Estany de Gerber
L'estany de Gerber és un estany d'origen glacial a la vall de Gerber, situada a la capçalera de la vall d'Àneu. És un dels pocs estanys grans (14.4 ha de superfície) no alterats per l'obra hidràulica i un dels més profunds (63 m). La conca orientada cap al nord-est té el cim dels Pics de Bassiero (2887 m) com a punt més alt. Té 284 ha de superfície i diversos estanys i estanyets de diferents mides. Es troba a una altitud de 2165 m.[1][2]
| ||||
| Tipus | Llac glacial i zona humida  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alt Àneu (Pallars Sobirà) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 2.165 m | |||
| Profunditat | 63 m | |||
| Mida | 455 ( ) × 517 ( ) m | |||
| Superfície | 14,4 ha | |||
_(cropped).jpg)
La vegetació de la conca està formada per gespets (prats de Festuca eskia), tot i que també hi són abundants els prats de Carex curvula i les pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugineum). És un estany molt oligotròfic, i tot i la seva poca altitud no hi ha cap espècie de planta aquàtica.[2]
La fauna de l'estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), i als estanyets de la conca hi ha granota roja (Rana temporaria). Pel que fa als crustacis, és dels pocs estanys amb dues espècies de copèpodes calanoids (Diaptomus cyaneus i Eudiaptomus vulgaris) fet només present a alguns estanys grans i algun altre cas excepcional.[2]
L'estat ecològic és Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Està actualment inclòs dintre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El seu estat de conservació és bo. Degut a ser un estany gran que es troba clarament per sota el límit del bosc i, que ha sobreviscut a l'aprofitament massiu de l'obra hidràulica, resulta molt singular i caldria fer tot el possible perquè segueixi així en el futur.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany de Gerber |
- ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Estany Gerber». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 4 setembre 2014].