L'espelt és una mena de llança amb un ast, d'un metre i mig de llargada, adornada, per la punta, amb un ferro ample, gruixut i punxegut, i que s'utilitza especialment per a la caça major (caça de senglars i altres animals grossos).

Infotaula d'armaEspelt
Tipuspica Modifica el valor a Wikidata
Homes armats amb espelts durant una cacera. Tapís del segle XV, Bèlgica

A l'edat mitjana, el ferro tenia la forma d'una fulla de sàlvia i la dolla portava una barra de ferro transversal, anomenada creu, a la qual s'unia per una cadeneta.

Ferro d'espelt de caça amb aleta de Frederic IV d'Àustria c. 1430, 42 cm de llarg.

Un dels seus derivats és la llança porquera.

Etimologia

modifica

El mot espelt prové del germànic speut i spitis que designen una asta de llança, un ast de rostir, i objectes semblants, o del llatí spiculum, 'punta', com 'eix', d'axiculus (occità esp(i)eut, espiaut ; francès épieu; italià spiedo ; portuguès espeto ; castellà espiche, danès spyd; suec spiut).

Bibliografia

modifica
  • L'espelt: origen i evolució, Josep-Vicenç Mestre i Casanova
  • Almond, Richard (2003), Medieval Hunting, Sutton, ISBN 0-7509-2162-5.
  • Bauer, Matthias Johannes (2009), Langes Schwert und Schweinespieß. Die Fechthandschrift aus den verschütteten Beständen des Historischen Archivs der Stadt Köln, Graz, Akademische Druck und Verlagsanstalt ADEVA.
  • Blackmore, Howard (2003), Hunting Weapons form the Middle Ages to the Twentieth Century, Deure, ISBN 0486409619.
  • Norman, A.V.B. (1982) [i] Wilson, G.M., Treasures from the Tower of London : Arms and Armour, Londres, ISBN 0-946009-01-5
  • Scheggi, Màxim (1999), La Bestia Nera: Caccia al Cinghiale fra Mito, Storia e Attualità, Sesto Fiorentino, Editoriale Olimpia, ISBN 88-253-7904-8.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espelt