Fogatge de 1495

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:16, 7 feb 2019 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

El fogatge de 1495 va ser un cens del Regne d'Aragó ordenat pel rei Ferran el Catòlic per recaptar l'impost de les cises.[1]

Davant el perill d'una possible agressió de Carlos VIII de França i el problema de la pesta negra que afectava a les antigues jueries del regne, Fernando II va convocar les Corts d'Aragó perquè aprovessin la formació d'un exèrcit de 4000 homes i l'ajuda econòmica necessària.[2][3] Les Corts van acordar aportar per a aquesta fi la recollida de l'impost de les cises, el qual gravava els articles de primera necessitat.

A aquest efecte es va dividir Aragó en dotze sobrecollidas (divisions fiscals administrades per un sobrecollidor[1]) i es va encarregar una recerca de la població aragonesa que agafés els focs del regne. Per a això últim era necessari que un comissari visités tots els llocs habitats acompanyat d'un notari que donés fe d'això, així com d'una patrulla militar, doncs en alguns llocs no eren ben rebuts ja que el recompte anava a servir per cobrar impostos. Les sobrecollidas van ser: Zaragoza, Alcanyís, Montalbán, Teruel-Albarrasí, Daroca, Calataiud, Tarazona, Huesca, Jaca, Aínsa, Barbastro i Ribargorça.[1]

La sisa senzilla va ser de tretze sous jaqueses per foc per a localitats de 99 focs o menys, 16 per les de 100 o més, i 21 per a les ciutats. La sisa doble va ser de 16, 22 i 33 sous per foc, respectivament.

En el fogaje es va indicar el nombre de focs de cada lloc, vila o barri (en el cas de les ciutats), així com els noms dels representants del lloc que manifestaven els focs que hi havia (vicari, jurat, alcalde...). Es va fer també una relació nominal dels focs, registrant el nom del cap de família, encara que les vídues que ho eren apareixen de vegades pel seu nom i unes altres com a vídua de... o mare de... Cal tenir en compte que un foc també podia ser un monestir, per exemple.

En alguns casos és possible trobar informació addicional adjunta al nom, com l'ofici o el càrrec que ostentaven, o fins i tot si eren pobres. Les anotacions són diferents segons les sobrecollidas. També apareixen focs moriscos, que en alguns llocs són majoria i fins i tot arribant a haver-hi llocs habitats només per ells. cal destacar que els jueus eren forajidos del regne des de l'edicte d'expulsió de 1492.

El total de focs recontados en el regne va ser de 51 056, recollits en sobrecollidas com segueix:

Sobrecollida Nombre de focs manifestats
Zaragoza 9 069
Alcanyís 4 268
Montalbán 3 996
Teruel 2 720
Daroca 4 160
Calataiud 6 732
Tarazona 4 953
Huesca 3 765
Jaca 2 762
Aínsa 1 483
Barbastro 4 480
Ribargorça 2 662

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Alfaro de Prado Sagrera; González del Campo Román. . .
  2. Orenzanz García. . .
  3. Aurensanz Campo. .