La Batalla d'Uras va ocórrer prop de la localitat d'Uras (Sardenya) l'any 1470.

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Uras
Revolta de Sardenya (1470-1478)
Batalla d'Uras (Mediterrani central)
Batalla d'Uras
Batalla d'Uras
Batalla d'Uras
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data14 d'abril de 1470
Coordenades39° 42′ N, 8° 42′ E / 39.7°N,8.7°E / 39.7; 8.7
LlocUras
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria dels revoltats sards
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Sards Rebels sards
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Nicolau Carròs d'Arborea Sards Lleonard d'Alagó i Arborea
Cronologia

Antecedents

modifica

Lleonard d'Alagó no va permetre casar-se a la seva filla Eleonora amb el virrei Nicolau Carròs d'Arborea i de Mur, i la ofensa va provocar repressió[1] i la conseqüent revoltà contra el virrei el 1470.

Batalla

modifica

Antonio Dessena, vescomte de Sanlupi, comandant de les tropes del virrei de Sardenya Nicolau Carròs d'Arborea, va morir al principi de la batalla i els seus homes van quedar desorganitzats i Lleonard d'Alagó va guanyar la batalla. Fou la primera vegada que s'utilitzaren canons de batalla a l'illa de Sardenya, per part de les tropes reialistes, que no van servir, tot i això per a aconseguir la victòria.[2]

Conseqüències

modifica

Les forces rebels, que van ocupar diverses terres i castells, entre els quals la fortalesa de Sanluri i l'altra de Monreale i Lleonard d'Alagó va dirigir-se a Càller, on es trobava Nicolau Carròs d'Arborea, que va oferir la pau veient el ràpid avanç dels rebels, que contaven amb el suport dels Doria i el Ducat de Milà,[3] i el 12 de juliol de 1473 fou confirmat com marquès d'Oristany,[4]

La revolta va continuar i va ser finalment vençuda a la Batalla de Macomer, vuit anys més tard, consolidant el domini reial sobre l'illa.[2]

Referències

modifica
  1. Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1837, p. 58. 
  2. 2,0 2,1 «Batalla d'Uras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1837, p. 59. 
  4. Casalis, Goffredo. Dizionario Geografico-Storico-Statistico-Commerciale Degli Stati Di S. M. Il Re Di Sardegna (en italià). Nabu Press, 2012 (1853), p.885. ISBN 1275178367.