Estrangerismes en japonès

Els estrangerismes o 外来語 gairaigo són els mots importats d'altres llengües diferents del xinès. La gran majoria provenen de llengües europees, entre les quals el portuguès, l'anglès, l'alemany, el francès, l'italià o el neerlandès, així com l'espanyol, el llatí o d'altres. Actualment la quantitat més gran d'estrangerismes vius prové de l'anglès, fruit de la influència nord-americana al Japó durant el segle xx. Tots els estrangerismes europeus s'escriuen en katakana.

Portuguès modifica

Ara bé, bona part dels estrangerismes més antics provenen del portuguès, perquè els jesuïtes portuguesos van ser els primers occidentals a introduir idees, ciència, tecnologia i productes occidentals al Japó entre els segles XV i XVI. Hi ha alguns préstecs que encara són molt vius i d'ús comú:

Lusitanismes
Paraula Pronúncia Mot original en portuguès premodern Significat
ボタン botan botão botó
ベランダ beranda varanda balcó
キリスト kirisuto Christo Crist
ロザリオ rozario rosario rosari
パン pan pão pa
天ぷら tenpura temperar tempura
サボテン saboten potser de sabão, per la consistència de sabó de la saba cactus
タバコ tabako tabaco tabac

La resta de lusitanismes són majoritàriament arcaismes religiosos com アンジョ anjo per àngel (anjo PT) o デウス deusu per Déu (Deus PT).

És d'especial d'interès que el mot d'un menjar japonès tan conegut com tempura sigui d'origen estranger.

Neerlandès modifica

La següent onada d'estrangerismes va ser neerlandesa, fruit de les intenses relacions comercials entre la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals entre el segle XVI i el segle xviii. Malgrat que hi van haver fins a 3000 paraules d'origen holandès en el lèxic japonès (encara que en alguns casos el neerlandès era un mer intermediari d'altres llengües), actualment només en sobreviuen unes 160 (majoritàriament tecnicocientífiques), perquè la majoria van ser suplantades per nous equivalents sinojaponesos o nous préstecs de llengües més prestigioses durant els segles xix i xx.[1] Alguns exemples de paraules vives:[2]

Estrangerismes neerlandesos
Paraula Pronúncia Mot original Significat
ビール biiru bier cervesa
ドイツ doitsu Duits alemany
ガラス garasu glas vidre
ゴム gomu gom goma
アルカリ arukari alkali alcalí
アルコール arukooru alcohol alcohol

Alemany modifica

Un altre grup d'estrangerismes important és l'alemany. La majoria de préstecs són molt tècnics i de l'àmbit de la filosofia i la medicina, però alguns més comuns són d'ús molt freqüent:[2]

Germanismes
Paraula Pronúncia Mot original Significat
アレルギー arerugii Allergie al·lèrgia
アルバイト arubaito Arbeit feina de mitja jornada
デマ dema Demagogie rumor (nociu)
エネルギー enerugii Energie energia
カフェイン kafein Kaffein cafeïna
アスピリン asupirin Aspirin aspirina
ホルモン horumon Hormon hormona

Un altre cop, un altre concepte força idiosincràtic japonès, el de (アル)バイト (aru)baito, que s'empra per referir-se a les feines de mitja jornada que fan típicament els estudiants (o adults sense una feina "de debò"), prové d'un altre idioma. Molts préstecs emprats en química provenen de l'alemany i no l'anglès, fet constatable per la quantitat de mots que acaben en consonants (més la u de suport si s'escau) o per mots directament alemanys (チタン chitan per titani en comptes d'un possible anglès チテーニアム chiteeniamu):

Germanismes químics
Paraula Pronúncia Mot original Significat
アルカン arukan Alkan alcà
メタン metan Methan metà
エタン etan Ethan età
プロパン puropan Propan propà
ブタン butan Butan butà
アンチモン anchimon Antimon antimoni
ウラン uran Uran urà
カリウム kariumu Kalium potassi
クロム kuromu Chrom crom
ゲル geru Gel Gel
セレン seren Selen seleni
チタン chitan Titan titani
テルル teruru Tellur tel·luri

Francès modifica

Com a llengua d'art i cultura, el francès també va deixar una copiosa quantitat de préstecs en el japonès, sobretot relacionats amb les arts i la cuina, però també amb la política:

Gal·licismes
Paraula Pronúncia Mot original Significat
デビュー debyuu debut debut
ランデブー randebuu rendez-vous cita romàntica
コンクール konkuuru concours concurs (musical)
マヨネーズ mayoneezu mayonnaise maionesa
グルメ gurume gourmet gourmet
アンサンブル ansanburu ensemble orquestra, grup coral
メニュー menyuu menu menú
レストラン resutoran restaurant restaurant
クーデター kuudetaa coup d'État cop d'estat
レアリスム rearisumu réalisme realisme
デジャヴ dejavu déjà vu déjà-vu
クレヨン kureyon crayon llapis de color de cera
アトリエ atorie atelier taller

レストラン restutoran i メニュー menyuu són d'ús increïblement freqüent, i pel que fa a クレヨン kureyon només cal pensar a クレヨンしんちゃん kureyon shinchan o, com el coneixem aquí, "Shin-chan".

Espanyol i italià modifica

D'aquestes dues llengües la majoria de préstecs que es fan servir són gastronòmics, de productes avui dia internacionals. Alguns exemples:

Hispanismes i italianismes
Paraula Pronúncia Mot original
ピザ piza pizza
パスタ pasuta pasta
エスプレッソ esupuresso espresso
ラビオリ rabiori ravioli
タコス takosu tacos
テキーラ tekiira tequila

Anglès modifica

Finalment, el grup més important d'estrangerismes actuals és el de l'anglès, importats gairebé tots durant el segle XX a causa de la influència estatunidenca al Japó, i que constitueixen una quantitat força copiosa. A tall d'exemple:

Anglicismes
Paraula Pronúncia Mot original Significat
エスカレーター esukareetaa escalator escales mecàniques
ペン pen pen bolígraf
ファイナル fainaru final últim, darrer
ファイト faito fight emprat per encoratjar o sembrar zitzània
ドンマイ dorama drama sèrie televisiva
ファンタジー fantajii fantasy fantasia
ゴールデンウイーク gooruden wiiku golden week Setmana de festa nacional anomenada Golden Week
ギャル gyaru gal Noia pertanyent a la subcultura gyaru
イメージ imeeji image imatge (d'imaginació)
イラスト irasuto illustration il·lustració (dibuix)
ジュース juusu juice suc
キャベツ kyabetsu cabbage enciam, col
コントロール contorooru control controlar
プレイヤー pureiyaa player jugador
プレイ purei play jugar
セックス sekkusu sex sexe
ソフト sofuto software programari, software
アイスクリーム aisukuriimu ice cream gelat
スマホ sumaho smartphone smartphone
テレビ terebi television televisió
ゲーム geemu game joc
トマト tomato tomato tomàquet
ヴァージンロード vaajin roodo virgin road camí que recorren els nuvis en una boda
ワンピース wanpiisu one piece vestit
ヨット yotto yacht iot
マイク maiku microphone micròfon

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Loveday, Leo. Language contact in Japan: a socio-linguistic history (en anglès), p. 54-55. 
  2. 2,0 2,1 «Diccionari 大辞林: estrangerismes (外来語)». [Consulta: 27 juliol 2022].