Esplai
Un esplai, centre d'esplai,[1] club d'esplai o grup d'esplai és una associació voluntària sense ànim de lucre que treballa per a l'educació en el lleure d'infants i joves. És considerada una opció d'educació no formal.
Funcionament i activitats modifica
Una entitat d'esplai pot abastar alhora diverses formes de funcionament com ara extraescolars, casals d'estiu, colònies i campaments, i normalment oferta sempre el que popularment s'entén com a esplai: una activitat setmanal d'unes 3 hores de duració en el cap de setmana, on els infants i joves realitzen diverses activitats dinamitzades pel monitor, que a través de les seves accions els serveix de referent. D'aquesta manera s'aconsegueix la transmissió d'uns valors, normes i actituds que estan consensuades entre l'equip de monitors i plasmades en un ideari propi de cada entitat. Totes les activitats realitzades per un esplai segueixen el mateix patró de funcionament, però canvien el lloc, la duració i la tipologia d'activitat.
Entre les diferents activitats que es poden fer en un esplai, en destaquen les següents:
- El joc, com a element clau en el desenvolupament personal i interpersonal.
- El taller.
- L'excursió, com a descoberta de l'entorn i el medi natural.
- L'esport.
- La convivència.
- la implicació personal, la participació i la presa de responsabilitats en el desenvolupament de l'activitat.
Els centres d'esplai treballen amb la intenció de ser un servei per a la comunitat més propera, amb el consentiment dels pares i mares, i amb l'objectiu de formar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones des d'una perspectiva integral que té en compte el compromís social amb l'entorn.
Plantejament educatiu modifica
Cada entitat disposa d'un ideari, recull general on s'exposen els valors que com a entitat es consideren importants i que es transmetran. Per complir l'ideari, l'entitat elabora un Projecte Educatiu de Centre (PEC), on s'analitza l'entorn social i es concreten les línies a seguir per assolir els objectius educatius a llarg termini.
El següent nivell de concreció és el Projecte Anual de Centre (PAC), on es marquen objectius referents a cada grup d'edat i a diversos aspectes de l'entitat en general, com podria ser l'equip de monitors, la relació amb els pares i mares o el teixit associatiu.
A partir del PAC existeix una metodologia pedagògica per traslladar els objectius generals a les activitats concretes. Tot això no vol dir que necessàriament les activitats siguin inflexibles, sinó que han de ser constantment adaptades a les necessitats reals de la colla d'infants o joves que n'és receptora. Tota la concreció serveix com a guia per determinar si existeixen mancances en àmbits concrets del desenvolupament integral de cada participant en les activitats.
Història modifica
Tot i que els esplais com a tal es comencen a reconèixer cap a la dècada de 1960, les arrels es remunten a 1876 amb l'organització a Appenzell (Suïssa) de les primeres colònies escolars pel pastor suís Walter Bion.[2] Originàriament, aquestes colònies tenien una intenció higienista, tot i que amb el temps van adoptar una base pedagògica més àmplia.[3] Aquesta iniciativa influencia l'organització del primer campament escolta a l'illa de Brownsea per Sir Robert Baden-Powell de l'1 al 9 d'agost de 1907.
Les primeres colònies arriben a la Península el 1887 de la mà del Museo Pedagógico de Madrid,[4] i a Catalunya el 1893 per la Societat Barcelonesa d'Amics del País.[5] L'escoltisme arriba a Catalunya de la mà de Josep Maria Batista i Roca amb el primer camp organitzat el 1928 a la Salut del Papiol.[6]
Durant la segona república el moviment escolta pren força i aplica amb força les noves corrents pedagògiques.[7] Durant el franquisme tota l'activitat es veu apartada a la clandestinitat, durant els anys 70 el moviment creix amb força i es van creant associacions d'esplais.[8]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Esplai». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Masonería y las colonias escolares de la comunidad valenciana (1906/1936) (castellà)». Arxivat de l'original el 2008-10-28. [Consulta: 3 octubre 2008].
- ↑ L'Escoltisme a Mallorca, 1907-1995, Mateu Cerdà. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1999). ISBN 84-8415-046-1, 9788484150466
- ↑ Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (en castellà). La Institución, 1918, p. vol.42-43, p.158.
- ↑ «Història». Sebap. Arxivat de l'original el 2016-04-07. [Consulta: 2 febrer 2012].
- ↑ González-Agàpito, Josep. Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939: història de l'educació : Catalunya, Illes Balears, País Valencià. L'Abadia de Montserrat, 2002, p.347. ISBN 8484153002.
- ↑ González-Agàpito, Josep. Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939: història de l'educació : Catalunya, Illes Balears, País Valencià. L'Abadia de Montserrat, 2002, p.618-623. ISBN 8484153002.
- ↑ El Moviment Laic i Progressista: la revolució sense passamuntanyes. Fundació Ferrer i Guàrdia, 2006, p.13. ISBN 8487064582.
Enllaços externs modifica
| A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Esplai. |