Casa de Loiola

La casa o casal de Loiola és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de ser parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carlos I d'Espanya.

Família molt antiga de parents majors del bàndol de Oñaz que va habitar en Loyola (Azpeitia), tenien la seva casa solar i Palacio en aquesta vila. Era casa de Parents Majors i del bàndol oñacino, i casa solar molt coneguda i de la primera estimació i antiguitat de la província de Guipúscoa.

Per la línia genealògica és descendent directe de la casa de Balda, la casa de Butrón, la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, León, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia dels Capetos de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, la casa de Normandia i la casa de Uppsala.

Genealogia de la casa de Loyola

Casa Torre dels Oñaz i Loyola

• Lope de Oñaz, va viure en temps del rei Alfonso VIII de Castella prop de l'any 1180 i és el més antic senyor d'aquesta casa.

• García López de Oñaz, fill de Lope de Oñaz. Va viure prop de l'any 1221.

• Lope García de Oñaz, I senyor de la casa de Loyola pel matrimoni amb Inés de Loyola, primera senyora coneguda del solar de Loyola prop de l'any 1261

• Inés de Loyola, II senyora de la casa de Loyola i senyora de Oñaz, va contreure matrimoni amb Juan Martínez de Oñaz, el mateix que va signar l'escriptura de 6 de maig de 1319 sobre els molins de la casa de Emparan i va acabdillar en les guerres de bàndols a les hosts oñacinas en l'assalt i crema de la casa de Balda, en què van morir Juan Martínez de Balda, II senyor de la casa de Balda i el seu fill Pedro Ibáñez. La seva intervenció com a cap en aquest fet consta explícitament en la carta de perdó atorgada pel justícia en nom del rei a Guipúscoa, Juan Sánchez de Salgado, a favor del Concejo de Azcoitia, amb data 13 de febrer de 1319. Van néixer d'aquest matrimoni Juan Pérez de Loyola, que segueix aquesta línia, Gil López de Oñaz, que va casar amb la senyora de Larrea en Pasta, i altres cinc germans que van barallar en la batalla de Beotibar contra els navarresos i francesos al servei del rei Alfonso XI de Castella i un dels quals va fundar Loyola-Echea en la vila de Plasencia.

• Juan Pérez de Loyola, III senyor de la casa de Loyola i senyor de Oñaz. Va contreure matrimoni amb María Pérez de Loyola, va tenir per fills a Beltrán Yáñez, successor d'aquesta línia i a Juan Martínez de Loyola.

Escut primitiu casa de Loyola.

• Beltrán Yáñez de Loyola, IV senyor de la casa de Loyola i senyor de Oñaz. L'any 1394 el rei Enrique III de Castella li va cedir el patronat de l'església de Sant Sebastià de Soreasu de la vila de Azpeitia, que havia pertangut als cavallers templarios fins que en 1308 va passar a les mans del rei Fernando IV de Castella; aquest va donar el patronat de l'església al concejo de Azpeitia, i l'any 1394 el rei Enrique III de Castella ho va cedir a la casa de Loyola amb tots els seus drets. Va construir la Casa-Torre de Loyola, que per ordre del rei Enrique IV de Castella confirmada a Vitòria el 30 de març de 1457 va ser derrocada però només en la seva meitat igual que tots els castells senyorials de la província, conservant-se la part inferior de l'edificació, donant fi a les guerres de bàndols després de més de dos segles de lluites. Pels seus serveis va aconseguir el patronat de l'església Sant Sebastià de Soreasu de la vila de Azpeitia, per a si i els seus successors en 1397. Va contreure matrimoni amb Ochanda Martínez de Lete. Va atorgar testament en 1405 deixant a la seva esposa Ochanda, la meitat de la Casa-Torre de Loyola, novament edificada en una amb la casa de Lagareña i va instituir com a hereu al seu fill Juan Pérez de Loyola dels altres béns: la Casa-Torre de Loyola amb totes les seves terres, la casa de Oñaz, l'església Sant Sebastià de Soreasu i el dret de patronat, les ferrerías de Barrenola i Aranáz i la meitat del deute que li devia el senyor de la casa de Emparan i altres parents.

• Juan Pérez de Loyola, V senyor de la casa de Loyola i senyor de Oñaz. Sent encara molt jove d'edat va partir a la guerra i morint en combat sense deixar descendència, succeint-li la seva germana Sancha Yáñez de Loyola.

• Sancha Yáñez de Loyola, VI senyora de la casa de Loyola. Va contreure matrimoni en 1413 amb Lope García de Lazcano. Van ser pares de: Juan Pérez de Loyola, que segueix aquesta línia; Ochanda casada amb Juan de Oyanguren; María Urtayzaga casada amb Martín García de Anchieta; Inés casada amb Juan Ochoa de Emparan; Marina casada amb Juan Pérez de Vicuña; María casada amb Iñigo Ibáñez de Aurgasti; Teresa i Beltrán.

• Juan Pérez de Loyola, VII senyor de la casa de Loyola. Va contreure matrimoni en 1438 amb Sancha Pérez de Irarraga (o Iraeta). Van ser els seus fills: Beltrán Yáñez de Loyola, successor d'aquesta línia; María López casada amb Juan Pérez de Ozaeta, i Catalina casada amb Juan Martínez de Emparan, III senyor de la casa de Emparan. En 1456 Juan Pérez de Loyola va subscriure el famós desafiament dels Parents Majors a les viles de Guipúscoa, sofrint el consegüent desterrament al fet que els va condemnar el rei Enric IV de Castella per quatre anys per a la vila de Ximena.

Escut d'Armes de la casa de Loyola i Oñaz.

• Beltrán Yáñez de Oñaz i Loyola, VIII senyor de la casa de Loyola, va contreure matrimoni amb Marina Sáez de Licona i Balda, filla de Martín García de Licona, conseller del rei Enrique IV de Castella i María Sáez de Lastur i Balda, IX senyora de la casa de Balda de la vila de Azcoitia. D'aquest matrimoni van néixer: Juan Pérez que va barallar en les guerres de Nàpols i va perdre en elles la vida; Martín García, que segueix aquesta línia; Beltrán que també va morir en les guerres de Nàpols; Ochoa que va morir en Azpeitia; Hernando que va passar a la conquesta de les Índies Occidentals i va morir en terra ferma; Pedro López clergue i rector de l'església parroquial de Sant Sebastià de Soreasu en Azpeitia; Iñigo després conegut com a Sant Ignacio de Loyola fundador de la Companyia de Jesús els membres de la qual són coneguts com a jesuïtes; Magdalena casada amb Juan López de Gallaiztegui i Ozaeta; Marina casada amb Esteban de Aquerza, tronc dels Irarragas i Idiáquez de Azcoitia; Catalina casada amb Juan Martínez de Lasao; Petronila casada amb Pedro Ochoa de Arriola, veí de Elgoibar pares de Marina Sainz de Arriola que va assistir al seu sant oncle a l'hospital de la Magdalena en Azpeitia i María. Amb aquesta descendència va morir Beltrán Yáñez de Oñaz i Loyola el 23 d'octubre de 1507.

Sant Ignacio de Loyola (1620-1622) per Pedro Pablo Rubens, Museu Norton Simon de Pasadena.



El pintor va representar al sant amb un libroen el que es llegeix el lema jesuita Ad maiorem Dei gloriam.

• Martín García de Oñaz i Loyola, IX senyor de la casa de Loyola, va contreure matrimoni amb Magdalena de Araoz, dama de la reina Isabel I de Castella. Va ser fundador del mayorazgo de Oñaz i Loyola en 1536. Va militar en diferents guerres contra els francesos. Van ser els seus fills: Beltrán Ibáñez que segueix aquesta línia; Juan López; Millán García que va ingressar en 1551 en la Companyia de Jesús; Magdalena casada amb Juan López de Amézqueta, senyor d'aquesta casa i les de Alzaga i Yarza; María Vélez casada amb Juan Martínez d'Olano en Azcoitia, pares de Catalina que va casar amb Domingo Pérez de Idiáquez, secretari del Consell d'Ordres; Magdalena casada amb el comptador Juan Martínez de Olozaga; Pedro García; Catalina; Usoa; Marina Sáenz dels qui només es coneixen els noms pel testament del seu pare Martín García de Oñaz i Loyola, i Martín García casat amb María Nicolás de Oyanguren, el fill del qual va ser Martín García Óñez de Loyola, cavaller de l'ordre de Calatrava, governador i capità general de Xile, que va participar en gran part en la conquesta del Perú.

Martín García Óñez de Loyola, Governador de Xile.

Martín García Óñez de Loyola va contreure matrimoni amb la princesa inca Beatriz Clara Coya, filla del rei inca Sayri Túpac i la princesa inca Cusi Huarcay.

Retrat de Beatriz Clara Coya i el seu espòs Martín García Óñez de Loyola. Detall d'un quadre existent a l'Església de la Companyia (Cuzco)

D'aquest matrimoni va néixer Ana María de Loyola Coya, a qui el rei Felipe III d'Espanya concedís el títol de marquesa de Santiago d'Oropesa. Ana María de Loyola Coya va contreure matrimoni amb Juan Enríquez de Borja, fill d'Elvira Enríquez d'Almansa, marquesa de Alcañices, i d'Álvaro de Borja i Castro, fill de Sant Francisco de Borja.

Retrat d'Ana María de Loyola Coya i el seu espòs Juan Enríquez de Borja. Detall d'un quadre existent a l'Església de la Companyia (Cuzco).

• Beltrán Ibáñez de Oñaz i Loyola, X senyor de la casa de Loyola. Va contreure matrimoni en 1538 amb Juana de Recalde. No va tenir successió masculina, extingint-se així en ell la varonía de Loyola. Van ser les seves filles: Lorenza de Oñaz i Loyola, successora; Magdalena de Oñaz i Loyola casada amb el comendador Pedro de Zuazola, cavaller de l'ordre de Santiago, patró de Santa María la Real de Azcoitia i senyor de la casa de Floreaga. Van tenir per fill i successor a Matías casat amb Ana de Izaguirre i a Pedro de Zuazola i Oñaz Loyola que va succeir a la casa de Loyola en extingir-se la descendència de Lorenza de Oñaz i Loyola.

• Lorenza de Oñaz i Loyola, XI senyora de la casa de Loyola. Va contreure matrimoni en 1552 amb Juan de Borja i Castro, fill de Sant Francisco de Borja. Van ser les seves filles: Leonor, successora, casada amb el comte d'Oliva Pedro de Centellas i Borja, no van deixar descendència i Magdalena, casada amb Juan Pérez de Viver, comte de Fuensaldaña, va heretar a la seva germana Leonor i igual que ella no va deixar descendència morint en 1626.

• Pedro de Zuazola Oñaz i Loyola, XII senyor de la casa de Loyola. Va ser fill de Matías de Zuazola i Ana de Izaguirre, va succeir al mayorazgo de la casa de Loyola a la mort de Magdalena, comtessa de Fuensaldaña qui no va deixar descendència. Va contreure matrimoni amb María de Eguiguren i va tenir per fill i successor a Matías Ignacio de Zuazola Floreaga Oñaz i Loyola, cavaller de l'ordre de Calatrava. Est va contreure matrimoni en 1650 amb Ana de Lasalde i va morir en 1676, deixant per fill únic a José Ignacio de Zuazola Oñaz i Loyola, cavaller de l'ordre de Santiago, que va morir en 1677 sense deixar fills quedant extingida la descendència de Beltrán Ibáñez de Oñaz i Loyola, X senyor de la casa de Loyola, el nebot de Sant Ignacio de Loyola.

Ana María de Loyola i Coya, I marquesa de Santiago d'Oropesa, esmentada anteriorment en aquesta genealogia, va casar amb Juan Enríquez de Borja i va tenir per fill i successor a Juan Enríquez de Borja i Almansa, II marquès de Santiago d'Oropesa. Est va contreure matrimoni amb Juana de Velasco i Guzmán, van ser pares de Teresa Enríquez de Velasco i Loyola, hereva de tots dos títols i esposa legítima de Luis Enríquez de Cabrera i Álvarez de Toledo, VIII duc de Medina de Rioseco la que en extingir-se la descendència de Beltrán Ibáñez de Oñaz i Loyola en 1677, va entrar a posseir la casa de Loyola. En 1681 va cedir aquest il·lustre solar a la reina Mariana d'Àustria, per a la fundació del suntuoso col·legi de la Companyia de Jesús. En memòria d'aquesta cessió, es llegeix en un dels murs de l'edifici la següent làpida:

Retrat de Mariana d'Àustria, per Diego Velázquez (1652). Oli sobre llenç, 231 × 131 cm, Kunsthistorisches Museum de Viena.

«

"Los Excelentísimos Señores D. Luis Enriquez de Cabrera y D.ª Teresa Enriquez de Velasco, su mujer, marqueses de Alcanizas y Oropesa, dueños poseedores de la venerable casa solar y mayorazgo de Loyola, en que nació el glorioso Patriarca San Ignacio, fundador de la Compañía de Jesús, cedieron libre y espontáneamente la dicha casa a la Serenísima Señora doña María Anna de Austria, Reina madre de Hespaña, para fundar en ella este Colegio Real de la Compañía. Año de 1681."

»

Escut d'Armes

Les armes de la casa de Loyola de la vila de Azpeitia, ostenta una caldera suspesa amb dos llops rampants a banda i banda, en camp de plata. Els llops, en heràldica, simbolitzen llanço en la guerra. Se solen aplicar al cognom López. Convé recordar que Sant Ignacio va signar en la seva joventut “Iñigo López de Loyola”. El calder podria donar a entendre les riqueses i la bona situació econòmica de la família Loyola. El solar de Loyola, encara que menys antic que el de Oñaz, gaudia de “majors rendes i possessions”, segons el jesuïta Antonio Arana, que al segle XVII, va explorar els arxius de la família. El rei Juan I de Castella va concedir a Beltrán de Loyola, en 1377, “dos mil maravedíes de juro d'hereteu”, doncs els senyors de Loyola “es emplearon tots en el servei dels reis de Castella”

El nom Loyola ve dels llops i l'olla que apareixen en l'escut de la casa solar del mateix nom “lupus in olla” (llops en olla). Sobre la porta ogival de la Casa-Torre de Loyola, es troba la pedra amb l'escut la família Loyola, en la qual apareix esculpida una olla suspesa del llar i, a banda i banda de la mateixa dos llops “rampants”, en camp de plata.

Posteriorment, l'escut de la família Loyola va ser partit en dues casernes que representen els dos llinatges principals, els Oñaz i Loyola que concorren en Sant Ignacio de Loyola. Avui dia aquest escut és la insígnia universal dels exalumnos dels col·legis Jesuïtes. En aquest escut, la primera caserna és dels Oñaz, per ser el solar més antic. Té set bandes diagonals de gules, d'esquerra a dreta, sobre camp d'or. Les set barres simbolitzen a “set germans que van participar en 1321 en la batalla Beotibar, en la qual uns pocs guipuscoans al comandament de Gil López de Oñaz Loyola van derrotar a les tropes dels navarresos i francesos, capitaneados per Ponce de Morentaina. En recompensa el rei Alfonso XI de Castella els va concedir les set bandes vermelles sobre or.

Vegeu també

• Casa de Balda
• Casa d'Emparan

Bibliografia

• PÉREZ, R. (1891). La Santa Casa de Loyola, De la Companyia de Jesús, Estudi Històric Il·lustrat, Impremta del Cor de Jesús, Bilbao.
• DE GUERRA, JC (1928). Assaig d'un padró històric de Guipúscoa. Segons l'ordre de les seves famílies pobladores, Joaquín Muñoz-Baroja, de la primitiva Casa Baroja.
• DE GUERRA, JC Il·lustracions genealògiques dels llinatges vascongados continguts en les Grandeses d'Espanya compostes per Esteban Garibay Apèndix Segon, corresponent als capítols III i VIII.
• DE GUERRA, JC Il·lustracions genealògiques dels llinatges vascongados continguts en les Grandeses d'Espanya compostes per Esteban Garibay. Apèndix Cinquè. Corresponent al Capítol VI., Successió continuada dels Senyors de Balda i d'algunes línies rectes descendents de la mateixa casa a Guipúscoa.
• DE GUERRA, JC Il·lustracions genealògiques dels llinatges vascongados continguts en les Grandeses d'Espanya compostes per Esteban Garibay, cronista del catòlic rei Felipe II, fidelment copiades dels seus manuscrits inèdits que es conserven originals en la Real Acadèmia de la Història i anotades amb addicionals per l'Acadèmic vas correspondre. Capítol VI. Llinatge de Balda. Tom 6 – Títol 11.