Herman Frederik Carel ten Kate (Amsterdam, 21 de juliol de 1858 - Cartago, 4 de febrer de 1931) va ser un antropòleg neerlandès que feu un treball extens sobre els pobles indis de Baixa Califòrnia.

Infotaula de personaHerman ten Kate

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1858 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1931 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Cartago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Kōbe Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, etnòleg, explorador científic, fotògraf, metge, explorador, zoòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseo de La Plata Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsCharles de la Hitte Comte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesHerman Frederik Carel ten Kate Modifica el valor a Wikidata  i Carolina Pierson Modifica el valor a Wikidata

Herman ten Kate va nàixer al si d'una família d'artistes, el seu pare era retratista i aquarel·lista. Es crià a l'Haia i més endavant estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat i durant l'hivern va acompanyar un aquarel·lista famós i amic de son pare, Charles van de Velde, a un viatge que aquest havia de fer a Còrsega.[1] Amb tot abandonà ràpidament aquesta carrera, ja que es veié atret per les ciències. Així, aconsellat pel professor de geografia i d'etnologia de la Universitat de Leiden, Pieter Johannes Veth, estudià les ciències naturals, lingüística i medicina a aquesta universitat de 1877 a 1882 abans de millorar la seva formació a París, on estudià a l'Escola d'antropologia amb Paul Broca, a Berlín, a Göttingen i a Heidelberg. Va ser en aquesta darrera ciutat que es doctorà amb la tesi que presentà en alemany: Zur Craniologie der Mongoloiden. Beobachtungen und Messungen.

Després d'aquest èxit, tornà a casa i va decidir d'anar-se'n a Amèrica per a satisfer la curiositat que sentia pels pobles nadius d'Amèrica. Va mirar de persuadir la Societat neerlandesa de geografia, la Companya de ciències de Holanda i sobretot el seu pare, per tal de finançar la seva anada, i els seus estudis sobre els indis, als Estats Units i a Mèxic.[2] Començà aleshores la seva propensió a viatjar sense treva.

D'ençà novembre del 1882 fins a les acaballes de 1883 visqué al continent americà on estudià el mode de vida de les tribus del sud-oest dels Estats Units i del nord de Mèxic antropològicament i etnografica. L'any següent, acompanyà el príncep Roland Bonaparte a Lapònia i també viatjà per diversos països escandinaus. Els anys posteriors, la seva dèria de viatges augmentà més encara, entre 1885 i 1886 visità les Antilles, Veneçuela, els Estats Units i Canadà, durant l'hivern dels anys 1886 i 1887 va romandre a Algèria. A la tardor del 1887, se'n tornà als Estats Units i en companya del seu amic, l'antropòleg Frank Hamilton Cushing, va col·laborar a l'expedició Hemenway, aprofitant aquesta oportunitat per a estudiar les poblacions autòctones d'Arizona i dels voltants.

Referències

modifica