Esteve Garreta Roig
Esteve Garreta Roig (Reus, 28 de juliol de 1850[1] – Sant Feliu de Guíxols, 30 de setembre de 1914) fou un compositor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1850  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 30 setembre 1914 (64 anys) Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Família | |
| Fills | Juli Garreta i Arboix |
Pare del compositor guixolenc Juli Garreta i Arboix, Garreta va néixer a la ciutat de Reus. Era fill d'Esteve Garreta i Vidal, natural de Ger, a la Cerdanya, i de Dolors Roig i Borràs, natural d'Alcoi, al País Valencià. A mitjans de la dècada del 1850 la família es va traslladar a Vilanova i la Geltrú durant uns quants anys i, ja de jove, cap a 1870, es va desplaçar a viure a Sant Feliu de Guíxols.[2]
El 9 de desembre de 1874 es va casar amb Inés Arboix Costart,[3] nascuda a St. Feliu de Guixols, amb qui va tenir tres fills, Juli,[4] Josep[5] i Lluís,[6] a qui va transmetre l'amor per la música, particularment la sardana.[7]
Gran aficionat a la música, va formar part de l'Orquestra Vella,[8] que havia estat fundada pel mestre i director Feliu Palol i Estrada als anys seixanta del segle XiX. Passats uns anys, aquesta orquestra esdevindria la coneguda Orquestra Garreta. A la mort del seu fundador l'any 1879, Garreta va passar a ser-ne el director musical i, entre la població ganxona, es va començar a conéixer com “l'orquestra que dirigeix el Sr. Garreta”. Amb el temps, passaria a denominar-se Orquestra Garreta.
El dia de difunts de 1880, Garreta va estrenar la seva primera composició religiosa, un rèquiem a dos flautes i contrabaix.[9] També va compondre diversos pasdobles que varen ser interpretats per l'Orquestra Vella en les seves passades per la vila.
Esteve Garreta va morir a Sant Feliu de Guíxols el 30 de setembre de 1914, a l'edat de seixanta-quatre anys.[10]
Referències modifica
- ↑ «Parròquia de St. Pere de Reus, Baptismes, vol. 25, fol. 522v». Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ Roig i Galceran, Francesca. Juli Garreta: genealogia i perible vilanoví. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa, 08-03-2022, p. 12 (Biblioteca Antina). ISBN 978-84-18522-54-3.
- ↑ «St. Feliu de Guíxols, Matrimonis 1873-1881, fol. 77». Web Family Search. [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ «St. Feliu de Guíxols, Baptismes 1875-1880, fol. 4». Web Family Search. [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ «St. Feliu de Guíxols, Baptismes 1875-1880, fol. 436-437». Web Family Search. [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ «St. Feliu de Guíxols, Baptismes 1880-1886, fol. 264». Web Family Search. [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ Bussot Liñon, Gerard. El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix). Sant Feliu de Guíxols: Setmanari Áncora, 1992, p. 89.
- ↑ Bussot Liñon, Gerard. Gent d'un segle, Sant Feliu de Guíxols, 1900-2000. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Arxiu Municipal, Diputació de Girona, 2011, p. 508. ISBN 978-84-938593-0-5.
- ↑ El Eco Guixolense, 07-11-1880, pàg. Pàgina 3.
- ↑ El Programa, 03-10-1914, pàg. Pàgina 3.