Crònica Dinàstica

La Crònica Dinàstica, Crònica 18 en les Cròniques assíries i babilòniques de Grayson o la Crònica Reial Babilònica en les Cròniques Mesopotàmiques de Glassner, és un fragment d'un antic text mesopotàmic existent en si més no quatre còpies que ens han pervingut.[2][3] És un text bilingüe escrit en 6 columnes, que representa una continuació de la tradició de la Llista Reial Sumèria fins al segle viii abans de la nostra era, i és una font important per a la reconstrucció de la narrativa històrica de certs períodes mal conservats en altres indrets.

Proposta de Leonard William King per a un fragment (K. 8532) de la Crònica Dinàstica[1]

El text

modifica

A partir de les peces existents, l'obra comença aparentment amb una llista de nou reis antediluvians de cinc ciutats, i és tan semblant a la de la Llista Reial Sumèria que Thorkild Jacobsen la'n considerà una variant, i un relat del diluvi abans de continuar amb la de les successives dinasties babilòniques.[4] A causa del mal estat de conservació del centre del text, hi ha moltes llacunes, i la narració es reprén amb el rei postcassita Simbar-Xipak (ca. 1025-1008 ae), i n'és el darrer rei discernible Eriba-Marduk (ca. 769-761 ae), tot i que segurament hauria continuat, potser fins a Nabu-shuma-ishkun (ca. 761-748 ae), la qual cosa va portar a William W. Hallo a suggerir que era una composició durant el regnat de Nabonassar (747-732 ae).[5]

El text se centra en l'indret de repòs final dels reis, i això ha dut alguns investigadors a creure que la legitimitat del govern determinava el lloc de l'enterrament.(2)

Reconstrucció

modifica

El següent acarament se n'ha de considerar preliminar, ja que es continuen identificant petits fragments, en els quals 1A, 1B i 1C deuen procedir de la mateixa tauleta, tot i que actualment no estan units: 139 i altres, com ara 79-7-8, 333+ (còpia 2 més a baix) la seua identificació és discutida.[6]

Còpia Referència del Museu Lloc de descobriment
1A K. 11261 + K. 11624 + K.[7] 12054 Nínive
1B K. 8532 + K. 8533 + K. 8534 + K. 16801 + K.[8] 16930 + K. 19528 Nínive
1C 81-7-27, 117[9][10] Nínive
2 79-7-8, 333 i 339 (duplicat inèdit)[11] Nínive
3 BM 35572=Sp. III, 80[12] Babilònia
4 BM 40565=80-11-12, 1088[12] Babilònia

Referències

modifica
  1. King, Leonard William. Chronicles Concerning Early Babylonian Kings, Vol. II: Texts and Translations (en anglés). Luzac and Co., 1907, p. 145. 
  2. Grayson, A. K.. J. J. Augustin. Assyrian and Babylonian chronicles (en anglés), 1975, p. 139–41. 
  3. Glassner, Jean-Jacques. Mesopotamian Chronicles (en anglés). Society of Biblical Literature, 2004, p. 126–135. 
  4. Van Seters, John. In Search of History: Historiography in the Ancient World and the Origins of Biblical History (en anglés). Eisenbrauns, 1997, p. 71. 
  5. Hallo, W. W. «The Concept of Eras from Nabonassar to Seleucus» (en anglés). Journal of the Ancient Near Eastern Society, 16/17, 1984/85, pàg. 149.
  6. Lambert, W. G.. «A new fragment from a list of antediluvian kings and Marduk’s chariot». A: Martinus Adrianus Beek. Symbolae biblicae et Mesopotamicae Francisco Mario Theodoro de Liagre Böhl dedicatae (en anglés). Brill, 1973, p. 271–274. 
  7. ; Millard; Lambert Cuneiform texts from Babylonian tablets in the British Museum. / Part XLVI, Babylonian literary texts (CT 46) (en inglés). The trustees of the British Museum, 1965.  No. 5
  8. Lambert, W. G. «The Home of the First Sealand Dynasty» (en inglés). Journal of Cuneiform Studies, 26, 4, octubre 1974, pàg. 208–210. DOI: 10.2307/1359442.
  9. Johns, PSBA 40 (1918), p. 130.
  10. Brinkman, J. A.. Dietz Otto Edzard. Reallexikon der Assyriologie und Vorderasiatischen Archäologie: Meek - Mythologie (en alemán). 8. Walter De Gruyter, 1999, p. 7. 
  11. Borger, Riekele. «The Incantation Series Bīt Mēseri and Enoch’s Ascenson to Heaven». A: Richard S. Hess, David Tsumura. I Studied Inscriptions from Before the Flood: Ancient Near Eastern and Literary Approaches to Genesis 1-11 (en inglés). Eisenbrauns, 1994, p. 225. 
  12. 12,0 12,1 «Bilingual Chronicle Fragments» (en inglés). Journal of Cuneiform Studies, 32, 2, abril 1980, pàg. 65–80. DOI: 10.2307/1359669.