Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (? - ?) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071-?) com a resultats dels seus matrimonis.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1048 ↔ 1053  |
| Mort | 1071 ↔ 1085 |
| Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Aragó (1063–1068) |
| Família | Casal d'Urgell |
| Cònjuge | Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063–1070) Guillem I de Cerdanya (1071–1085) |
| Fills | Pere I d'Aragó i Pamplona (  Sanç I d'Aragó i Pamplona) |
| Pares | Ermengol III d'Urgell i Adelaida de Besalú i Clemència de Bigorra |
| Germans | Ermengol IV d'Urgell i Sança d'Urgell |
Orígens familiars
Filla del comte d'Urgell; Ermengol III d'Urgell i Clemència de Bigorra filla de Bernat II de Bigorra.
Fou també germana del comte Ermengol IV d'Urgell (1056 - 1092) i germanastra de Sança d'Urgell que fou casada amb Hug II d'Empúries.
Matrimoni i descendents
Es casà, primeres núpcies, vers el 1065 amb Sanç I d'Aragó i Pamplona. Es divorciaren el 1071. D'aquesta unió nasqué:
- l'infant Pere I d'Aragó i Pamplona (1069-1104) que fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Es casà, en segones núpcies, vers l'any 1071 amb Guillem I de Cerdanya que fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona. D'aquesta unió no tingueren fills.