Francesc Carreu i Costa
Francesc Carreu i Costa (la Seu d'Urgell, 1673 - la Seu d'Urgell, 1740) va ser un advocat català. Fill de Francesc Carreu i Maria Costa,[1] destacà com a fervent austracista durant els conflictes de la guerra de Successió.[2] Era el germanastre de l’eclesiàstic Llorenç Tomas i Costa qui fou el seu padrí de baptisme.[1] Es va implicar activament en l'alçament vigatà del 1705, donant suport al rei arxiduc Carles III. Juntament amb Antoni Manegat i una força de 300 miquelets, va prendre Sarrià i va contribuir significativament a la conquesta de Barcelona. Durant aquest temps, va ser part de la junta de govern establerta per Carles III a la ciutat. Després de la derrota, l'any 1714, va optar per l'exili i es va dirigir cap a Viena, on va ser nomenat guarda-segells de la cort imperial. Va romandre en aquest càrrec fins al 1732, quan finalment va decidir tornar a la Seu d'Urgell.[2][1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1673  la Seu d'Urgell (Alt Urgell) |
| Mort | 1740 (66/67 anys) la Seu d'Urgell (Alt Urgell) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
| Família | |
| Parents | Llorenç Tomàs i Costa (germà uterí) |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ballvé i Sans, Neus «L’Epítome de Llorenç Tomàs, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714)». Manuscrits 2006.
- ↑ 2,0 2,1 «Francesc Carreu i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.