Gregori I de Túsculum
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Gregori I de Túsculum fou suposat fill d'Alberic II de Túsculum, i fou senyor de Galeria, Arce i Preneste, i comte de Túsculum (el primer que va portar aquest títol, car Gregori fou comte Palatí – del Sacre Palau Lateranense). Túsculum era un castell que havia estat construït pel seu pare vers el 950.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | segle X ![]() | ||||
Mort | valor desconegut ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | polític ![]() | ||||
Altres | |||||
Títol | Comte ![]() | ||||
Cònjuge | Maria (en) ![]() ![]() | ||||
Fills | Benet VIII, Joan XIX, Alberic III de Túsculum ![]() | ||||
Pares | Alberic II de Tusculum ![]() ![]() |
Tots els seus descendents foren també comtes de Túsculum. Portava els títols d'"excellentissimus vir", i fou rector apostòlic de Sant'Andrea el 980, senador de Roma el 981, i "Praefectus Navalis".
Durant l'estada de l'emperador Otó II a Roma (982-983) fou l'home de confiança de Silvestre II i després va guiar la revolta contra Otó III i fou nomenat cap de la república romana el 6 de febrer del 1001, després de l'expulsió dels Crescenzi, però va haver de renunciar el 1002 i els Crescenzi van tornar al poder. Va morir abans del 1012 (entre 1002 i 1012).
Es va casar amb Maria (morta vers el 1013). Va deixar tres fils: Alberic III de Túsculum, Teofilacte (Benet VIII) i Romà (Joan XIX).