Biotodoma wavrini

espècie de peix

Biotodoma wavrini és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes, la qual fou durant molt temps considerada una variant de Biotodoma cupido i, després, una subespècie, fins que se li va atorgar categoria com a espècie.[2]

Infotaula d'ésser viuBiotodoma wavrini Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCichlidae
GènereBiotodoma
EspècieBiotodoma wavrini Modifica el valor a Wikidata
Jean-Pierre Gosse, 1963
Nomenclatura
Sinònims

Morfologia modifica

Hàbitat modifica

És una espècie de clima tropical entre 26 °C-30 °C de temperatura.[5][3]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a Sud-amèrica: conca del riu Negro al Brasil i Veneçuela, i conca del riu Orinoco a Colòmbia i Veneçuela.[3]

Confusió amb altres espècies modifica

És confós habitualment amb una altra espècie molt emparentada, el Biotodoma cupido, amb la qual no presenta diferències molt ostensibles, sobretot en exemplars joves. Bàsicament, l'única diferència a simple vista és la posició de la màcula costal que presenten ambdues espècies, la qual en Biotodoma cupido és a la base de l'aleta dorsal, i en B. wavrini es troba més centrada en el cos, molt a prop de la línia lateral.[2]

Vida en captivitat modifica

El seu manteniment en captivitat no presenta grans problemes, encara que es tracta d'un cíclid i, per descomptat, territorial, per la qual cosa l'aquari ha d'ésser molt ampli (a partir de 200 litres). El pH de l'aigua ha d'estar entre 6 i 6,5.[2]

Referències modifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Revista Acuario Práctico. Núm. 92. MC Ediciones, S.A., Barcelona. Pàg. 6.
  3. 3,0 3,1 3,2 FishBase (anglès)
  4. Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  5. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.

Enllaços externs modifica