Espora (micologia)
Una espora fúngica és una estructura reproductora extraordinàriament mòbil que en la majoria dels fongs no està dotat d'un mecanisme de propulsió. A diferència de les plantes i els animals, els fongs no formen embrions. Les espores dels fongs poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars i sexuals o asexuals. La major part dels fongs es reprodueixen tant de manera sexual com asexual.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/26/Tubifera_dudkae-4.jpg/220px-Tubifera_dudkae-4.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Morelasci.jpg/220px-Morelasci.jpg)
En el cas de la reproducció sexual entren en contacte els filaments de micelis de soques de fongs diferents i compatibles. Les diferents soques dels fongs són anàlogues als diferents sexes dels animals però hi acostuma a haver més de dos tipus de soques diferents. Amb les condicions adequades les dues hifes dels fongs poden fusionar-se de manera que els dos nuclis de dues hifes diferents comparteixen una cèl·lula comuna.
Immediatament o passat un cert temps (segons les espècies de fongs) hi ha la fusió de dos nuclis (haploides) per formar un zigot diploide. Aquest zigot patirà una meiosi que donarà com a resultat espores sexuals haploides.
Aquestes espores sexuals es dispersen i germinen i es divideixen per mitosi per formar nous micel·lis haploides.
A diferència dels descendents de les espores asexuals, que són clons i per tant genèticament idèntics, els cossos produïts per les espores sexuals són genèticament diferents d'ambdós progenitors.[1]
Classificació de les espores
modificaSegons el sistema de propulsió
modifica- Espores mòbils (planòspores) flagel·lades i de membrana prima. Són espores natatòries pròpies de fongs aquàtics i també d'algues. Només tenen espores amb flagels els fongs de la divisió quitriodiomicet, que es considera de formació primigènia (antiga i que ha donat lloc a la resta de les divisions dels fongs).
- aplanòspores no flagel·lades que es troben en fongs superiors, briòfits i pteridòfits.
Segons la manera com s'originen
modifica- endòspores, originades a l'interior d'una cèl·lula (esporocist) com les ascospores
- exòspores si s'originen a l'exterior d'una cèl·lula (com les basidiospores)
- Espores asexuals que s'originen en qualsevol moment del cicle vital, com els conidis, les clamidospores o les artrospores.
Segons l'estructura on es produeix la meiosi i les espores
modifica- Esporangiospora: espores produïdes per un esporangi en molts fongs com els zigomicets.
- Zigospora: espores produïdes pel zigosporangi, (cos fructífer delimitat per una capa de cèl·lules estèrils) característic dels zigomicets.
- Ascospora: espores produïdes per l'asc, característic dels ascomicets.
- Basidiospora: espores produïdes pel basidi, característic dels basidiomicets.
- Aeciospora: espores produïdes per l'aeci en fongs de les floridures.
- Urediospora: espores produïdes per un uredini en fongs de floridura.
- Teliospora: espores produïdes per un telium en fongs de floridura.
- Oospora: espores produïdes per un oogoni, característic d'oomicets.
Segons la funció
modifica- Clamidospora: produïts per sobreviure sota condicions no favorables.
- Fongs paràsits classificables com de germinació de les espores dins l'hoste i de germinació externa.[2]