Casal d'Aragó-Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en que es nombrat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseit dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell, que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre del 1413. Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat en múltiples localitzacions fins que, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433 amb sospites d'haver estat assassinat a la presó. Això suposà la fi de la dinastia d'Aragó-Urgell i també el fi del comtat d'Urgell que fou integrat a la Corona d'Aragó.[1]
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | dinastia família  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1328 | ||||
| Fundador | Jaume I d'Urgell | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1413 | ||||
La dinastia del Casal d'Aragó-Urgell té origen en el Casal de Barcelona essent-ne una branca menor, quart fill d'Alfons el Benigne.[1]
La casa comtal del Casal d'Aragó-Urgell fou una dinastia bastant important al Principat de Catalunya. Fou la més rica de la Corona catalanoaragonesa, ara sí, per davant del Casal de Barcelona i per tant davant el rei. Especialment el comte Jaume II d'Urgell, considerat l'home més ric de Catalunya i Aragó.[1]
Comtes del Casal d'Aragó-Urgell
| Nom | Període | Relació | Sepultura | Nota | Escut del Casal Aragó-Urgell |
|---|---|---|---|---|---|
| Alfons el Benigne | 1314-1328 | Marit de l'anterior | Enterrat a la Seu Vella de Lleida | Rei d'Aragó i comte de Barcelona. El comtat es manté independent. | 
|
| Jaume I | 1328-1347 | Fill de l'anterior | Segurament Barcelona | Inici del Casal Aragó-Urgell (Anomenat Jaume I d'Urgell) | |
| Cecília I | 1347 | Muller de l'anterior | |||
| Pere II | 1347-1408 | Fill de l'anterior | |||
| Jaume II | 1408-1413 | Fill de l'anterior | Mort al castell de Xàtiva | Fi del comtat i per tant del Casal Aragó-Urgell. Annexió a la corona. |
A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó - Catalunya - València el príncep castellà Ferran de Castella i d'Aragó, dit el d'Antequera (que passà a anomenar-se Ferran I d'Aragó, 1412 - 1416), qui, per línia materna, era nét de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El 1413, Jaume d'Urgell es rebel·là contra Ferran d'Antequera; dominada la revolta del comte d'Urgell, el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el condemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona.[1]
Altres personatges del Casal d'Aragó-Urgell
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Comtat d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 juny 2015].