Regne de Romerike
El regne de Romerike o Raumarike és l'antic nom d'una regió històrica, al nord-est d'Oslo, antic regne de Noruega. Actualment la seva superfície correponde, aproximadament, a la província de Akershus.
Etimologia
La forma original en nòrdic antic va ser Raumaríki (també Raumafylki[1]), però el nom ha de ser molt més antic. El primer element és el genitiu plural de raumr ('persona de Romerike'), l'últim element és ríki ('regne'), (veure Ringerike i Ranrike). En l'Era víking era la part baixa de Glomma cridada Raumelfr ('riu dels raums'). L'historiador Jordanes ja havia denominat als habitants de la regió com raumariciae.[2]
Història
Abans de la unificació de Noruega per Harald I, Romerike era un regne independent que va tenir el seu moment de grandesa entre els segles V i VII. Jordanes va escriure en el seu Getica sobre una tribu emplaçada en "Scandza" (Escandinàvia) que va cridar Raumarici i que sembla ser el mateix nom que Raumariki.
En les obres llegendàries Beowulf i Widsith, s'esmenta la tribu com Heaðo-Reamas (Reamas lluitadors, per la correspondència entre Reamas i Raumar comparat amb, per exemple Gautas i Gautar).
La Noruega de l'Era Víking va estar dividida en petits regnes independents governats per cabdills que governaven els territoris, competien per la supremacia en el mar i influència política, i buscaven aliances o el control sobre altres famílies reals, bé de forma voluntària o forçades. Aquestes circumstàncies van provocar períodes turbulentos i vides heroiques com es recull en la saga Heimskringla de l'escaldo islandès Snorri Sturluson al segle XIII. Heimskringla relata que va ser governada per Sigurd Ring i Ragnar Lodbrok durant el segle VIII. Al segle IX Halfdan el Negre per afermar el seu domini va haver de derrotar i matar en batalla al previ governant, Sigtryg Eysteinsson i en successives batalles al germà i successor Eystein. Després de la mort de Halfdan, el rei suec Erik Eymundsson va prendre el poder, però va ser conquistat pel rei noruec Harald I i la seva ambició per unificar els regnes noruecs.
El cor del regne era Sand, entre Jessheim i Garder, on anteriorment ja van existir assentaments, el sòl era cultivable i els boscos rics en recursos. El seu nom va poder derivar de Raum elfr, un vell apel·latiu del riu Glomma.
Sagues
En les sagues Hversu Noregr byggdist i Thorsteins saga Víkingssonar, el nom del regne s'atribueix al rei Raum el Vell. Segons Thorsteins saga, els membres de la família real eren grans, toscos i lletjos, i per aquesta raó van ser cridats "els grans de Raumar".
Vegeu també
Referències
- ↑ Dieter Strauch, Mittelalterliches Nordisches Recht Bis 1500: Eine Quellenkunde, Walter de Gruyter, 2011, ISBN 3110250764 pàg. 109, 144, 146.
- ↑ Dumville, David N., (2008) The Viking World, Stefan Brink and Neil Price (editor), Routledge (publ.), New York, Cap. “Vikings in insular chronicling” ISBN 0-203-41277-X p. 23.
Bibliografia
- De Geer, Ebba Hult Raknehaugen (A.W. Bråggers. 1938)
- Grieg, Sigurd Raknehaugen (Viking 5 – Norsk Arkeologisk Selskap, Oslo. 1941)
- Skre, Dagfinn Raknehaugen - en empirisk loftsrydning (Viking 60 – Norsk Arkeologisk Selskap, Oslo. 1997)
- Helge Refsum, Alfred Brynjulf Maurits AASGAARD, Sverre REFSUM, Ætten Refsum Fra Romerike, 1922