Estanyols de Mas Margall

Els Estanyols de Mas Margall es poden trobar al municipi d'Avinyonet de Puigventós. Varen originar-se de resultes de l'extracció d'àrids (graves i arenes) de la riba esquerra del riu Manol.[1]

Infotaula de geografia físicaEstanyols de Mas Margall
TipusZona humida Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAvinyonet de Puigventós (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 15′ N, 2° 55′ E / 42.25°N,2.91°E / 42.25; 2.91

Es tracta d'un espai que ocupa una superfície d'unes 20 hectàrees, on es localitzen 2 petits estanyols de 3 i 1,1 hectàrees respectivament, i un petit clot. El nivell de l'aigua als dos estanyols, que s'anomenen estanyol de ponent i estanyol de tramuntana, és molt variable.[1]

La vegetació helofítica, amb canyís (Phragmites australis), boga (Typha sp.) i jonqueres de Juncus, Scirpus i Carex, ha colonitzat bona part de les vores dels estanyols. Paral·lelament, arbres de ribera com els pollancres, diverses espècies de salzes i els freixes (Fraxinus angustifolia), entre d'altres, formen petits bosquets per tota la zona.[1]

Pel que fa a la fauna vertebrada, l'espai és ja un punt de nidificació de l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), del cabusset (Tachybaptus ruficollis), del corriol petit (Charadrius dubius), etc. Igualment s'hi han observat durant l'hivern o en migració espècies com l'arpella (Circus aeroginosus), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el blauet (Alcedo atthis).[1]

La restauració d'aquest espai com a zona humida es va iniciar l'any 1991, basant-se en un projecte elaborat pel grup ecologista Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN). Actualment disposa de dos aguaits (un a cada estany), una caseta amb una zona de picnic, rètols informatius i un itinerari. L'abocament de deixalles diverses, algunes de les quals de grans dimensions -caixa de camió frigorífic, etc.- és el principal factor que afecta negativament l'espai. Podrien estar-se realitzant extraccions il·legals d'aigües (s'observa un compressor a l'interior del camó frigorífic, amb una conducció). També s'observen elements que posen de manifest una deficient restauració de l'activitat extractiva (abassegaments de terres, zones denudades i compactades, etc.). Resten algunes infraestructures relacionades amb aquesta antiga extracció -bàscula, edificació de suport de conduccions elèctriques, pals de línia elèctrica inservibles, etc., que caldria retirar.[1]

L'any 1994 aquest espai fou declarat Refugi de fauna salvatge (Ordre de 23 de novembre de 1994), amb una superfície total de 50 hectàrees.[1]

Referències modifica