Batalla d'Uras
La Batalla d'Uras va ocórrer prop de la localitat d'Uras (Sardenya) l'any 1470.
| Revolta de Sardenya (1470-1478) | |||
|---|---|---|---|
  Batalla d'Uras Batalla d'Uras | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 14 d'abril de 1470 | ||
| Coordenades | 39° 42′ N, 8° 42′ E / 39.7°N,8.7°E | ||
| Lloc | Uras | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria dels revoltats sards | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Antecedents
modificaLleonard d'Alagó no va permetre casar-se a la seva filla Eleonora amb el virrei Nicolau Carròs d'Arborea i de Mur, i la ofensa va provocar repressió[1] i la conseqüent revoltà contra el virrei el 1470.
Batalla
modificaAntonio Dessena, vescomte de Sanlupi, comandant de les tropes del virrei de Sardenya Nicolau Carròs d'Arborea, va morir al principi de la batalla i els seus homes van quedar desorganitzats i Lleonard d'Alagó va guanyar la batalla. Fou la primera vegada que s'utilitzaren canons de batalla a l'illa de Sardenya, per part de les tropes reialistes, que no van servir, tot i això per a aconseguir la victòria.[2]
Conseqüències
modificaLes forces rebels, que van ocupar diverses terres i castells, entre els quals la fortalesa de Sanluri i l'altra de Monreale i Lleonard d'Alagó va dirigir-se a Càller, on es trobava Nicolau Carròs d'Arborea, que va oferir la pau veient el ràpid avanç dels rebels, que contaven amb el suport dels Doria i el Ducat de Milà,[3] i el 12 de juliol de 1473 fou confirmat com marquès d'Oristany,[4]
La revolta va continuar i va ser finalment vençuda a la Batalla de Macomer, vuit anys més tard, consolidant el domini reial sobre l'illa.[2]
Referències
modifica- ↑ Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1837, p. 58.
- ↑ 2,0 2,1 «Batalla d'Uras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1837, p. 59.
- ↑ Casalis, Goffredo. Dizionario Geografico-Storico-Statistico-Commerciale Degli Stati Di S. M. Il Re Di Sardegna (en italià). Nabu Press, 2012 (1853), p.885. ISBN 1275178367.