Estabilitzador (aeronàutica)
En una aeronau, els estabilitzadors són unes superfícies estabilitzadores que serveixen per donar a l'aeronau durant el vol estabilitat estàtica longitudinal o estabilitat de capcineig respecte a l'eix transversal, i també estabilitat direccional o estabilitat de guinyada respecte a l'eix vertical.[1] Aquest moviment es produeix amb la rotació de l'avió al voltant del seu eix vertical que passa pel centre de gravetat i és perpendicular un eix ideal traçat en unir les dues puntes de les ales.
Els estabilitzadors, en la majoria dels casos, es fixen a les superfícies de control a la part final del fuselatge de l'avió coneguda com a cua de l'avió.
De vegades, en combinacions especials de muntatge, els estabilitzadors s'uneixen amb altres elements (com ara el timó) convertint-se en una sola superfície mòbil, encara que segueixen tenint la mateixa tasca d'estabilitzar.
Configuració «canard» modifica
Un cas excepcional és el muntatge prop de la cabina de vol al davant de les ales com és el cas de la configuració «canard».
Referències modifica
- ↑ Diccionario enciclopédico de tecnología. Vol.1 (en castellà). Madrid: Síntesis, S.A., 2000, p. 796. ISBN 9788477388159.