguts pel seu contingut de vitamina C. A Mèxic, el tejocote es emplea tradicionalment en la confecció i decoració dels altars o ofrenes de Dia de Morts, sobretot a l'alta Vall de Pobla (Huejotzingo-Calpan). A més s'usa en les Posades dins de les piñatas, en l'anomenat aguinaldo (conformat per tejocotes, mandarines i cacahuates); així com en la preparació del tradicional ponche de fruites nadalenc.
La infusió preparada amb els seus fruits és un remei tradicional per prevenir malalties respiratòries.
Industrial
L'alt contingut de pectina en els seus fruits es processa per a la seva utilització en la indústria alimentària, cosmètica, farmacèutica, tèxtil i metal·lúrgica. La fusta, dura i compacta, s'utilitza com a llenya i per fabricar eines de mà.[5] Les fulles, brots i fruits tenen també ús forrajero.
Taxonomia
Crataegus mexicana va ser descrita pel botànic suís Augustin Pyrame de Candolle.[6]
La paraula "tejocote" prové del náhuatl texocotl. Es compon de tetl, "pedra"; i xocotl, "fruit agridulce" (= "fruit agridulce dur com a pedra").[7]
Enllaços externs
- Enciclovida té un article sobre Crataegus mexicana[1].
- Naturalista[2].
- enllaç=|alt=|20x20px Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre Crataegus mexicana.
- enllaç=|alt=|18x18px Wikispecies tiene un artículo sobre Crataegus mexicana.
Referències
- ↑ Phipps, J.B., O’Kennon, R.J., Lance, R.W. (2003). Hawthorns and medlars. Royal Horticultural Society, Cambridge, U.K.
- ↑ Vázquez-Yanes, C., A. I. Batis Muñoz, M. I. Alcocer Silva, M. Gual Díaz y C. Sánchez Dirzo. 1999. Árboles y arbustos potencialmente valiosos para la restauración ecológica y la reforestación. Reporte técnico del proyecto J084. CONABIO - Instituto de Ecología, UNAM.
- ↑ Nuñez Colin C.A., Escobedo López D., Hernández-Martínez M. A. y Ortega Rodríguez C. 2012. Modelos de las zonas de adecuadas de adaptación del tejocote (Crateagus mexicana), por efecto del cambio climático. Agronomía Mesoamericana 23(2):241-246
- ↑ Error en el títol o la url.«». Atlas de las Plantas de la Medicina Tradicional Mexicana.
- ↑ Conabio (Mexico) species profile
- ↑ Bentham, p. 10.
- ↑ Error en el títol o la url.«».