Teresa d'Urgell

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:18, 3 feb 2019 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Teresa d'Urgell (? - ?) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort de Cerdanya, Conflent i Berga, com a resultat del seu matrimoni.

Infotaula de personaTeresa d'Urgell
Biografia
NaixementDesprés de 1096 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBernat I de Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
ParesErmengol V d'Urgell Modifica el valor a Wikidata  i Maria Pérez Ansúrez Modifica el valor a Wikidata
GermansErmengol VI d'Urgell i Estefania Ermengol d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParentsPedro Ansúrez (avi matern) Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

Filla del comte d'Urgell; Ermengol V d'Urgell i María Pérez Ansúrez, filla de Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid.

Fou també germana del comte Ermengol VI d'Urgell, Major d'Urgell i Estefania Ermengol d'Urgell. El seu últim germà, Pere d'Urgell, deuria morí jove.

Matrimoni i descendents

Es casà amb Bernat Guillem I de Cerdanya, fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117). D'aquesta unió no tingueren fills. En morir sense successió el comtat de Cerdanya (juntament amb Conflent i Berga) es va integrar al comtat de Barcelona.[1]

Bernat Guillem i de Cerdanya

Va heretar el comtat de Berga a la mort del seu pare. A la mort del seu germà Guillem va heretar el comtat de Cerdanya. El 1111, a la mort de Bernat III de Besalú, s'oposà a la integració del comtat de Besalú al comtat de Barcelona, ja que el comtat de la Cerdanya tenia com a feu el de Besalú, Fenollet i el Vallespir. Tot i aquesta oposició, hi renuncià a favor del seu cosí germà i amic Ramon Berenguer III.

Referències

  1. Balaguer, Anna M. Història de la moneda dels comtats catalans. Anna M. Balaguer, 1999, p. 132. ISBN 8472834603.