Estanislau Kostka
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Estanislau Kostka o Stanisław Kostka (Rostkowo, Polònia, 28 d'octubre de 1550 - Roma, 14 d'agost de 1568) va ser un novici jesuïta polonès, proclamat sant per Benet XIII el 1726. Amb els sants Lluís Gonzaga i Joan Berchmans és sant patró dels joves estudiants.
 Escultura de Pierre Legros, 1705 (Roma, Seminari jesuïta de S. Andrea al Quirinale)  | |
| Nom original | (pl) Stanisław Kostka |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Stanisław Kostka 28 octubre 1550 Rostkowo, powiat przasnyski (en)  |
| Mort | 15 agost 1568 (17 anys) Roma |
| Sepultura | Església de Sant'Andrea al Quirinale (Roma) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Polonesos i Raça blanca |
| Religió | Catolicisme i Església Catòlica |
| Formació | Akademisches Gymnasium Novitiate of Sant'Andrea al Quirinale (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | seminarista catòlic, religiós cristià, místic |
| Orde religiós | Jesuïtes |
| novici | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 19 d'octubre de 1605 , Roma nomenat per Pau V |
| Canonització | 31 de desembre de 1726 , Roma nomenat per Benet XIII |
| Festivitat | 13 de novembre |
| Iconografia | Jove amb hàbit jesuïta; amb el Nen Jesús als braços; lliri; amb la Mare de Déu |
| Patró de | Protector dels estudiants (1729); novicis jesuïtes; copatró de Polònia |
| Família | |
| Pare | Jan Kostka (en) |
| Germans | Paweł Kostka (en) |
 | |
 | |
Biografia modifica
Stanisław Kostka va néixer a Polònia, al si d'una rica família noble: era el segon fill de Joan, senyor de Zakroczym i senador del regne, i de Margarida de Drobniy Kryska, de la família dels ducs de Masòvia. El 1564 va ser enviat a Viena amb el seu germà gran perquè hi estudiés al col·legi dels jesuïtes. La llegenda diu que mentre era malalt i no podent anar a l'església a rebre l'eucaristia, la va rebre de mans de santa Bàrbara i dos àngels: va prendre llavors la decisió de fer vida religiosa. A Viena va decidir d'ingressar a l'orde jesuïta, però va trobar una forta oposició per part de la seva família, i el seu germà arribà a pegar-lo.
Va marxar d'amagat de Viena camí de Roma, on volia anar caminant. Va estar un temps amb el superior provincial de l'orde, Sant Pere Canisi, a Dillingen, i va anar a Roma, on el 28 d'octubre del 1567 va fer els primers vots religiosos com a novici, davant del general Sant Francesc de Borja. Va entrar al Collegio Romano per estudiar-hi filosofia i teologia i fer-se sacerdot, però va emmalaltir greument i va morir la nit del 14 d'agost de 1568.
-
Retrat del sant nen -
Pintura de Barłomiej Strobel, 1643-1644 (Torun, S. Joan) -
Estàtua de S. Estanislau per Pierre Legros, 1705 (Roma, Sant'Andrea al Quirinale) -
Escultura de Johannes Bitterich a Bamberg, s. XVIII
Veneració modifica
Va ser beatificat per Pau V el 19 d'octubre de 1605 i canonitzat per Benet XIII el 31 de desembre de 1726. La seva festivitat litúrgica és el 13 de novembre.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estanislau Kostka |
- Biografia al lloc dels jesuïtes Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.