Estany natiu

mineral

L' estany natiu és un mineral de la classe dels elements natius.

Infotaula de mineralEstany natiu

Estany natiu de Nigèria
Fórmula químicaSn
Localitat tipusRiu Miass, Txeliàbinsk, Urals, Rússia
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.AC.10
Nickel-Strunz 9a ed.1.AC.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.I/A.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.1.13.1
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 5,831Å; b = 5,831Å; c = 3,182Å; α = 90°; β = 90°; γ = 90°
Grup puntual4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacialgrup espacial 141 Modifica el valor a Wikidata
Colorestany-blanc
Exfoliacióno observada
Fracturaaspre
Tenacitatmal·leable
Duresa1,5 a 2
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris-blanca
Diafanitatopaca
Densitat7,31 g/cm³ (mesurada); 7,286 g/cm³ (calculada)
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

L'estany natiu és l'ocurrència natural de l'estany, amb fórmula química Sn. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de grans metàl·lics grisencs i palletes de fons a 1 cm. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estany natiu pertany a «01.AC - Metalls i aliatges de metalls, família indi-estany» juntament amb els següents minerals: indi, eta-bronze, sorosita i yuanjiangita, així com d'una altra espècie encara sense nom definitiu.

Formació i jaciments modifica

És rar, es pot trobar en alguns placers, en tubs de kimberlita o en el fons oceànic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: platí, iridosmina, or, coure, sorosita o cassiterita.[2] La seva localitat tipus es troba al riu Miass, a Txeliàbinsk (Rússia), tot i que se n'ha trobat a molts altres indrets.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany natiu
  1. «Tin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2016].
  2. «Tin» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 gener 2016].