Isabel d'Urgell (monja)

Isabel d'Urgell (? — 1434) fou una noble i infanta urgellenca que fou monja de Sixena per obligació del seu pare, el comte Pere II d'Urgell.^[1]

Bibliografia

Isabel d'Urgell no tenia vocació de monja, però el seu pare, el comte Pere II d'Urgell, s'hi va entossudir. Això sí, quan la va col·locar al monestir de Sixena, li va fer un regal espaterrant: un portapau d'or i esmalt. Aquesta peça seria la número 98 de la llista de béns reclamats per Aragó o, millor dit encara, la peça estel·lar de tot el fons, si no fos perquè va desaparèixer misteriosament el 1991 del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Algú se la va endur (no feia més d'un pam d'alçada) aprofitant el caos que hi havia en aquell moment al museu de Montjuïc, que estava en obres i treballava en precaris barracons. Un fosc robatori que no s'ha esclarit mai. Sixena és un cas ple d'ombres allargassades.

Però ni així s'ha estalviat la malmonjada Isabel d'Urgell, germana de Jaume II el Dissortat, el perdedor del Compromís de Casp, passar en un segon pla del litigi per l'art provinent del monestir. La seva caixa sepulcral és, en absència del portapau, l'obra més valuosa del conjunt que la justícia ha dictaminat que Catalunya ha de lliurar dilluns a les autoritats aragoneses. La seva i les de dues religioses més, Beatriu Cornel i Francisquina d'Erill, cognoms il·lustres d'una exultant noblesa catalanoaragonesa que sempre va tenir el cenobi de Sixena per un dels seus llocs mítics.