Viquipèdia

Zheng Xiaoying

primera directora d'orquesta de la República Popular de Xina

Zheng Xiaoying (en xinès tradicional: 鄭小瑛; en xinès simplificat: 郑小瑛; en pinyin: Zhèng Xiǎoyīng; Yongding, 28 de setembre de 1929) és la primera directora d'orquestra de la República Popular de la Xina. Zheng fou la directora cap de la Casa de l'Òpera Nacional de la Xina i va formar i dirigir l'Orquestra Filharmònica de Xiamen.[1] També ha estat degana al Conservatori Central de Música de Pequín.

Infotaula de personaZheng Xiaoying

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh-cn) 郑小瑛 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Yongding (Xina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou
Central Conservatory of Music (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorÒpera Nacional de la Xina
Orquestra Filharmònica de Xiamen Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra civil xinesa Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 63c0bafd-db2b-465d-9224-7b1e521d411b Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Zheng nasqué a Yongding, Fujian.[2] Zheng és descendent de l'ètnia hakka i sentí que la seua família valorava l'educació.[3] Zheng primer estudià en la Universitat Femenina de Jingling a Nanjing el 1947.[4] Zheng va formar part en la Revolució Comunista Xinesa, on la seua feina era a una companyia una cançó i dansa llarga i dirigir òperes xineses.[5] Ella va estar treballant a la província de Hunan.[4]

Més endavant, Zheng estudià al Conservatori Central de Música de Pequín el 1952.[2] El seu primer professor de direcció fou Nicolai Tumascheve, qui ensenyava direcció de cors.[6] El 1955, va ser enviada a un curs especial ensenyat per directors soviètics on ella era l'única dona en la classe.[7] Ella donà classes al Conservatori Central de Música de Pequín entre 1956 i 1960.[7] Zheng aleshores estudiava direcció d'òpera al Conservatori de Moscou entre 1960 i 1963.[2] El 1962, es va convertir en la primera dona en dirigir una òpera ambientada en l'estranger quan dirigí Tosca al Teatre Nacional de Moscou.[8] Després de l'esdeveniment de Moscou, tornà al Conservatori Central de Música de Pequín i donà classes allí fins que la Revolució Cultural va interrompre la seua feina.[7] Durant la revolució, no "hi havia música clàssica a la Xina".[5]

Zheng es convertí en la Directora Principal de la Casa de l'Òpera Nacional de la Xina a Pequín el 1977.[9] Es va involucrar en les "actuacions influents" de The God of Flowers, La Traviata, Carmen, Le Nozze di Figaro i Madam Butterfly.[6] En la dècada de 1980, ella ajudà al director francès, Jean Perrison, a fer la primera traducció al xinès de l'obra Carmen quan ell visità Pequín.[5]

El 1993, ella va fundar la primer orquestra simfònica de dones de la Xina, l'Orquestra Filharmònica Ai Yue Nu, la qual ha actuat pel món.[10] El grup interpreta tant música occidental com xinesa.[11] Zheng i l'orquestra de dones actuà en la Quarta Conferència Mundial sobre les Dones.[8]

Quan Zheng es retirà de l'Òpera Nacional de la Xina el 1997,[4] es va mudar a Xiamen.[12] El 1998, començà l'Orquestra Filharmònica de Xiamen (OFX), una banda musical no-estatal.[3] L'OFX ha crescut de manera estable baix el seu lideratge, guanyant reconeixement mundial.[4] Zheng va ser una de les portadores de la torxa a Xiamen per als Jocs Olímpics de 2008.[4][13] El 2011, li donaren el Premi de Melodia Daurada per part de l'Associació de Músic Xinesos.[5] També va rebre el títol de Figura Cultural Xinesa el 2012 per la seua contribució a l'educació musical i de direcció musical.[14] Es va retirar de l'OFX el 2013.[5] En 2014, va ser atorgada el títol de "Directora d'Honor Vitalícia" per la Casa de l'Òpera Nacional de la Xina.[7]

Zheng és una educadora qui treballa per ajudar al públic entendre i apreciar l'orquestra.[7] També ensenyà a les audiències sobre l'etiqueta als concerts.[15]

Referències modifica

  1. ↑ «China's First Female Conductor Zheng Xiaoying». Cri English, 22-04-2010 [Consulta: 14 gener 2016]. Arxivat 30 April 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-04-30. [Consulta: 29 novembre 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Cheng, Ye «Zheng Xiaoying: Cultural Symphony». Confucius Institute Magazine, 6, 29, desembre 2013. Arxivat de l'original el 29 de gener 2016 [Consulta: 14 gener 2016]. Arxivat 29 de gener 2016 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Zheng Xiaoying: Gifted Woman Who Gives Music to the Public». China.org, 01-08-2002 [Consulta: 14 gener 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Xiamen Philharmonic Orchestra founder - Zheng Xiaoying». What's On Xiamen, 20-07-2008 [Consulta: 14 gener 2016]. Arxivat 14 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Brown, Emily Freeman. A Dictionary for the Modern Conductor. Rowman & Littlefield Publishers, 2015, p. 379–380. ISBN 9780810884014. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Ge, Congmin. Encyclopedia of Contemporary Chinese Culture. Routledge, 2005, p. 1015. ISBN 9780415777162. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Liu, Sylvia «CNOH Confers Zheng Xiaoying 'Honorary Conductor for Life'». Women of China, 10-04-2014 [Consulta: 14 gener 2016]. Arxivat 30 de novembre 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-11-30. [Consulta: 29 novembre 2018].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Chinaview People». Xinhua Online. [Consulta: 14 gener 2016].
  9. ↑ «Zeng Xiaoying (1929-)». A: Dictionary of Women Worldwide: 25,000 Women Through the Ages. Gale, 2006. ISBN 978-0787675851. 
  10. ↑ «Professor Zheng Xiaoying: China's First Woman Conductor». Unbreakable Spirits: Women Breaking Down Barriers in China. Asia Source. Arxivat de l'original el 24 juny 2006. [Consulta: 15 gener 2016].
  11. ↑ Edwards, J. Michele. «Women on the Podium». A: The Cambridge Companion to Conducting. Cambridge University Press, 2003, p. 233. ISBN 9780521527910. 
  12. ↑ «Zheng Xiaoying, Conductor of Xiamen Philharmonic Orchestra 'Unstoppable'». What's On Xiamen, 30-03-2010 [Consulta: 14 gener 2016]. Arxivat 4 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Zheng Xiaoying». Confucius Institute [Consulta: 14 gener 2016]. Arxivat 29 de gener 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-01-29. [Consulta: 29 novembre 2018].
  14. ↑ «Famed Female Conductor». Beijing Review, 55, 52, 27-12-2012, pàg. 7 [Consulta: 15 gener 2016].
  15. ↑ Zhou, Laura «Off Notes: Lessons in Etiquette for China's Classical Music Concergoers». South China Morning Post, 19-05-2015 [Consulta: 14 gener 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zheng_Xiaoying&oldid=33192803»