Marià Rodríguez i Vázquez
Marià Rodríguez i Vázquez (Barcelona, 1909 - La Ferté-sous-Jouarre, Xampanya, 18 de juny de 1939) fou un dirigent anarcosindicalista català, conegut popularment com a Marianet i que signava Marià R. Vázquez.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1909 Barcelona |
| Mort | 18 juny 1939 (29/30 anys) La Ferté-sous-Jouarre (França) |
| Secretari general de la CNT | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista |
| Membre de | |
Signatura  | |
Biografia modifica
Pertanyia a l'ètnia gitana i restà orfe de petit, raó per la qual va passar part de la seva infantesa a l'Asil Duran, d'on en va fugir sovint. De jovenet es dedicà a la delinqüència i fou tancat a la presó, on del contacte amb presoners llibertaris i mestres racionalistes va adoptar l'anarcosindicalisme i abandonà la delinqüència.[2] Treballà com a paleta i el 1931 s'afilià a la CRTC de la CNT. L'agost d'aquell mateix any assistí al Plenari de Sindicats a Barcelona com a delegat del Sindicat de la Construcció. Pel setembre fou un dels organitzadors de la vaga de la construcció que durà quatre mesos i a causa de la seva participació en un tiroteig amb les forces de l'ordre al local del carrer Mercaders fou detingut i confinat al vaixell Antonio López, passant després a la presó de Mataró i a la presó Model de Barcelona.
Entre 1934 i 1936 fou president del Sindicat de la Construcció de la CNT, secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Barcelona i secretari de la CRTC.[3] Va combinar la pertinença a càrrecs dirigents del sindicat amb la participació en els grups d'acció. El gener de 1933 va participar en l'atac a les Drassanes de Barcelona i en la sublevació de la Federació Anarquista Ibèrica, i fou novament empresonat al vaixell Manuel Arnús. A començaments de 1935 fou novament empresonat a Sant Miquel dels Reis (València).
Pel febrer del 1936 fou membre del Comitè Pro Presos i redactor de la pàgina sindical local de Solidaridad Obrera. Finalment, el novembre de 1936 fou nomenat Secretari General de la CNT en substitució d'Horacio Martínez Prieto, mantenint-se en el càrrec durant tota la guerra civil espanyola. Va assolir una gran popularitat. Durant aquests anys va viure a Madrid i a València seguint el govern republicà, convertint-se en un partidari aferrissat de la col·laboració amb el govern assumida per la CNT-FAI, alhora que assumia una fèrria tasca de centralització del poder.[3] Durant els fets de maig del 1937 fou durament censurat per demanar moderació i recolzar sense condicions el govern de Juan Negrín. El 23 de gener de 1939, quan ja era pròxima la derrota definitiva, va traslladar els comitès anarquistes a Figueres i travessà la frontera per Sant Joan de les Abadesses.
Un cop a l'exili es va establir a la Xampanya, on va encapçalar el Consell General del Moviment Llibertari Espanyol i intentà reorganitzar el Comitè Nacional de la CNT, del que en continuava sent secretari general. Va signar el contracte de dipòsit dels arxius de la CNT a l'International Institute of Social History d'Amsterdam. Va morir poc després en estranyes circumstàncies quan es banyava al riu Marne. La seva companya, Conchita Dávila, va exiliar-se a Mèxic on va morir el 30 d'agost de 1974.[4]
Obres modifica
Referències modifica
- ↑ Montseny, Federica «Biografía de Mariano R. Vázquez "Marianet"». CENIT: Sociología, ciencia y literatura, Núm. 103, Juliol 1959. Allotjat a "Portal Libertario OACA". [Consulta: 27 agost 2017].
- ↑ Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936 Arxivat 2016-01-13 a Wayback Machine. per Xavier Díez p. 25
- ↑ 3,0 3,1 Tavera i Garcia, Susanna; Ucelay Da Cal, Enric «El discurs de la disciplina Jacinto Toryho i Solidaridad Obrera (1936-1938)». Treballs de Comunicació, Núm. 7, Octubre 1996, pàg. 145-164. ISSN: 2014-0029 [Consulta: 27 agost 2017].
- ↑ Gómez, Demetrio. «Mariano Rodriguez Vazquez, “Marianet”, gitano y dirigente libertario durante la Guerra Civil». Kaos en la Red. [Consulta: 27 agost 2017].
Enllaços externs modifica
- «Marià Rodríguez i Vázquez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Petita referència amb fotografia al SBHAC
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Horacio Martínez Prieto |
Secretari General de la CNT 1936-1939 |
Succeït per: Esteve Pallarols i Xirgu |